Salvador Fidalgo, un altre català a la història de la Colúmbia Britànica.
Apart dels ja coneguts catalans que varen viatjar al que avui en dia es coneix com la província canadenca de la Colúmbia Britànica, com ara Joan Perez i Hernandez el primer home blanc en navegar per aquestes costes canadenques junt amb el frare Juan Crespi Fiol l’any 1774; el Capità Pere d’Alberní amb le Primera Companyia dels Voluntaris de Catalunya, acompanyant a l'Expedició d’Eliza l’any 1791; el científic Felip Bauca Canyes, dins de l'Expedició d’en Malaspina l’any 1791; el frare Magí Català i Guasch l’any 1793-1794, vull donar a conèixer, amb aquest article, a un altre català important dins de l'exploració de la Costa nord-oest del Pacífic. Ell va fer tres viatges per aquests llocs durant els anys 1790, 1792 i 1794,
En Salvador Fidalgo va ser Capità de Fragata, explorador d’Alaska, Comandant dels Forts espanyols de Nootka Sound i de Nuñez Gaona (aquest últim a l’entrada de l'Estret de Joan de Fuca, avui Neah Bay, E.U.A.) i Comandant interí del Departament Marítim de San Blas, quan el titul.lar es trobava malalt.
Havia nascut l’any 1756 a la ciutat lleidatana de L’Urgell, i morí al poble de Tacubaya, Mèxic, el 27 de setembre de 1803, segons consta en la comunicació del Virrei de Nova Espanya, José Iturrigaray, a la metròpoli.
Fidalgo havia ingresat a la Escola de Guardiasmarins de Cadis, obtenint el títol de Guardiamarina el 25 d'octubre del 1775, el d’ Alferes de Fragata el 3 de Març del 1776, el d’ Alferes de Vaixell o navil.li el 27 de Maig del 1780, el de Tinent de Fragata el 21 de Desembre del 1782, el de Tinent de Vaixell el 7 de Juny del 1788 i el de Capità de Fragata el 25 de Gener del 1794. El varen destinar a les Colònies Americanes l’any 1789.
Va sortir de Cadis el primer de juny del 1789 i un cop a Veracruz (Mèxic) va passar a formar part de la plantilla dels Oficials de Marina destinats al Departament Marítim de San Blas, Mèxic, lloc d'on sortien totes les expedicions d’exploració cap el Pacífic nord.
Abans de creuar l’Atlàntic va ésser destinat a diverses misions: a l'Illa portuguesa de Santa Catalina, al Port de Montevideo i Maldonado, al Canal de la Màniga, al Ferrol, a les Illes de Madeira, a Cadis i més tard va acompanyar al Capità de Vaixell, Vicente Tofiño per fer els mapes de les costes i les illes de la Mediterrànea. Fins l’any 1788 va estar embarcat deu anys i destinat a missions de terra uns altres cinc anys, en tot aquest temps no va demanar mai cap permís.
Quan Fidalgo va passar al Departament Marítim de San Blas i per ordre del Virrei de Nova Espanya, Revilla Gigedo, se li va donar el comandament del paquebot San Carlos i el Comandant de San Blas, Bodega-Quadra, li ordena que formes part de l'Expedició d'Eliza que va sortir de San Blas el mes de febrer del 1790 i que arribava a Nootka Sound el 4 o 5 de abril del 1790.
Una vegada al Fort espanyol de Nootka Sound, el Comandant Eliza el va destinar a explorar Alaska d’acord amb les ordres donades pel Virrei. Tot i comprovant al mateix temps que no havien establiments russos per aquells indrets. Fidalgo va cumplir les missions i va arribar fins els 60 graus de latitud nord, cartrografiant i prenent possessió per a la Corona espanyola de la nova terra que anava descobrint: Principe Guillermo ( Bahia de Córdoba), Valdés, Rivera de Cook i Revilla Gigedo. Fidalgo es trobava a la Illa de Kodiak el mes d’agost i a partir d'aquí va donar mitja volta per tornar al Port de Nootka Sound però el mal temps no el va deixar ancorar i va continuar fins al Port de San Blas, a on arribava el dia 14 de novembre del 1790.
Junt amb Fidalgo viatjaven en aquesta expedició: 15 soldats de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, el frare José López, el metge Jose Morelos, el pilot Salvador Menéndez, l’intèrpret Salvador Mondofia (parlava rus) i uns quans mariners. Portaven també coure per comprar pells. El coure era molt important per als nadius dels llocs on anaven, donada la seva consideració de moneda de canvi.
A finals de maig i principis del juny del 1792, Fidalgo tornava a ésser a l'Estret de Juan Fuca amb l'ordre del Virrei i de Bodega-Quadra d'establir un altre fort en aquests llocs, la raó era que Espanya no estava segura de si podria continuar tenint la possessio del Fort de Nootka, ja que el seu futur s'estava decidint a les cancelleries espanyoles i angleses amb motiu de l'incident de Nootka Sound. Els espanyols volien assegurar-se de tenir un lloc per controlar l’entrada de l'Estret de Joan de Fuca en cas de que haguessin de cedir el Fort de Nootka als anglesos. Amb Fidalgo anaven 89 persones, inclosos els 13 soldats de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, ademés portaven també provisions per més d'un any.
Una vegada escollit el lloc (que avui és Neah Bay-E.U.A.), Fidalgo va fer construir cases, barraques, un forn, una forja, un hort, portaven també animals, etc.- estava muntat molt semblant al de Nootka Sound i li va posar el nom de Núñez Gaona, tot plantant la bandera espanyola a la platja.
Entre d'altres fets que van passar mentre va estar en ús, cal destacar l'arribada el 31 d’agost de l'expedició d'Alcalá Galiano i Valdés, que venien en nom d’en Bodega-Quadra (en aquelles dates Bodega era el Comandant de Nootka Sound) per comprovar si el Fort i el lloc on es ttrobava situat eren bons.
Més tard el seu pilot, Antonio Serrantes, va sortir sol del Fort i els indis el van matar, quan es va trobar el seu cos, dues canoes plenes d'indis varen acostar-se al Fort, i Fidalgo va fer disparar els canons matan-los a quasi tots, aquest incident va ésser criticat pels indis del lloc del Fort , per Maquinna i pel virrei, però Fidalgo va al.legar que ho havia fet en defensa de la vida dels seus homes.
També va arribar el vaixell Sta. Gertrudis, comandat per l'Alonso de Torres Guerra. La raó era celebrar una reunió amb Fidalgo per decidir la sort d'aquest establiment, no hi va haver acord i varen deixar que fos Bodega-Quadra el que decidís la sort del mateix. Això no es va fer esperar massa, ja que Fidalgo va rebre l’ordre d’en Bodega-Quadra per desmuntar-lo i una vegada fet això anar-se'n per fer-se càrrec del comandament del Fort de Nootka, la qual cosa va fer durant tot l’hivern del 1792-1793, ja que bodega-Quadra tornava a San Blas.
Fidalgo va improvisar algunes coses en la defensa del Fort de Nookta, com a construir un magatzem de pólvora i fortificar la caserna. Una vegada fet tot això deixava el Fort de Nootka en mans de Ramón Saavedra, l'1 de maig del 1793.
Més tard, Fidalgo, al deixar el Fort de Nootka Sound, va passar al Port de Bodega (California) per mirar d’establir un fort espanyol que tingués comunicació per terra amb la fortificació o Fort de San Francisco. No es va arribar a fer per les males condicions del terreny i llavors va tornar a San Blas.
L’any 1794 tornava a marxar cap a Nootka Sound acompanyant al Brigadier José Maria de Alava amb el vaixell Princesa, per mirar de donar una solució a la tercera Convenció de la "Controvèrsia de Nootka Sound" i tornant al Port de San Blas el Març del 1795. Arribava a aquest lloc esgotat i malalt. Sembla ser que els aires de Nootka no eren massa bons pels catalans, ja que el Capità Pere d’Alberní també va tornar malalt l’any 1792
Un cop recuperat va rebre l’ordre del Virrei Branciforte de sortir de San Blas el mes de desembre del 1795 i anar a les Filipines a portar documents diplomàtics. Una vegada acabada aquesta missió va tornar a San Blas amb la seva salut un altre vegada tocada. El Virrei Branciforte el felicità pel treball encarregat i ben fet.
El 16 de març del 1799 feia una queixa al Virrei José de Azanza, molt confidencial, per la manera que es portava el Departament de Marina i per la forma en que es feien servir els vaixells de la Corona, per aquesta queixa ens podem adonar de la seva honestedat i servei al seu cos.
Després de recuperar-se va ésser destinat, a principis del 1801 a lluitar contra els indis de les illes Tiburon i Tepic. Va sortir amb 3 vaixells, i després de defugir la persecució anglesa va poder capturar més tard als capitostes dels indis a les rodalies de Tepic, va ésser felicitat també pel seu triomf i la seva estratègia militar.
Va morir esgotat servin i deixant ben alt el Cos de Marina i la Corona espanyola, el 27 de setembre del 1803, lluny de la terra que el va veure nèixer i que no va poder trepijar mai més des de la seva arribada a Amèrica.
Dades extretes de la fulla de serveis i altre documentació del Museo Naval de Madrid.
Topònims amb el nom de Fidalgo.
Partida de Naixement d'en Fidalgo