NUU-CHAH-NULTH: ELS NADIUS DE NOOTKA SOUND


NUU-CHAH-NULTH: ELS NADIUS DE NOOTKA SOUND

A la costa Nord-oest del Pacífic, que va des de Alaska fins a la desembocadura del riu Columbia (entre els actuals estats de Washington i Oregon) s'hi poden trobar set nacions indigenes importants:

Aquesta costa és molt muntanyosa, amb moltes illes, fiords i canals. El seu clima és suau, humit i amb moltes precipitacions, la qual cosa fa que els boscos siguin impenetrables i exhuberants. Els arbres que creixen millor són els grans cedres vermells o grocs, que constitueixen la materia primera per els primers pobladors d'aquesta costa. La cultura que van desenvolupar aprofita la fusta del cedre per construir les grans cases, els totems (;'expressió artística més monumental de la seva cultura), les seves eines i caixes per guardar el menjar entre d'altres aplicacions. De l'escorca d'aquests arbres fan els barrets de cap, la roba, les esteres i les seves frasades o mantes "chilkat", per fer aquests ultimes barrejavan l'escorca del cedre amb pels de gosos blancs que tenien a les cases, avui desapareguts.

Aquestes nacions basavan la seva economia amb amb la caça, pesca i recol.lecció de tots els productes vegetals tan abundosos per el clima tan adient. Vivien en poblats sedentaris semipermanents on hi construian les grans cases. Les tendes còniques de pells, o "tipis", els tenien com a cases portatils per anar a pescar, recol.lectar i caçar durant l'estiu. Aquest aliments es processaven pel l'hivern, així van desenvolupar les tecniques per fer salmó fumat, conservar els gers i les mores en caixes de cedre dins d'oli de peix, secar diversos fruits dins de cistelles... L'abundància de recursos va facilitar que es desenvolupessin noves formes d'art, en el que es difonien les seves llegendes duran els mesos mes freds.

Totes aquestes nacions tenian un sistema de vida molt semblant. Nomes havia entre elles algunes petites diferències en quan a algunes costums adients de cada nació i la llengua que parlava cada grup ligüístic d'aquestes nacions.

La tribu o nació de NUU-CHAH-NULTH (anomenada Nootka pels colonitzadors) perteny al group linguistic anomenat WAKASHAN, aquesta llengua te dues branques importants que són la Kwakiutl i la Nuu-Chah-Nulth. El territori de Nuu-Chah-Nulth esta situat a la costa oest de l' Illa de Vancouver, B.C. (CANADA). En aquest territori, concretament a Nootka Sound, es a on van contruir el primer establiment els espanyols i que va estar en funcionament des de l'any 1789 al 1795. La nacio Nootka prefereix que s'els conegui com NUU-CHAH-NULTH no com NOOTKA. La paraula Nootka és una transliteracio fonètica erronia que li va posar als nadius el capità James Cook quan va viatjar l'any 1778 per aquestes costes.

El mallorqui Juan Perez Hernandez va ésser el primer europeu en viatjar per aquests indrets l'any 1774, va fer intercanvi de coses amb aquests nadius. El coure, per ells era una material molt important, es feia servir de moneda de canvi pel comerç de les pells.

Quan els espanyols estavan establers a Nootka Sound , gracies al capità dels Voluntaris de Catalunya, Pere d'Alberní, varen fer molt bona amistat amb el cap del clan Mowachaht/Muchalaht de la naciò Nuu-chah-nulth o Nootka, anomenat Maquinna o Macuina pels espanyols.

Els Nuu-chah-nulth, són els grans caçadors de balenes i els grans constructors de canoes de la costa del Nord-oest. Les canoes estan fetes de un sol tronc de cedre vermell esculpit i decorat. Amb capacitats de fins a setanta persones, poden navegar a alta mar. També s'utilitzaven pel comerç, amb rutes que van de l'Illa de Kodiak (Alaska) fins a la Baixa California (Mèxic).

Els nadius d'aquesta costa del Nord-oest del Pacífic estan agrupats en fràtries, clans, llinatges i families. Es reconeixen entre ells gràcies a les representacions d'animales o éssers mitològics que té cada familia o clan. Els animals per ells són sagrats. Creuen en la reencarnació i utilizan els emblemes d'animals per representar-los a les seves cases, totems, cofres, caixes, objectes ceremonials, mascares, i mantells. Cada clan té el nom de un animal (l'ocell tro, el corb, l'os, el salmó, la balena, etc.). De manera similar a la societat europea, la societat nadiua tradicional era una societat de clases dividida en: nobles o "Tais" i els seus familiars "Taiscatlatil", plebeus o "Mes-chines" i esclaus. Es pertenyia a cada clase per el fet d'haver nascut dins d'aquesta. Els nobles ocupavan els llocs més alts de la societat, no treballlavan mai, els carrecs eran hereditaris, posseian drets territorials i privilegis dins de les ceremonies. Els plebeus no tenian drets territorials i eran la forca laboral. Els esclaus era gent que capturavan a les guerres tribals o en intercanvis que feian.

Dividian el temps en llunes i el any tenia catorze mesos de 20 dies, el juliol era el primes mes de l'any. Nomes comptavan fins a deu i no tenian escritura. Eran poligams.

El seu sistema de govern era patriarcal així que Maquinna era el Pare de tots, el rei o cap i el Sacerdot, que tenia i mantenia tots els secrets de la seva religió. La seva cronologia es remontava a la vinguda del seu Dèu bo "Qua-utz" per mar amb una canoa de coure i que va ésser el que crea el primer home, per aixo quan Joan Perez Hernandez va arrivar a aquestes costes varen creure que era el seu Dèu que tornava per castigar-los i varen fugir a les montanyes a amagar-se. Tenia un altre Dèu dolent "Matlox" que era el que els donava les guerres, les enfermetats i la mort.

La festa o ceremonia principal era el POTLATCH, aquesta festa es feia amb motiu d'alguna ocasió important dins de la tribu. A la festa es repertian gran quantitat de menjar, també molts regals, que l'anfitrió que la feia havia estan recollin durant alguns anys. Es dramatitzavan episodis històrics i mitològics en relacio amb els origens de noms, titols, clans o llinatges del anfitrió, feian servir mascares per les representacions acompanyedes de dances, música i cançons. El govern del Canada, amb la voluntat de fer desaparèixer les cultures autòctones, va prohibir durant molts anys el Potlatch, sota l'excusa l'empobriment material de la familia organitzadora. Cal remarcar que una de les funcions principals del Potlach era preservar el prestigi del clan i la familia, les seves tradicions i la seva cultura. Economicament suposava una redistribució de la riquessa acumulada pels mes rics vers tots els membres de la comunitat.

Els colors que utilitzan per decorar el seu art son colors primaris com el negre, vermell, verd o blau i groc. L'art dels nadius mes important i reconegut arreu del mon son els TOTEMS, o Pals Heràldic. El totem és un tronc d'arbre de cedre vermell esculpit d'animals sagrats o figuras mitologiques i pintat o no. Per els nadius es la forma de expresar-se i de donar a conèixar la seva historia i la seva espiritualitat, ja que no tenen escritura. De totems ni hi han de diferentes clases:

A Yuquot (Illa de Vancouver) hi ha una serie de totems contemporanis dintre d'un context tradicional colocat per els nadius de Nootka i també hi ha una capella en el lloc a on hi havia el fort o castell espanyol.

L'art dels Nuu-Chah-Nulth és naturalista, expresiu i dòna a conèixer moltes vegades l'estat d'anim del artista. La seva iconografia esta representada per la balena i el ocell-aguila- tro -Thunderbird-amb associació de la serp llampec. El ocell tro es l'emblema associat als drets hereditaris del Cap de la tribu Nootka.

La societat indigena d'aquestes nacions, es va trasbalsar totalment a partir de la arrivada del home blanc. La cultura tradicional va quasi desaparèixer ja que obligavan als fills a anar a les escoles religiosas dels blans per aprendre la cultura occidental. Escoles on estava absolutament prohibit parlar la seva llengua. Aquest desgavell cultural i social comença a començat a ser superat durant aquest darrers vint anys, quan els nadius varen començar a tornar a les seves arrels.

La cultura tradicional es extremadament respectuosa amb l'entorn natural que els envolta i ultimament estan lluitan ecologicament per conservar la integritat de l'ecosistema dels seus territoris ancentrals. Així mateix tenen obert el proces de negociació d'un tractat amb la província de la British Columbia, a fi d'obtenir el reconeixement dels seus drets, la devolució de part del seu territori, compensació per les perdues i establiment d'autogovern en el territori retornat.

Angelina Miró


Per retornar al document inicial. Per retornar al página inicial.