PERE D’ALBERNI, CAPITA DE LA COMPANYIA DE VOLUNTARIS CATALANS A NOOTKA, B.C.,CANADA(1790-1792).


El 29 d'agost de 1789, el Virrei En Manuel Antonio Flores, ordenà que un destacament dels Voluntaris de Catalunya, s'envies a Nootka Sound (Illa de Vancouver) per re-establir de nou el fortí o castell espanyol, que havia estat construït per En Esteban José Martinez l'any 1789 i abandonat més tard davant la crisi o incident aparegut, quan en Martinez captura uns vaixells anglesos i, a més a més matà a un familiar del cap del clan dels nadius de Nootka, se suposa, en defensa propia.

L'incident de la captura dels vaixells anglesos originà el que es va anomenar la Controversia o Crisi de Nootka, per la qual, Espanya i Anglaterra gairebé arrivaren a una batalla armada al voler tots dos els drets a la possessió dels territoris de la costa del Nord-oest del Pacífic. Espanya havia enviat diverses expedicions a aquestes costes durant el periode de 1774 a 1789 i havia estat la primera en navegar per aquests llocs l'any 1774, enviant el vaixell Santiago comandat per Joan Pérez Hernández.

El destacament militar escollit va esser la primera Companyia dels Voluntaris de Catalunya amb el seu capita Pere d'Alberní, que en aquell moment estavan destinats a Guadalajara (Mèxic). Aquests militars, amb un total de prop vuitanta homes, varen viatjar de Guadalajara al Departament Marítim de San Blas (Mèxic). Aquest departament marítim era el lloc d'on sortian totes els vaixells cap al nord Una vegada arrivats a San Blas varen formar part de l'expedició d'exploració d'En Francisco Eliza . Aquesta expedició estava formada per els vaixells: Concepción, sota el comandament d' Eliza ; el San Carlos, sota el comandament d'en Salvador Fidalgo i el Princesa Real sota el comandament d'en Manuel Quimper. Sortia de San Blas el 3 de febrer de 1790 i arrivava a Nootka el 5 de abril de 1790.

Durant el viatge a Nootka, Alberni va estar arrestat 70 dies a la seva cabina del vaixell Concepción per haver discutit, abans de sortir amb un alt oficial espanyol, al demanar que els seus homes rebessin els havers que s'els devia i també un equip adequat per el lloc on anaven.

Quan Alberní arrivà al fortí espanyol de Nootka, va haver-lo de reconstruïr, ja que havia estat desmantel.lat. Va colocar 20 canons i va distribuir als seus homes en llocs estretègics per a la defensa, tant per terra com per mar. Va fer barracons, la casa del comandant, la casa del capità, forns, fragues, infermeria, cultiva totes classe de verdures. Alberní va èsser el primer home blanc que va conrear un hort en el que avui és la província canadenca de la Columbia Britànica. Va fer un registre amb les temperatures mesurades, va fer un primer diccionari de 630 paraules natives amb la seva equivalencia a l' espanyol i també va fabricar una cervesa antiescorbutica treta de les coníferes. En una paraula, va construïr, organitzar i administrar el fort per al benestar dels seus habitats i dels viatgers que arrivavan al seu port, mentrestant molts dels seus homes participavan amb les exploracions d'Alaska i l'estret de Juan de Fuca acompanyan als exploradors espanyols.

Totes les dades que Alberní recopil.là van ser usades mes tard per Moziño, escriptor de "Noticias de Nootka", que formava part de l'expedició de Bodega-Quadra (1792) i per Malaspina (1791) en el seu viatge científic per tot el mon. Segons Moziño es va sapiguer guanyar l'estimació i el respecta de tots els que l'envoltaven, inclosos els nadius, als quals per afalagar-los va composar un vers dedicat al seu cap Maquinna, amb la musica del Mámbru. La lletra de la cancó deia :

Macuina, Macuina, Macuina,
Es un gran Princep, amic nostre
Espanya, Espanya, Espanya
Es amiga de Macuina i Nootka

Aquesta cançó es va fer molt popular, fins el punt que l'explorador Narváez la va escoltar a l'altra punta de l'illa i a prop de Point Grey (Narváez va arrivar a lo que avui es avui la ciutat de Vancouver un any abans que el capità anglés, Vancouver. L'estanca d'Alberní a Nootka va coincidir també amb el major nombre d'exploradors espanyols i viatjers de altres nacionalitats en aquella area.

Un cop acomplert la feina encarregada per la Corona espanyola, i després d'haver estat en el fortí espanyol mes de dos anys va rebre l'ordre de tornar al Departament Marítim de San Blas. El nomenament que se li va donar per ordre reial i a través del Virrei Revillagigedo, va èsser el de Governador i Comandant d'Armes del castell o fortificació de Nootka.

Pere d'Alberní havia nascut a Tortosa/Espanya un 30 de gener de 1747, dins de una familia benestant i noble. El seu pare, Jaume Alberní, era notari públic i "ciutada honrat de Barcelona", aquest, se havia casat el 24 de juny de 1728 i havia tingut cinc fills varons i dues filles, tots els fills menys l'hereu varen esser militars. Pere d'Alberní mori als 55 anys de hidropesia a Monterrey (California) un 11 de marc de l'any1802, se havia casat amb Juana Velez de Tepic (Mèxic), quan havia estat set anys de comandant de la guarnició de Nayarit (Mèxic).

L'escut dels Albernis, que es troba a la Catedral de Tortosa, es en quatre quarters, el primer ones de mar, el segon mans agafades en actitud d'encaixar, el tercer espasa i tres corones dels Aldana, i el quart dues esferes o dos medalllons superposats parcialment.

La carrera militar d'en Pere d'Alberní comenca al ingresar el 17-7-1762 al Segon Regiment d'Infanteria Lleugera de Catalunya, va participar llavors amb aquest cos i com a cadet a la campanya de Portugal (Guerra dels Set anys). D'aquest cos militar sortí mes tard la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb la qual Alberní va servir durant mes de 38 anys. El mes de maig de 1767 sortia aquest cos militar de Cadis destinat primer a Cuba i al arrivar aqui, a la colonia de Nova Espanya, Veracruz (Mèxic), a on arriva el Sotstinent Alberní el mes de agost de 1767

A la colonia espanyola de Mèxic participa Alberni i els Voluntaris de Catalunya en diferentes campanyes de submissió de les tribus indigenes. Serví el capita Alberni en guarnicions del centre i el Nord-Oest(Sonora de 1767 a 1771) de Mèxic com a tinent, capita i comandant. Va estar set anys a la provincia de Nayarit (Mèxic). Després de la seva estada de mes de dos anys a Nootka va estar vuit mesos com a comandant del fort de San Juan de Ulúa de Veracruz en funcions de Tinent Coronel del Rei d'aquesta placa.

El mes d'abril de 1796, per ordre del Virrei de Nova Espanya, Branciforte, i junt amb la seva companyia, va anar a California a on va arrivar a ésser Comandant de totes les tropes militars destacades als forts espanyols de San Diego, Santa Barbara, San Francisco i Monterrey amb el carrec de Tinent Coronel graduat. L'any 1800 va esser nomenat Governador interi de California, lloc que ocupa fins que es va anomenar a un nou Governador.

Alberní era un home de gran caracter, coratge, diplomatic i que tenia molts recursos per solucionar bé els problemes que se li presentaven. Francisco Eliza batej el canal d'Alberni (Illa de Vancouver) en el seu honor i més tard el Capita Richards del H.M.S. Hecate nomenà Port Alberni a una ciutat de l'Illa de Vancouver l'any 1861. A les ciutats de Vancouver (Canada) i Tortosa (Espanya) Alberní té el seu nom en sengles carrers.

Angelina Miró

Fonts documentals:

Full de serveis d'en Pere d'Alberni de l'Arxiu General de Simancas, Valladolid/Espanya.
Arxiu Naval de Madrid/Espanya.
Arxiu General de la Nació de Mèxic.

Bibliografia:

Brancroft, Hubert H.: Historia de California.

Miró, Angelina : (Manuscrit) " Pedro de Alberni Teixidor-Los viajes de un Capitán de los Voluntarios de Cataluña al Virreinato de Nueva España y a la Costa del noroeste del Pacifico", 1997.

Massip, J: "Pere d'Alberni". I Jornades d'estudis catalo-americans. 1984

Moziño, José Mariano: "Noticias de Nootka". editado por Alberto Carreño, 1913

Moziño, José Mariano: "Noticias de Nutka". McClelland & Stewart Limited, Toronto 1970.

Tesis:

Sánchez, Joseph P.:"Pedro de Alberni, The Catalonian Volunteers and the Spanish Claim to Nootka". Universidad de Arizona.

Partida de naixement de Pere d'Alberní.

Acta de defunció de Pere d'Alberní.


To return to the previous document.