JOAN PÉREZ HERNANDEZ, EL PRIMER HOME BLANC EN NAVEGAR PER LES COSTES DE LA COLÚMBIA BRITÀNICA.


Segons els escrits dels frares franciscans Junipero Serra i Francesc Palau el pilot de la Marina Real espanyola i Alferes de Fragata, Joan Pérez, era mallorquí de la Ribera de Palma.

Durant molts anys aquest pilot va fer la carrera a les Naus de Filipines, treball que el va preparar per esser un dels millors pilots del Departament Marítim de San Blas i per fer el viatje de exploració al que és avui la costa canadenca de la Colúmbia Britànica. Pérez va adquirir durant aquest anys que va viatjar per el Pacífic, d'Acapulco a Filipines i a l'inrevés, grans coneixaments dels corrents d’aire, tant importants, per navegar per aquest oceà amb les naus del segle XVIII.

Quan Gaspar de Portolà va preparar l’expedició de 1769 per colonitzar i explorar les Costes de l’Alta California, la va dividir en quatre seccions, dues expedicions marítimes i dues terrestre. Pérez en va formar part tot comandant un dels dos vaixells. Va ésser per tant present en la descoberta de San Francisco i en la fundació dels Presidis i Missions de San Diego, el Maig i Juliol de 1769, i Monterrey, 3 de juny de 1770. Tenint l’oportunitat llavors de fer amistad amb els frares Serra i Crespí, que tambe eren de Mallorca com ell.

A l’expedició d’en Portola a la Alta California, hi anavan també: la Segona Companyia dels Voluntaris de Catalunya d’en Pere Fages; el militar Ferran de Rivera Moncada amb els seus soldats de cuir; el Doctor Pere Prat; un oficial de la marina, Vicent Vila, comandant de l’altre nau; l’enginyer Miquel Constanco i els frares franciscans Serra i Crespí.

L’any 1771 el rei Carles III, va nomenar a Antonio Maria Bucareli Virrei de la colonia de Nova Espanya (virrei de1771 a 1779). Amb Bucareli arribava a la colonia el català Melchor de Peremas qui sera el seu assessor. Més tard, aquest virrei va rebre instrucciones del rei i del Ministeri de les Indies per preparar una expedició marítima a la costa Nord del Pacífic per comprovar si els rusos estavan per aquells indrets, tal com deia un diplomàtic espanyol destinat a la cort rusa. El capità de la Flota Marítima, Luís de Córdoba, resident a Veracruz, és el que aconsellà al virrei d’escollir a Joan Pérez, per la seva experiència, como a comandant d’aquesta expedició, convertint-se així en el primer home blanc en navegar per les costas desconegudes de la Colúmbia Britànica.

El mes de desembre de 1773 l'expedició d’en Pérez esta gairebe a punt. S'escolleix el vaixell Santiago que portara de segon a Esteban Martinez i als frares franciscans Joan Crespí i Tomás de la Peña. Aquests últims seran recollits a Monterrey. A la nau s'hi carreguen provisions per quasi un any i al comandant Pérez se li donan instruccions per prendra possessió de la nova terra descoberta, comprobar si hi han rusos i tractar bé als nadius. Es discuteix el millor temps per sortir a navegar i és el 25 de gener quan la nau es fa a la mar. Paran a San Diego per deixar al frare Junipero Serra i a Monterrey per recollir els dos frares esmentats abans. L'expedició arriva quasi als 55 graus latitud nord un 11 de juliol de 1774. Prenen possessió per la corona espanyola de la terra que veuen des del lloc a on han ancorat, i que és avui una part de les Illes de la Reina Carlota (Haida Gwaii), anomenan-la Cap de Santa Margarida. El 22 de juliol i amb la tripulació esgotada per la llarga navegació, el mal temps i els problemes de salut que tenen, el comandant Pérez dona l’ordre de virar cap al Sud, arrivan el 6 d'Agost de 1774 per els voltants del que és avui l’Illa de Nootka Sound, latitud 49 graus i 30 minuts latitud nord. Aquí i degut al mal temps no poden encorar tampoc i ho fan a alta mar, bateixan aquest lloc, que es una badia, amb el nom de Sant Llorenc.

Diu la llegenda dels nadius de les costes de la Colúmbia Britànica que quan aquests varen veure el vaixell l'horitzo varen sortir correns de les seves cases per amagar-se al bosc, ja que creian que era un dels seus Deus que tornava per castigar-los. Una vegada comprobat que no era aixi varen acostar-se al vaixell en canoes per donar la benviguda a la tripulació i d'aquest primer contacte comença el que més tard seria el negoci de intercanvi entre els nadius i la gent vinguda de fora.

A la cerimonia de benvinguda, hi va haver intercanvi de regals. Entre aquests hi han dues culleres de plata que quan el Capitan Cook, dins del seu viatge al voltant del mon, arriva a aquestes costes les compra a un nadiu que les portava penjades al coll.

L’expedició d’en Pérez torna a San Blas, de on havia sortit, el mes de novembre de 1774 haven parat abans a Monterrey i amb quasi tots els membres de la tripulacio malalts pel gran esforc fet i per l’escarbut. Pérez escriu un diari de aquest viatge i el titula: Extracto del Diario de la Corbeta del rey nombrada Santiago, en su viaje desde el puerto de San Blas de California 1774 al reconocimiento de la costa hasta los 55 grados norte. Hi han tres diaris més escrit d’aquesta expedició, un pel frare Joan Crespí que descriu als nadius d’aquest llocs i que s'ha convertit amb un clàssic pel coneixement de les Cultures del Pacífic Nord-Oest i de la forma en que vivian ara fa més de 200 anys. Una altre pel frare Tomás de la Peña i el tercer per Esteban Martinez.

El proper any, o sigui el 1775, el virrei dona l’ordre de enviar un altre expedicié sota el comandament d’en Bruno de Heceta per reconeixer millor i cartografiar aquests nous llocs descobers per Joan Pérez. Aquesta vegada són dos vaixells els que s'envian, el Santiago, Joan Pérez va de segon i pilot, comandat per Heceta i el Sonora comandant per Juan Francisco de la Bodega-Quadra i pilotat per Francisco Antonio Mourelle. Aquesta expedició surt de San Blas el dia 16 de marc de 1775 i només el Sonora arrivara fins a Alaska ja que el Santiago i degut a les mal temps tornava a San Blas quan ja estava a l’altitud de Nootka Sound, descobrint més endavant el riu Colúmbia. Aquesta expedició i l'anterior tenen molts problemes de navegació pel mal temps i de salut per culpa dels menjars i de la manca de vitamina C, causant de l'escarbut.

Com sigui que la salut d'en Pérez no estava completament restabler de l'esforc fet en el viatge de l'any 1774. Quan el Santiago tornava cap a San Blas mori en alta mar dos dies després de deixar a Monterrey, un 2 de Novembre de 1775 i després d'haver servit a la marina per més de 25 anys. El seu cos va ésser ofrenat al oceà Pacífic que ell tan bé coneixia, a on descansa per sempre més aquest pilot i al que no se li ha donat la importància que la seva descoberta va tenir per obrir el camí a les futures expedicions espanyoles al nord del Pacífic. La notícia de la seva mort va ésser comunicada a la metròpolis un 26 de abril de 1776.

Pérez també va escriure un diari d'aquest segon viatge, que es troba al Museu Naval de Madrid i que té algunes pagines mutilades, potser per el comandant de la expedicio Bruno de Heceta.

Durant molts anys es va creure que la expedició d'en Pérez a les Costes de la Colúmbia Britànica no va produir cap plànol dels llocs a on varen navegar. Doncs bé, a la Biblioteca del Congrés de la ciutat de Washington, D.C., l'any 1988 es va trobar un plànol dibuixat per José Cañizares i per ordre d'en Pérez. Es el primer planol fet d'aquests llocs.

Aquest estiu del 1999 es celebra el 225 aniversari d'aquesta expedició a les Costes d'aquesta provincia canadenca i per celebrar-lo la Royal Canadian Mint ha fet un dolar de plata amb el vaixell Santiago.

Angelina Miró
Coordinadora de la comissió del Bicentenari de la mort de Pere d'Alberni


Per retornar al document inicial.