Nuu-Chah-Nulth: Els nadius de Nootka Sound

A la costa nord-oest del Pacífic, que va des d'Alaska fins a la desembocadura del riu Columbia (entre els actuals estats de Washington i Oregon) s'hi poden trobar set nacions indígenes importants:

• COSTA SALISH
• KWAKIUTL
• BELLA COOLA
• TSIMSHIAN
• TLINKIT
• HAIDA
• NUU-CHAH-NULTH

Aquesta costa és molt muntanyosa, amb moltes illes, fiords i canals. El seu clima és suau, humit i amb moltes precipitacions, la qual cosa fa que els boscos siguin impenetrables i exhuberants. Els arbres que creixen millor són els grans cedres vermells o grocs, que constitueixen la matèria primera pels primers pobladors d'aquesta costa. La cultura que van desenvolupar aprofita la fusta del cedre per construir les grans cases, els totems (expressió artística més monumental de la seva cultura), les seves eines i caixes per guardar el menjar entre d'altres aplicacions. De l'escorça d'aquest arbre fan els barrets de cap, la roba, les esteres i les seves flassades o mantes "chilkat", per fer aquestes últimes barrejaven l'escorça del cedre amb pèls de gossos blancs que tenien a les cases, avui desapareguts.

Aquestes nacions basaven la seva economia amb la caça, pesca i recol.lecció de tots els productes vegetals tan abundosos pel clima tan adient. Vivien en poblats sedentaris semipermanents on hi construïen les grans cases. Les tendes còniques de pells, o "tipis", els tenien com a cases portàtils per anar a pescar, recol.lectar i caçar durant l'estiu. Aquests aliments es processaven per l'hivern, així van desenvolupar les tècniques per fer salmó fumat, conservar els gers i les mores en caixes de cedre dins d'oli de peix, assecar diversos fruits dins de cistelles... L'abundància de recursos va facilitar que es desenvolupessin noves formes d'art, pel qual es difonien les seves llegendes duran els mesos més freds.

Totes aquestes nacions tenien un sistema de vida molt semblant. Només havia entre elles algunes petites diferències en quan alguns costums adients de cada nació i la llengua que parlaven cada una de les diferentes comunitats ligüístiques.

La tribu o nació de NUU-CHAH-NULTH (anomenada Nootka pels colonitzadors) perteny al grup lingüístic anomenat WAKASHAN, aquesta llengua té dues branques importants que són la Kwakiutl i la Nuu-Chah-Nulth. El territori de Nuu-Chah-Nulth està situat a la costa oest de l' Illa de Vancouver, B.C. (Canadà). En aquest territori, concretament a Nootka Sound, és on van contruir el primer establiment els espanyols i que va estar en funcionament des de l'any 1789 al 1795. La nació Nootka prefereix que se'ls conegui com NUU-CHAH-NULTH no com NOOTKA. La paraula Nootka és una transliteració fonètica errònia que li va posar als nadius el capità James Cook quan va viatjar l'any 1778 per aquestes costes.

El mallorquí Joan Perez Hernandez va ésser el primer europeu en viatjar per aquests indrets l'any 1774, va fer intercanvi de productes amb aquests nadius. El coure, per a ells, era un material molt important, es feia servir de moneda de canvi pel comerç de les pells.

Quan els espanyols es trobaven establerts a Nootka Sound , gràcies al Capità dels Voluntaris de Catalunya, en Pere d'Alberní, varen fer molt bona amistat amb el cap del clan Mowachaht/Muchalaht de la nació Nuu-chah-nulth o Nootka, anomenat Maquinna o Macuina pels espanyols.

Els Nuu-chah-nulth, són els grans caçadors de balenes i els grans constructors de canoes de la costa del nord-oest. Les canoes estan fetes d'un sol tronc de cedre vermell esculpit i decorat. Amb capacitat de fins a setanta persones, poden navegar a alta mar. També s'utilitzaven pel comerç, amb rutes que van de l'Illa de Kodiak (Alaska) fins a la Baixa California (Mèxic).

Els nadius d'aquesta costa del nord-oest del Pacífic estan agrupats en fràtries, clans, llinatges i families. Es reconèixen entre ells gràcies a les representacions d'animals o éssers mitològics que té cada família o clan. Els animals per ells són sagrats. Creuen en la reencarnació i utilizen els emblemes d'animals per representar les seves cases, totems, cofres, caixes, objectes ceremonials, màscares i mantells. Cada clan té el nom d'un animal (l'ocell tro, el corb, l'ós, el salmó, la balena, etc.). De manera similar a la societat europea, la societat nadiua tradicional era una societat de classes dividida en: nobles o "Tais" i els seus familiars "Taiscatlatil", plebeus o "Mes-chines" i esclaus. Es pertenyia a cada classe pel fet d'haver nascut dins d'aquesta. Els nobles ocupaven els llocs més alts de la societat, no treballlaven mai, els càrrecs eren hereditaris, posseïen drets territorials i privilegis dins de les ceremònies. Els plebeus no tenien drets territorials i eren la força laboral. Els esclaus eren els capturats a les guerres tribals o en intercanvis que feien.

Dividien el temps en llunes i l'any tenia catorze mesos de 20 dies, el juliol era el primer mes de l'any. Només comptaven fins a deu i no tenien escriptura. Eren polígams.

El seu sistema de govern era patriarcal així que Maquinna era el Pare de tots, el rei o cap i el Sacerdot, que tenia i mantenia tots els secrets de la seva religió. La seva cronologia es remontava a la vinguda del seu Déu bo "Qua-utz" per mar amb una canoa de coure, i que va ésser el que creà el primer home, per això quan Joan Perez Hernandez va arribar a aquestes costes varen creure que era el seu Déu que tornava per castigar-los i varen fugir a les montanyes a amagar-se. Tenia un altre Déu dolent "Matlox" que era el que els donava les guerres, les malalties i la mort.

La festa o cerimònia principal era el POTLATCH, aquesta festa es feia amb motiu d'alguna ocasió important dins de la tribu. A la festa es repertien gran quantitat de menjar, també molts regals, que l'anfitrió que la feia hauria estat recollin durant alguns anys. Es dramatitzaven episodis històrics i mitològics en relació amb els origens de noms, títols, clans o llinatges de l'anfitrió, feien servir màscares per les representacions acompanyades de dances, música i cançons. El govern del Canadà, amb la voluntat de fer desaparèixer les cultures autòctones, va prohibir durant molts anys el Potlatch, sota l'excusa l'empobriment material de la família organitzadora. Cal remarcar que una de les funcions principals del Potlach era preservar el prestigi del clan i la família, les seves tradicions i la seva cultura. Econòmicament suposava una redistribució de la riquesa acumulada pels més rics vers tots els membres de la comunitat.

Els colors que utilitzen per decorar el seu art són colors primaris com el negre, vermell, verd o blau i groc. L'art dels nadius més important i reconegut arreu del món són els TÒTEMS, o Pal Heràldic. El tòtem és un tronc d'arbre de cedre vermell esculpit amb animals sagrats o figures mitològiques i pintat o no. Pels nadius és la forma de expressar-se i de donar a conèixer la seva història i la seva espiritualitat, ja que no tenen escriptura. De tòtems n'hi han de diferents classes:

• El tòtem que es posa a les façanes de les cases o a l'interior per sostenir-les. Aquest és l'escut heràldic o emblema de la família que l'encarrega. Les cases no tenen finestres i la porta per entrar a la casa sempre coincideix amb la boca de l'animal que està esculpida a la façana de la casa. El Shamà és la persona encarregada d'escollir l'arbre idoni i beneir-lo, per fer totes les obres d'art com els tòtems i les canoes.
• Els memorials, que recorden algun fet important per la tribu.
• Els mortuoris, que es col·loquen a l'enterrament d'algun cap important de la tribu. Les despulles dels caps han d'estar a dalt dels arbres, no és així amb les dels plebeus o esclaus que són enterrats a terra.
• Els de benvinguda,
• Els de deures.

A Yuquot (Illa de Vancouver) hi ha una sèrie de tòtems contemporanis dintre d'un context tradicional col·locat pels nadius de Nootka i també hi ha una capella en el lloc on hi havia el fort o castell espanyol.

L'art dels Nuu-Chah-Nulth és naturalista, expressiu i dóna a conèixer moltes vegades l'estat d'ànim de l'artista. La seva iconografia està representada per la balena i l'ocell-aguila- tro-thunderbird-amb associació de la serp llampec. L'ocell tro és l'emblema associat als drets hereditaris del Cap de la tribu Nootka.

La societat indígena d'aquestes nacions, es va trasbalsar totalment a partir de l'arribada de l'home blanc. La cultura tradicional va quasi desaparèixer ja que obligaven als fills a anar a les escoles religioses dels blancs per aprendre la cultura occidental. Escoles on es trobava absolutament prohibit parlar la seva llengua. Aquest desgavell cultural i social a començat a ser superat durant aquests darrers vint anys, quan els nadius varen voler recuperar les seves arrels.

La cultura tradicional és extremadament respectuosa amb l'entorn natural que els envolta i últimament estan lluitant ecològicament per conservar la integritat de l'ecosistema dels seus territoris ancentrals. Així mateix tenen obert el procés de negociació d'un tractat amb la província de la British Columbia, a fi d'obtenir el reconeixement dels seus drets, la devolució de part del seu territori, la compensació per les pèrdues i l'establiment d'autogovern en el territori retornat.