Pere d'Albení

 Pere d'Alberní

Dia d'en Pere d'Alberní

Procamació del dia 11 de Març del 2002 com a "Dia d'en Pere d'Alberní".

veure tot »

Celebració del 200 aniversari de la mort d'en Pere d'Alberní

La celebració del 200 aniversari de la mort d'en Pere d'Alberní va tenir el seu acte més destacat a Vancouver Museum. Allí l'Angelina Miró va donar una conferència sobre la vida i la mort d'en Pere d'Alberní.

Transcripció de la conferència donada per l'Angelia Miró el 9 de Març del 2002.

Proclamació del dia 11 de Març del 2002 com el dia d'en Pere d'Alberní

Fotografies de l'acte del dia 9 de Març del 2002 al Vancouver Museum:

  • Angelina Miró, vocal de Relacions Exteriors del Casal Català de Vancouver i Presidenta de la Comissió organitzadora de l'homenatge en Pere d'Alberní.
  • Robin Inglis, President of the Instituto de Historia del Pacifico Espanol.
  • Rene Chartrand, historiador militar i antic cap de Direction des lieux historiques nationaux del Govern del Canadà.
  • Ken Stewart, MLA Maple Ridge-Pitt Meadows.
veure tot »

Maquinna

Dibuix del Chief Maquinna cap de de la nació NUU-CHAH-NULTH (Nootka) de les Primeres Nacions de Canadà. Va ser fet pel valencià Tomàs de Suria el 1791 durant l'Expedició del Malaspina.

Es pot veure aquest Cap amb un barret d'artesania fet pels nadius amb escorça de cedre i fibres d'arrel de "picea", decorat amb una representació de la caça de la balena

El dibuix es conserva al Museo de América de Madrid (Espanya).

veure tot »

Tomàs de Suria

Tomàs de Suria va nèixer a Enguera, València. Va formar part com a dibuixant de l'Expedició d'Alejandro Malaspina. Al Museo Naval de Madrid hi han diversos dibuixos d'ell, fets quan va visitar les costes de la Colúmbia Britànica i Alaska amb l'Expedició de Malaspina. Entre aquests dibuixos destaca el retrat, magnífic d'en Maquinna, Cap de la tribu NUU-CHAH-NULTH (Nootka) de les Primeres Nacions del Canadà. Aquest dibuix al va fer Suria l'any 1791 quan va visitar el Fort de Nootka Sound. Quan va tornar a la ciutat de Mèxic va escriure un diari del seu viatge i després d'un any tornava a treballar com a gravador a la Casa de la Moneda de Mèxic.

Tomàs de Suria, abans de marxar amb Malaspina, ja s'havia distingit a l'escola de Bellas Artes de San Carlos de Mèxic. El seu mestre, Jerónimo Antonio Gil, no s'havia equivocat quan entre els molts alumnes de l'Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, seleccionà a Tomàs , encara un xicot de 15 anys, junt amb un altre il·lustre valencià , José Esteve Villar, per fundar l'Academia de San Carlos en capital virregnal. El zamorà Jerónimo Antonio Gil va arribar a Mèxic amb els seus dos deixebles a finals de l'any 1778 i a l'any següent fundaren una Escola de Gravat.

L'Academia de Bellas Artes de San Carlos Borromeo (patró del rei Carles III) va ésser autoritzada un 18 de novembre del 1784 i el professorat de l'Academia es va nodrir de la seua homònima de València, comptant, en un principi, amb eminents professors vinguts d'aquell regne: Manuel Tols , Rafael Ximeno i Planes, José Joaquín Fabregat i Pedro Vicente Rodríguez. A la mort del mestre, Tomàs de Suria hauria de succeir-lo com a Gravador Major (Eduardo Báez: "Guía del Archivo de la Academia de San Carlos". UNAM. Mèxic, 1972)

Encara que la informació sobre els primers anys de Suria és molt escassa i plena de contradiccions, probablement va nèixer a Enguera, a la Canal de Navarrés. Altres autors assenyalen com Tavernes Blanques, prop de València, el seu lloc de neixement (Arsenio Rey Tejerina: "Tomàs de Suria l'Expedició Malaspina". Generalitat Valenciana. València, 1995), mentres que el castellonenc Enric Soler i Godés afirmà en un petit estudi ("Valencians a Mèxic") que Tomàs va nèixer a València el 14 d'abril del 1761.

Tot el que sabem és que un 15 de desembre del 1788 Tomàs contreia matrimoni amb María Josefa Fernández de Mendoza, de família ben acomodada en la capital verregnal. Estava ja ben a prop d'allistar-se a la cèlebre Expedició Malaspina.

veure tot »

Exposició 'British Columbia & Catalonia. A friendship between Maquinna and Alberni'

Durant el mes de setembre del 1988 s'ha exhibit a la ciutat de Maple Ridge, B.C., una exposició titulada British Columbia & Catalonia - A Friendship Between Maquinna and Alberní. L'objectiu de la qual ha estat donar a conèixer als canadencs, els lligams històrics entre aquests dos indrets, tot aprofitant el mes de setembre en el que els catalans celebrem la nostra Diada Nacional.

Una petita biografia d'en Pere d'Alberní ha estat l'eix central de l'exposició, destacant els seus fets més importants a la British Columbia. En Pere d'Alberní va ser Comandant del primer Fort a Nootka Sound. La seva amistat amb el Cap dels nadius de Nootka, Maquinna, va portar a compondre la lletra d'una cançó dedicada a ell. D'Alverní va ser el primer en conrear un hort en aquestes terres. També va recollir paraules nadiues i la seva equivalència a la llengua castellana.

 

Una altra secció de l'exposició ha estat dedicada a fer un petit repàs a la història de la ciutat de Barcelona, seu de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya de la qual ell en va ser Capità, una petita història de la seva ciutat natal, Tortosa, i una petita història de la ciutat que porta el nom d'en Pere d'Alberní, Port Alberni. Acompanyant a tot això una cronologia dels viatges dels castellans a la B.C.

S'han exposat també: el retrat del Cap Maquinna, del Fort Espanyol i el lloc on es trobava enclavat, mostrant una màscara de Nootka i altres materials de les nacions de la costa del nord oest del Pacific. Tot això acompanyat de fotografies i les banderes de la British Columbia i Catalunya.

  

Aquesta exposició s'ha organitzat com a preàmbul del bicentenari de la mort del Capità Pere d'Alberní. La bona acollida per part dels usuaris de la biblioteca de Maple Ridge ens anima a presentar-la a Port Alberni potser dins d'un futur pròxim, i juntament amb altre material, exposar-la l'any 2002 a Vancouver, a Port Alberni i a Nootka.

  

Angelina Miró
Coordinadora de la comissió del Bicentenari de la mort d'en Pere d'Alberní

veure tot »

Nuu-Chah-Nulth: Els nadius de Nootka Sound

A la costa nord-oest del Pacífic, que va des d'Alaska fins a la desembocadura del riu Columbia (entre els actuals estats de Washington i Oregon) s'hi poden trobar set nacions indígenes importants:

  • COSTA SALISH
  • KWAKIUTL
  • BELLA COOLA
  • TSIMSHIAN
  • TLINKIT
  • HAIDA
  • NUU-CHAH-NULTH

Aquesta costa és molt muntanyosa, amb moltes illes, fiords i canals. El seu clima és suau, humit i amb moltes precipitacions, la qual cosa fa que els boscos siguin impenetrables i exhuberants. Els arbres que creixen millor són els grans cedres vermells o grocs, que constitueixen la matèria primera pels primers pobladors d'aquesta costa. La cultura que van desenvolupar aprofita la fusta del cedre per construir les grans cases, els totems (expressió artística més monumental de la seva cultura), les seves eines i caixes per guardar el menjar entre d'altres aplicacions. De l'escorça d'aquest arbre fan els barrets de cap, la roba, les esteres i les seves flassades o mantes "chilkat", per fer aquestes últimes barrejaven l'escorça del cedre amb pèls de gossos blancs que tenien a les cases, avui desapareguts.

Aquestes nacions basaven la seva economia amb la caça, pesca i recol.lecció de tots els productes vegetals tan abundosos pel clima tan adient. Vivien en poblats sedentaris semipermanents on hi construïen les grans cases. Les tendes còniques de pells, o "tipis", els tenien com a cases portàtils per anar a pescar, recol.lectar i caçar durant l'estiu. Aquests aliments es processaven per l'hivern, així van desenvolupar les tècniques per fer salmó fumat, conservar els gers i les mores en caixes de cedre dins d'oli de peix, assecar diversos fruits dins de cistelles... L'abundància de recursos va facilitar que es desenvolupessin noves formes d'art, pel qual es difonien les seves llegendes duran els mesos més freds.

Totes aquestes nacions tenien un sistema de vida molt semblant. Només havia entre elles algunes petites diferències en quan alguns costums adients de cada nació i la llengua que parlaven cada una de les diferentes comunitats ligüístiques.

La tribu o nació de NUU-CHAH-NULTH (anomenada Nootka pels colonitzadors) perteny al grup lingüístic anomenat WAKASHAN, aquesta llengua té dues branques importants que són la Kwakiutl i la Nuu-Chah-Nulth. El territori de Nuu-Chah-Nulth està situat a la costa oest de l' Illa de Vancouver, B.C. (Canadà). En aquest territori, concretament a Nootka Sound, és on van contruir el primer establiment els espanyols i que va estar en funcionament des de l'any 1789 al 1795. La nació Nootka prefereix que se'ls conegui com NUU-CHAH-NULTH no com NOOTKA. La paraula Nootka és una transliteració fonètica errònia que li va posar als nadius el capità James Cook quan va viatjar l'any 1778 per aquestes costes.

El mallorquí Joan Perez Hernandez va ésser el primer europeu en viatjar per aquests indrets l'any 1774, va fer intercanvi de productes amb aquests nadius. El coure, per a ells, era un material molt important, es feia servir de moneda de canvi pel comerç de les pells.

Quan els espanyols es trobaven establerts a Nootka Sound , gràcies al Capità dels Voluntaris de Catalunya, en Pere d'Alberní, varen fer molt bona amistat amb el cap del clan Mowachaht/Muchalaht de la nació Nuu-chah-nulth o Nootka, anomenat Maquinna o Macuina pels espanyols.

Els Nuu-chah-nulth, són els grans caçadors de balenes i els grans constructors de canoes de la costa del nord-oest. Les canoes estan fetes d'un sol tronc de cedre vermell esculpit i decorat. Amb capacitat de fins a setanta persones, poden navegar a alta mar. També s'utilitzaven pel comerç, amb rutes que van de l'Illa de Kodiak (Alaska) fins a la Baixa California (Mèxic).

Els nadius d'aquesta costa del nord-oest del Pacífic estan agrupats en fràtries, clans, llinatges i families. Es reconèixen entre ells gràcies a les representacions d'animals o éssers mitològics que té cada família o clan. Els animals per ells són sagrats. Creuen en la reencarnació i utilizen els emblemes d'animals per representar les seves cases, totems, cofres, caixes, objectes ceremonials, màscares i mantells. Cada clan té el nom d'un animal (l'ocell tro, el corb, l'ós, el salmó, la balena, etc.). De manera similar a la societat europea, la societat nadiua tradicional era una societat de classes dividida en: nobles o "Tais" i els seus familiars "Taiscatlatil", plebeus o "Mes-chines" i esclaus. Es pertenyia a cada classe pel fet d'haver nascut dins d'aquesta. Els nobles ocupaven els llocs més alts de la societat, no treballlaven mai, els càrrecs eren hereditaris, posseïen drets territorials i privilegis dins de les ceremònies. Els plebeus no tenien drets territorials i eren la força laboral. Els esclaus eren els capturats a les guerres tribals o en intercanvis que feien.

Dividien el temps en llunes i l'any tenia catorze mesos de 20 dies, el juliol era el primer mes de l'any. Només comptaven fins a deu i no tenien escriptura. Eren polígams.

El seu sistema de govern era patriarcal així que Maquinna era el Pare de tots, el rei o cap i el Sacerdot, que tenia i mantenia tots els secrets de la seva religió. La seva cronologia es remontava a la vinguda del seu Déu bo "Qua-utz" per mar amb una canoa de coure, i que va ésser el que creà el primer home, per això quan Joan Perez Hernandez va arribar a aquestes costes varen creure que era el seu Déu que tornava per castigar-los i varen fugir a les montanyes a amagar-se. Tenia un altre Déu dolent "Matlox" que era el que els donava les guerres, les malalties i la mort.

La festa o cerimònia principal era el POTLATCH, aquesta festa es feia amb motiu d'alguna ocasió important dins de la tribu. A la festa es repertien gran quantitat de menjar, també molts regals, que l'anfitrió que la feia hauria estat recollin durant alguns anys. Es dramatitzaven episodis històrics i mitològics en relació amb els origens de noms, títols, clans o llinatges de l'anfitrió, feien servir màscares per les representacions acompanyades de dances, música i cançons. El govern del Canadà, amb la voluntat de fer desaparèixer les cultures autòctones, va prohibir durant molts anys el Potlatch, sota l'excusa l'empobriment material de la família organitzadora. Cal remarcar que una de les funcions principals del Potlach era preservar el prestigi del clan i la família, les seves tradicions i la seva cultura. Econòmicament suposava una redistribució de la riquesa acumulada pels més rics vers tots els membres de la comunitat.

Els colors que utilitzen per decorar el seu art són colors primaris com el negre, vermell, verd o blau i groc. L'art dels nadius més important i reconegut arreu del món són els TÒTEMS, o Pal Heràldic. El tòtem és un tronc d'arbre de cedre vermell esculpit amb animals sagrats o figures mitològiques i pintat o no. Pels nadius és la forma de expressar-se i de donar a conèixer la seva història i la seva espiritualitat, ja que no tenen escriptura. De tòtems n'hi han de diferents classes:

  • El tòtem que es posa a les façanes de les cases o a l'interior per sostenir-les. Aquest és l'escut heràldic o emblema de la família que l'encarrega. Les cases no tenen finestres i la porta per entrar a la casa sempre coincideix amb la boca de l'animal que està esculpida a la façana de la casa. El Shamà és la persona encarregada d'escollir l'arbre idoni i beneir-lo, per fer totes les obres d'art com els tòtems i les canoes.
  • Els memorials, que recorden algun fet important per la tribu.
  • Els mortuoris, que es col·loquen a l'enterrament d'algun cap important de la tribu. Les despulles dels caps han d'estar a dalt dels arbres, no és així amb les dels plebeus o esclaus que són enterrats a terra.
  • Els de benvinguda,
  • Els de deures.

A Yuquot (Illa de Vancouver) hi ha una sèrie de tòtems contemporanis dintre d'un context tradicional col·locat pels nadius de Nootka i també hi ha una capella en el lloc on hi havia el fort o castell espanyol.

L'art dels Nuu-Chah-Nulth és naturalista, expressiu i dóna a conèixer moltes vegades l'estat d'ànim de l'artista. La seva iconografia està representada per la balena i l'ocell-aguila- tro-thunderbird-amb associació de la serp llampec. L'ocell tro és l'emblema associat als drets hereditaris del Cap de la tribu Nootka.

La societat indígena d'aquestes nacions, es va trasbalsar totalment a partir de l'arribada de l'home blanc. La cultura tradicional va quasi desaparèixer ja que obligaven als fills a anar a les escoles religioses dels blancs per aprendre la cultura occidental. Escoles on es trobava absolutament prohibit parlar la seva llengua. Aquest desgavell cultural i social a començat a ser superat durant aquests darrers vint anys, quan els nadius varen voler recuperar les seves arrels.

La cultura tradicional és extremadament respectuosa amb l'entorn natural que els envolta i últimament estan lluitant ecològicament per conservar la integritat de l'ecosistema dels seus territoris ancentrals. Així mateix tenen obert el procés de negociació d'un tractat amb la província de la British Columbia, a fi d'obtenir el reconeixement dels seus drets, la devolució de part del seu territori, la compensació per les pèrdues i l'establiment d'autogovern en el territori retornat.

veure tot »

Pere D’Alberní a la Colúmbia Britànica, 1790-1792

El 29 d'agost del 1789, el Virrei en Manuel Antonio Flores, ordenà que un destacament dels Voluntaris de Catalunya, s'enviés a Nootka Sound (Illa de Vancouver) per restablir de nou el fortí o castell espanyol, que havia estat construït per n'Esteban José Martinez l'any 1789 i abandonat més tard davant la crisi o incident aparegut, quan en Martinez capturà uns vaixells anglesos i, a més a més matà a un familiar del cap del clan dels nadius de Nootka, se suposa, en defensa pròpia.

L'incident de la captura dels vaixells anglesos originà el que es va anomenar la Controvèrsia o Crisi de Nootka, per la qual, Espanya i Anglaterra gairebé arribaren a una batalla armada al voler tots dos els drets a la possessió dels territoris de la costa del nord-oest del Pacífic. Espanya havia enviat diverses expedicions a aquestes costes durant el període de 1774 a 1789 i havia estat la primera en navegar per aquests llocs l'any 1774, enviant al vaixell Santiago comandat per Joan Perez Hernandez.

El destacament militar escollit va ésser la primera Companyia dels Voluntaris de Catalunya amb el seu Capità Pere d'Alberní, que en aquell moment es trobaven destinats a Guadalajara (Mèxic). Aquests militars, amb un total de prop de vuitanta homes, varen viatjar de Guadalajara al Departament Marítim de San Blas (Mèxic). Aquest departament marítim era el lloc d'on sortien tots els vaixells cap al nord. Una vegada arribats a San Blas varen formar part de l'expedició d'exploració d'en Francisco Eliza . Aquesta expedició es trobava formada pels vaixells: Concepción, sota el comandament d' Eliza ; el San Carlos, sota el comandament d'en Salvador Fidalgo i el Princesa Real sota el comandament d'en Manuel Quimper. Sortia de San Blas el 3 de febrer del 1790 i arribava a Nootka el 5 d'abril del 1790.

Durant el viatge a Nootka, d'Alberní va estar arrestat 70 dies a la seva cabina del vaixell Concepción per haver discutit abans de sortir amb un alt oficial espanyol, al demanar que els seus homes rebessin els havers que se'ls devia i també un equip adient pel lloc on anaven.

Quan d'Alberní arribà al fortí espanyol de Nootka, va haver-lo de reconstruir, ja que havia estat desmantellat. Va col·locar 20 canons i va distribuir als seus homes en llocs estratègics per a la defensa, tant per terra com per mar. Va fer barracons, la casa del comandant, la casa del capità, forns, fargues, infermeria, cultivà totes classe de verdures. Alberní va èsser el primer home blanc que va conrear un hort en el que avui és la província canadenca de la Colúmbia Britànica. Va fer un registre amb les temperatures mesurades, va fer un primer diccionari de 630 paraules natives amb la seva equivalència a l' espanyol i també va fabricar una cervesa antiescorbútica treta de les coníferes. En una paraula, va construir, organitzar i administrar el Fort pel benestar dels seus habitants i dels viatgers que arribaven al seu port, mentrestant molts dels seus homes participaven amb les exploracions d'Alaska i l'estret de Juan de Fuca acompanyant als exploradors espanyols.

Totes les dades que d'Alberní recopilà van ser utilitzades més tard per Moziño, escriptor de "Noticias de Nootka", que formava part de l'expedició de Bodega-Quadra (1792) i per Malaspina (1791) en el seu viatge científic per tot el món. Segons Moziño es va saber guanyar l'estimació i el respecte de tots els que l'envoltaven, inclosos els nadius, als quals per afalagar-los va composar un vers dedicat al seu cap Maquinna, amb la música del Mámbru. La lletra de la cançó deia :

Macuina, Macuina, Macuina,
És un gran Príncep, amic nostre
Espanya, Espanya, Espanya
És amiga de Macuina i Nootka

Aquesta cançó es va fer molt popular, fins el punt que l'explorador Narváez la va escoltar a l'altra punta de l'illa i a prop de Point Grey (Narváez va arribar a lo que avui és la ciutat de Vancouver, un any abans que el Capità anglès, Vancouver). L'estança d'Alberní a Nootka va coincidir també amb el major nombre d'exploradors espanyols i viatgers d'altres nacionalitats en aquella àrea.

Un cop acabada la feina encarregada per la corona espanyola, i després d'haver estat en el fortí espanyol més de dos anys, va rebre l'ordre de tornar al Departamento Marítimo de San Blas. El nomenament que se li va donar per ordre reial i a través del Virrei Revillagigedo, va ésser el de Governador i Comandant d'Armes del castell o fortificació de Nootka.

Pere d'Alberní havia nascut a Tortosa (Espanya) un 30 de gener del 1747, dins d'una família benestant i noble. El seu pare, en Jaume Alberní, era notari públic i "ciutadà honrat de Barcelona", aquest s'havia casat el 24 de juny del 1728 i havia tingut cinc fills barons i dues filles, tots els fills menys l'hereu varen ésser militars. En Pere d'Alberní morí als 55 anys de hidropesia (acumulació anormal de serositat en una cavitat del cos o en el teixit connectiu) a Monterrey (California) un 11 de març de l'any 1802. S'havia casat amb Juana Velez de Tepic (Mèxic), quan havia estat set anys de Comandant de la guarnició de Nayarit (Mèxic).

L'escut dels Alberní, que es troba a la Catedral de Tortosa, és en quatre quarters, el primer, ones de mar, el segon, mans agafades en actitud d'encaixar, el tercer, espasa i tres corones dels Aldana, i el quart, dues esferes o dos medalllons superposats parcialment.

La carrera militar d'en Pere d'Alberní comença a l'ingressar el 17-7-1762 al Segon Regiment d'Infanteria Lleugera de Catalunya, va participar llavors amb aquest cos i com a cadet a la campanya de Portugal (Guerra dels Set Anys). D'aquest cos militar sortí més tard la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb la qual d'Alberní va servir durant més de 38 anys. El mes de maig del 1767 sortia aquest cos militar de Cadis destinat primer a Cuba i a l'arribar aquí, a la colònia de Nova Espanya, Veracruz (Mèxic), a on arriba el Sotstinent d'Alberní el mes de agost del 1767.

A la colònia espanyola de Mèxic participa d'Alberní i els Voluntaris de Catalunya en diferents campanyes de submissió de les tribus indígenes. Serví el capità d'Alberní en guarnicions del centre i el nord-oest (Sonora del 1767 al 1771) de Mèxic com a Tinent, Capità i Comandant. Va estar set anys a la provincia de Nayarit (Mèxic). Després de la seva estada de més de dos anys a Nootka va estar vuit mesos com a Comandant del Fort de San Juan de Ulúa de Veracruz en funcions de Tinent Coronel del Rei d'aquesta plaça.

El mes d'abril del 1796, per ordre del Virrei de Nova Espanya, Branciforte, i junt amb la seva companyia, va anar a California a on va arribar a ésser Comandant de totes les tropes militars destacades als forts espanyols de San Diego, Santa Barbara, San Francisco i Monterrey amb el càrrec de Tinent Coronel graduat. L'any 1800 va ésser nomenat Governador interí de California, lloc que ocupà fins que es va anomenar a un nou Governador.

D'Alberní era un home de gran caràcter, coratge, diplomàtic i que tenia molts recursos per solucionar bé els problemes que se li presentaven. Francisco Eliza batejar el canal d'Alberní (Illa de Vancouver) en el seu honor i més tard el Capità Richards del H.M.S. Hecate anomenà Port Alberni a una ciutat de l'Illa de Vancouver l'any 1861. A les ciutats de Vancouver (Canadà) i Tortosa (Espanya) d'Alberní té el seu nom en sengles carrers.

Fonts documentals:

Full de serveis d'en Pere d'Alberní de l'Arxiu General de Simancas, Valladolid/Espanya.
Arxiu Naval de Madrid (Espanya).
Arxiu General de la Nación de Mèxic.

Bibliografia:

Brancroft, Hubert H.: Historia de California.

Miró, Angelina : (Manuscrit) " Pedro de Alberni Teixidor-Los viajes de un Capitán de los Voluntarios de Cataluña al Virreinato de Nueva España y a la Costa del noroeste del Pacifico", 1997.

Massip, J: "Pere d'Alberní". I Jornades d'estudis catalo-americans. 1984

Moziño, José Mariano: "Noticias de Nootka". editado por Alberto Carreño, 1913

Moziño, José Mariano: "Noticias de Nutka". McClelland & Stewart Limited, Toronto 1970.

Tesis:

Sánchez, Joseph P.:"Pedro de Alberni, The Catalonian Volunteers and the Spanish Claim to Nootka". Universidad de Arizona.

Partida de neixement d'en Pere d'Alberní.

Acta de defunció d'en Pere d'Alberní.

veure tot »

Vaixells

Aranzazu o Nostra Sra. D'Aranzazu

La fragata ARANZAZU va ésser construïda al Port de Cavite, FILIPINES:

  • El 1789 venia al Port de Nootka amb queviures i ordres del Virrei d'abandonar el Fort de Nootka Sound.
  • 1792 tornava al Port de Nootka Sound sota el comandament de Jacinto Camaño i va fer el viatge d'exploració per tota la costa de la Colúmbia Britànica i part d'Alaska.
  • 1793 tornava a Nootka desde San Blas portant al pare Magí Català com a capellà del vaixell. S'està un any per aquests indrets, tornant a San Blas l'any 1794.

San Carlos

SANT CARLES EL FILIPí. Paquebot construït a les Filipines:

  • 1788 explora Alaska.
  • 1789 ajuda a establir el Fort de nootka sota el comandament d'en Martínez.
  • 1790 torna a Alaska sota el comandament d'en Salvador Fidalgo.
  • 1791 explora l'Estret de Joan de Fuca juntament amb el STA SATURNINA. Comandants Narváez i Saavedra.
  • 1793-1794 ancorat al Port de Nootka.
  • 1795 ajuda amb el transport dels homes quan es cedeix el Fort de Nootka Sound als anglesos.

Santiago

Santiago o "Nova Galicia". Fragata de 225 tones i 82 peus de llargada. Va ésser el primer vaixell a navegar per les costes de la Colúmbia Britànica l'any 1774 sota el comandament d'en Joan Perez Hernandez.. Va a tornar a fer el mateix viatge l'any 1775. Aquest vaixell va ésser construït al Dep. Marítimo de San Blas (Mèxic).

Concepción

Concepción o "Sant Maties". Fragata de 300 tones. construïda al Realejo (Mèxic) i que va arribar al Departamento Maritimo de San Blas l'any 1788. L'any 1790 comandada per Francisco de Eliza i amb el Capità Pere d'Alberní i la primera companyia dels Voluntaris Catalans, va fer el viatge de San Blas a Nootka Sound per a reconstruir el Fort de Nootka Sound, i vigilar-lo durant dos anys.

Descubierta i Atrevida

DESCUBIERTA i ATREVIDA. Goletes construïdes a Cadis (Espanya) formant part de l'Expedició d'en Malaespina que donà la volta al món. Felip Bauza viatjà en aquesta expedició. Arribant a Nootka Sound l'any 1791.

Descripció dels tipus de vaixells

Balandra, vaixell amb un pal. Amb vela cangrea, escandalosa i 3 flocs.

Corbeta,vaixell de guerra més petit i ràpid que la fragata, de 100 a 200 tones i uns 20 canons. Aparell rodó, 3 pals.

Fragata, vaixelll de guerra amb 3 pals i aparell rodó. Uns 30 canons. Entre 200 i 300 tones de desplaçament.

Goleta, vaixell auxiliar de 2 pals, aparellats amb cangrees i flocs. A vegades amb velatxo. Uns 6 canons i 30 tones.

Paquebot, vaixell auxiliar i de transport. Unes 200 tones de desplaçament. Entre 6 i 12 canons. Aparellats amb 2 pals com a bergantins o bergantins-goleta.

Agraïm la col.laboració del Sr. Llauradó qui ens ha proveït la descripció dels tipus de vaixells.

veure tot »

Felip Bauza I Cañas. Un mallorquí a les costes de la Colúmbia Britànica

Felip Bauza va nèixer un 17 d'octubre del 1764 a Ciutat de Mallorca. Els seus pares eran Bartolomeu Bauza de Deià (Illa de Mallorca) i la seva mare Maria Cañas de Sant Quintí de Mediona (Principat de Catalunya).

Els pares van enviar al seu fill Felip a estudiar matemàtiques a la Acadèmia de Pilots de la Marina a Cartagena, tot i no tenir masses diners per pagar-li els estudis. Allí va fer una carrera molt brillant i el 3 de decembre del 1773 va ésser nomenat pilot de número i destinat al Departament de la Marina de Cartagena. Sortint llavors a navegar cap a Gibraltar i fent diverses campanyes contra els anglesos.

El 30 de gener de 1786 era ja segon pilot de número i era enviat a viatjar a les ordres d’en Vicente Tofiño de San Miguel, per la seva intel·ligència en resoldre problemes de pilotatge i per fer unes cartes marítimes excel.lents. Durant aquest temps que va navegar amb Tofiño va fer un Atlas Marítim d’Espanya que va donar un gran honor al cos de la marina espanyola.

El 14 de febrer del 1789 era ja alferes de fragata i mestre de dibuix a l’Escola de Guardiamarins. Aquest càrrec no el va exercir mai ja que va ésser nomenat llavors Director de Cartes i Mapes de la corbeta Descubierta, i va passar a formar part de l’Expedició d'Alejandro Malaspina al voltant del món des de l’any 1789 al 1794.

Aquesta expedició estava formada per dos vaixells el Descubierta i el Atrevida. Varen sortir de Cadis el 30 de juliol del 1789. Van visitar Nootka Sound de l'11 al 28 d’agost del 1791 i van tornar el 21 de setembre del 1794 a Cadis.

L’expedició de Malaspina va arribar fins els 60 graus latitud nord i varen estar vuit dies ancorats al Port de Mulgrave, Badia de Yakutat, Alaska. Després de viatjar per tos els voltants d’aquests llocs varen tornar cap al sud i varen fer una estada des de l'11 al 28 d’agost del 1791 al fort espanyol de Nootka Sound. Durant aquesta estada, Felip Bauza va recollir dades de la flora, fauna, cultura i costums dels habitants de Nootka Sound i va muntar un observatori dins d'una tenda de campanya per fer observacions astronòmiques. A més d'observacions en el camp de la geografia, hidrografia i cartografia, ciències que dominava molt bé, va fer molts mapes d'aquests llocs de la costa del Pacific nord-oest. Es pot dir que quasi va cartografiar tota la costa del Pacífic desde el pol nord fins al pol sud. Al Museu Naval de Madrid hi han dibuixos i mapes originals, fets per ell, de la costa de la Colúmbia Britànica, Alaska i altres llocs del món.

Quasi al final de l’expedició d'Alejandro Malaspina al voltant del món, Bauza no va trobar-se bé de salut i va decidir tornar a Espanya abans, amb la fragata comandada per José Espinosa Tello, via Valparaiso i Buenos Aires. Va fer mapes també d’aquests llocs. Va arribar a Cadis, un 21 de decembre del 1794, tres mesos més tard que els seus companys de navegació de l’expedició de Malaspina.

Una vegada a Espanya va anar a Madrid per publicar tots els mapes de l’expedició de Malaspina i que ell havia fet, però al ser empresonat aquest últim es varen suspendre totes les publicaciones d'aquest viatge.

El 24 d'agosto del 1796 els seus superiors li varen donar l’ordre d’embarcar-se a la fragata Mahonesa per anar a lluitar un altre vegada contra els anglesos. Fet presoner, i posteriorment alliberat, va ser cridat el 29 de agost del 1797 a la Cort espanyola per encarregar-li la formació dins de la Direcció d'Hidrografia del Departament de Publicacions i de la Biblioteca. Feina que Bauza va fer tan bé, que va col·locar a la Marina espanyola en un lloc honorífic entre les de Europa.

El l0 d'octubre del 1808 la Junta Militar li encarrega un mapa de la frontera entre Espanya i França. A l'entrar Napoleó a Espanya, Bauza va tenir molts problemes, ja que el nou govern va voler que els donés tot el material que ell tenia en el seu poder, cosa que ell es va negar ha fer. Va sortir de Madrid a correcuite amb 6 caixes plenas de material, cap a l’exili.

El 22 de juny del 1810 va ésser nomenat vocal per fer un informe d'un pla de seguretat exterior a les colònies del Paraguay i Riu de la Plata

A l'octubre del 1814 era Director interí del Depósito Hidrográfico, pasaant a ésser propietari d’aquest càrrec per la mort d’en José Espinosa Tello el 10 de setembre del 1815.

Quan el rei Ferran VII va jurar la Constitució l’any 1820 va ésser nomenat Vocal de la Junta Suprema de Censura i el 13 de maig del 1821 era escollit, per les Corts com individu de la Junta Protectora de la Llibertat d’Imprenta i se’l recomenava, per el Govern, per fer una nova divisió del territori nacional, acabant-lo el 18 de març del 1821.

Bauza va ésser nomenat Diputat a Corts, càrrec que va jurar el 22 de febrer del 1822 però per Reial Decret del primer d’octubre del 1823 va tenir que abandonar Espanya, després de 49 anys de serveis, ja que Ferran VII comença a tiranitzar el país. Es va refugiar a Gibraltar i va ésser condemnat a mort en absència i s’exilia a Anglaterra.

Durant la seva estada a Anglaterra es va dedicar a la geografia i hidrografia d'Espanya i Amèrica. Va publicar molts treballs entre els quals es troben els mapes de la Vall de Caracas, del riu Orinoco, Atures, Muipures i Cassigiari així com un mapa de la República de Colòmbia.

Era amnistiat per Reial Decret del 23 de octubre del 1833 per poder tornar a Espanya, que ell tant estimava, i tornar a abraçar a la seva família, però quan ja ho tenia tot preparat un atac apoplètic li va provocar la mort un 3 de març del 1834.

Una vegada mort Bauza, el govern anglès va voler comprar tots el tresor científic que ell tenia però d’acord amb el seu testament, els seus marmessors varen fer arribar aquests tresors a Espanya.


Font: Museu Naval de Madrid.

veure tot »

Fra Magí Català I Guasch

Fra Magí Català va nèixer el dia 29 o 30 de gener del 1761, junt amb un altre germà bessó. Era fill dels consorts Maties Català i Roig i de Francesca Guasch i Burgueras. Va ser batejat a l’esglèsia parroquial de Santa Maria la Major de Montblanc el dia 31 del mateix mes de gener. Al germa bessó li varen posar el nom de Pere. La familia de Fra Magí Català era de classe mitjana i estava molt ben considerada a la població. El pare, exercia la professió de notari i era conegut pel Dr. Macià (“Macià” és una versió catalana del nom “Maties” molt usada a la comarca) i la mare, filla d’uns comerciants, era coneguda per la Sra. Francesca. S’havien casat a Montblanc el 24 d’abril del 1746, i d’aquest matrimoni varen nèixer sis fills, cinc nois i una noia.

Els dos germans bessons, Magí i Pere, van ingressar a l’orde franciscana. Magí va entrar com a novici al convent de Sant Francesc de Barcelona el dia 4 d’abril del 1777 i segurament va fer els vots el 9 d’abril del 1778. Va seguir els estudis de filosofia (3 anys), els de teologia (tres anys) i els de moral (2 anys) en algun dels convents de Catalunya en els quals s’impartien aquests estudis, molt probablement en el de Girona. Finalment va ser ordenat sacerdot a Girona el 19 de febrer del 1785 pel bisbe Tomás de Lorenzana.

Fra Magí Català, que era un religiós de vida exemplar, volia anar a les missions americanes i va aconseguir-ho. Embarcà al port de Cadis amb destinació a Mèxic. L’embarcament, segons uns autors, va tenir lloc l’any 1786, i, segons el llibre de Filiacions de la província franciscana, l’any 1875. Juntament amb Fra Magí Català va embarcar en P. Josep de la Creu Espí i ambdós desembarcaren a les costes mexicanes. Mentre el P. Espí va exercir el seu ministeri com a capellà d’un dels vaixells que navegaven pel Pacífic, el P. Magí Català es va incorporar a la comunitat del Col.legi Missioner de San Fernando. A partir d’aqui queden uns sis anys sense notícies documentades d’aquest missioner, ja que l’arxiu del Col.legi de San Fernando va ser destruït i cremat l’any 1864 pels soldats de Juarez. L’any 1793, però, Fra Magí va ser enviat a les Missions de California tal com ell desitjava.

L’any 1774 el capità Joan Perez va descobrir la badia de Nootka. En el vaixell que va fer aquest primer viatge hi anaven dos franciscans, el P. Joan Crespí i el P. Tomás de la Peña. A partir d’aleshores alguns vaixells espanyols feien aquests viatges des de Mèxic i la gran costa nordoest fins a la badia de Nootka. Les autoritats espanyoles volien que en cada vaixell hi anés al menys un capellà, que ordinariament era un capellà secular. Però, quan no en podien disposar, demanaven un religiós. Els superiors dels ordres religiosos missioners, especialment els franciscans, no eren massa condescendents en accedir a aquestes demandes. Creien que els seus frares complien millor la seva tasca pastoral en les missions i que, per altra banda, alguns d’aquells viatges no es trobaven massa en armonia amb les finalitats de la pastoral missionera. Una d’aquestes demandes, i una concessió una mica forçada dels superiors franciscans, va motivar que Fra Magí Català embarqués en un d’aquells vaixells, en el temps en que el Comandant de l’establiment de Nootka era Ramon Saavedra.

El juliol de l’any 1793, Fra Magí va ser nomenat capellà de la fragata Aranzazu que feia la ruta de la badia de Nootka i que estava a les ordres del comandant Kendrick. Aquest servei va durar fins el mes de juliol del 1794, data en la qual, trobant-se la fragata al port de Monterrey, Fra Magí Català va deixar el vaixell per ordre dels seus superiors i malgrat la insistencia del Governador.

Fra Magí va traslladar-se de Monterrey a la Missió de Santa Clara que, a partir d’aleshores, seria la seva missió i a la que va dedicar totes les seves energies i tota la seva vida. Gairebé mai més va sortir de Santa Clara i la seva obra evangelitzadora i humanitària va ser extraordinària. Va morir el dia 22 de novembre del 1830.

L’any 1884 l’arquebisbe de Sant Francisco de California, el dominicà català Josep Sadoc i Alemany, va instruir el procés canònic de beatificació de Fra Magí Català, en el qual varen declarar 62 testimonis. El juny del 1884 l’expedient va ser entregat a la Congregació dels Sants de Roma. L’any 1908, la mateixa Congregació romana va disposar la instrucció del procés de “non cultu” i la col.lecció dels escrits del missioner català. El postulador designat va ser el franciscà P. Francisco Maria Paolini, i el vice-postulador va ser el P. C. Engenhardt (l’autor del llibre referenciat més avall).

La seva memòria es manté a Montblanc, on hi ha un carrer dedicat al seu nom, i a la casa d’aquest carrer on va nèixer el missioner hi ha una placa de marbre commemorativa.

Francesc Badia i Batalla
Ex-Veguer Episcopal d'Andorra


Bibliografia

Existeix un llibre antic sobre la vida d’aquest P. francisca. És la traducció al castellà del llibre “The Holy Man of S. Clara”, escrit en anglès pel P. Ceferí Engelhardt, feta per un altre franciscà el P. Pere Sanahuja, curiosament també nascut a Montblanc. La traducció, enriquida amb notes i afegits del traductor, porta per títol “Un misionero santo o sea, vida, virtudes y milagros del P. Magin Catala” i està editat per Casa Editorial José Vilamala. Barcelona, 1924. El P. Engelhart és també autor del llibre “Missions and Missionaries of California”.

Topònims amb el nom de Magí Català

Partida de Naixement d'en Magí Català

Fotos de Montblanc, on va nèixer Fra Magí.

veure tot »

El franciscà Fra Joan Crespí I Fiol

Va nèixer a Mallorca, l'1 de Març del 1721. Ordenat el 1746 com a franciscà, va col.laborar amb Fra Ginebre Serra a la Universitat Lul.liana de Ciutat de Mallorca. Vers l’any 1750 va ser enviat a la Missió de Sierra Gorda a Mèxic.

Va ser cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a California i va formar part de la columna que va descobrir la badia de San Francisco i el port de Monterrey i va fer també la crònica de l’expedició. L’any 1774, juntament amb Joan Perez Hernandez, va prendre part en l’expedició al poblat de Nootka, de l’illa de Bodega i Quadra, avui Vancouver. També va fer la crònica d’aquesta expedició.

Segons el P. Engelhard, Fra Joan Crespí, l’any 1793, després d’aquells viatges, va ser destinat a la Missió de San Antonio situada a la part meridional de Monterrey.

Francesc Badia i Batalla
Ex-Veguer Episcopal d'Andorra 

Partida de Naixement de Fra Joan Crespí i Fiol.


Fonts Gran Enciclopèdia Catalana i “The Holy Man of S. Clara”, escrit en anglès pel P. Ceferi Engelhardt.

veure tot »

Joan Perez Hernandez, primer navegant blanc a les costes de la Colúmbia Britànica

Segons els escrits dels frares franciscans Junípero Serra i Francesc Palau, el pilot de la Marina Real espanyola i Alferes de Fragata, Joan Perez, era mallorquí de la Ribera de Palma.

Durant molts anys aquest pilot va fer la carrera a les Naus de Filipines, treball que el va preparar per ésser un dels millors pilots del Departament Marítim de San Blas i per fer el viatje d'exploració d'allò que és avui la costa canadenca de la Colúmbia Britànica. Perez va adquirir durant aquests anys que va viatjar pel Pacífic, d'Acapulco a Filipines i a l'inrevés, grans coneixements dels corrents d’aire, tant importants, per navegar per aquest oceà amb les naus del segle XVIII.

Quan Gaspar de Portolà va preparar l’expedició de 1769 per colonitzar i explorar les costes de l’Alta California, la va dividir en quatre seccions, dues expedicions marítimes i dues terrestres. Perez en va formar part tot comandant un dels dos vaixells. Va ésser per tant present en la descoberta de San Francisco i en la fundació dels presidis i missions de San Diego, el maig i juliol del 1769, i de Monterrey el 3 de juny del 1770. Tenint l’oportunitat de fer amistad amb els frares Serra i Crespí, que també eren de Mallorca, com ell.

A l’expedició d’en Portolà a l'Alta California, hi anaven també: la Segona Companyia dels Voluntaris de Catalunya d’en Pere Fages, el militar Ferran de Rivera Moncada amb els seus soldats de cuir; el Doctor Pere Prat; un Oficial de la marina, Vicent Vila, Comandant de l’altre nau, l’enginyer Miquel Constanco i els frares franciscans Serra i Crespí.

L’any 1771 el rei Carles III, va nomenar a l'Antonio Maria Bucareli, Virrei de la Colònia de Nova Espanya (virrei del1771 al 1779) i amb ell el català Melchor de Peremas serà el seu assessor. Més tard, aquest virrei va rebre instrucciones del rei i del Ministeri de les Índies per preparar una expedició marítima a la costa nord del Pacífic per comprovar si els russos estaven per aquells indrets, tal i com deia un diplomàtic espanyol destinat a la cort russa. El capità de la Flota Marítima, Luís de Córdoba, resident a Veracruz, és el que aconsellà al virrei d’escollir a Joan Perez, per la seva experiència, com a comandant d’aquesta expedició, convertint-se així, en el primer home blanc en navegar per les costes desconegudes de la Colúmbia Britànica.

El mes de desembre de 1773 l'expedició d’en Perez es troba gairebé a punt. S'escolleix el vaixell Santiago que portarà de segon a l'Esteban Martinez i als frares franciscans Joan Crespí i Tomás de la Peña. Aquests últims seren recollits a Monterrey. A la nau s'hi carreguen provisions per quasi un any i al comandant Perez se li donen instruccions per prendre possessió de la nova terra descoberta, comprovar si hi han russos i tractar bé als nadius. Es discuteix el millor temps per sortir a navegar i és el 25 de gener quan la nau es fa a la mar. S'aturen a San Diego per deixar al frare Junípero Serra, i a Monterrey per recollir els dos frares esmentats abans. L'expedició arriba quasi als 55 graus latitud nord un 11 de juliol del 1774. Prenent possessió per la Corona espanyola de la terra que veuen des del lloc a on han ancorat, i que és avui una part de les Illes de la Reina Carlota (Haida Gwaii), anomenant-la Cap de Santa Margarida. El 22 de juliol i amb la tripulació esgotada per la llarga navegació, el mal temps i els problemes de salut que tenen, el Comandant Perez dóna l’ordre de virar cap al sud, arribant el 6 d'Agost del 1774 pels voltants del que és avui l’Illa de Nootka Sound, latitud 49 graus i 30 minuts latitud nord. Aquí i degut al mal temps no poden encorar tampoc i ho fan a alta mar, batejant aquest lloc, que és una badia, amb el nom de Sant Llorenç.

Diu la llegenda dels nadius de les costes de la Colúmbia Britànica que quan aquests varen veure el vaixell a l'horitzó varen sortir corrents de les seves cases per amagar-se al bosc, ja que creien que era un dels seus Déus que tornava per castigar-los. Una vegada comprovat que no era així varen acostar-se al vaixell amb canoes per donar la benviguda a la tripulació. D'aquest primer contacte començà el que més tard seria el negoci d'intercanvi entre els nadius i la gent vinguda de fora.

A la cerimònia de benvinguda, hi va haver intercanvi de regals. Entre aquests hi han dues culleres de plata que quan el Capità Cook, dins del seu viatge al voltant del món, arribà a aquestes costes, les comprà a un nadiu que les portava penjades al coll.

L’expedició d’en Perez torna a San Blas, d'on havia sortit, el mes de novembre del 1774 haven parat abans a Monterrey i amb quasi tots els membres de la tripulació malalts pel gran esforç fet i per l’escorbut. Perez escriu un diari d'aquest viatge i el titula: Extracto del Diario de la Corbeta del rey nombrada Santiago, en su viaje desde el puerto de San Blas de California 1774 al reconocimiento de la costa hasta los 55 grados norte. Hi han tres diaris més d’aquesta expedició, un pel frare Joan Crespí que descriu als nadius d’aquest llocs i que s'ha convertit amb un clàssic pel coneixement de les Cultures del Pacífic nord-oest i de la forma en que vivien ara fa més de 200 anys enrere, un altre pel frare Tomás de la Peña i el tercer per l'Esteban Martinez.

Al següent any, o sigui el 1775, el virrei dóna l’ordre d'enviar una altra expedició sota el comandament d’en Bruno de Heceta per reconèixer millor i cartografiar aquests nous llocs descoberts per Joan Perez.. Aquesta vegada són dos vaixells els que s'envien, el Santiago, en el que en Joan Perez va de segon i pilot, comandat per Heceta, i el Sonora, comandat per Juan Francisco de la Bodega-Quadra i pilotat per Francisco Antonio Mourelle. Aquesta expedició surt de San Blas el dia 16 de març del 1775 i només el Sonora arribarà fins Alaska ja que el Santiago i degut al mal temps tornava a San Blas quan ja estava a l’altitud de Nootka Sound, descobrint més endavant el riu Colúmbia. Aquesta expedició i l'anterior tenen molts problemes de navegació pel mal temps i la salut per culpa dels menjars i de la manca de vitamina C, causant de l'escorbut.

Com sigui que en Perez no estava completament restablert de l'esforç fet en el viatge de l'any 1774, quan el Santiago tornava cap a San Blas morí en alta mar dos dies després de deixar Monterrey, un 2 de novembre del 1775 i després d'haver servit a la marina per més de 25 anys. El seu cos va ésser ofrenat a l'oceà Pacífic que ell tan bé coneixia, a on descansa per sempre més aquest pilot, i al que no se li ha donat la importància que la seva descoberta va tenir per obrir el camí a les futures expedicions espanyoles al nord del Pacífic. La notícia de la seva mort va ésser comunicada a la metròpolis un 26 d'abril del 1776.

Perez també va escriure un diari d'aquest segon viatge, que es troba al Museo Naval de Madrid i que té algunes pàgines mutilades, potser pel comandant de l'expedicio Bruno de Heceta.

Durant molts anys es va creure que l'expedició d'en Perez a les Costes de la Colúmbia Britànica no va produir cap mapa dels llocs on varen navegar. Doncs bé, a la Biblioteca del Congrés de la ciutat de Washington, D.C., l'any 1988 es va trobar un mapa dibuixat per José Cañizares i per ordre d'en Perez. És el primer mapa fet d'aquests llocs.

Aquest estiu, el del 1999 es celebra el 225 aniversari d'aquesta expedició a les costes d'aquesta província canadenca, i per celebrar-ho la Royal Canadian Mint ha fet un dòlar de plata amb el vaixell Santiago.

veure tot »

Joan Josep de la Creu Espí

V.P. JUAN-JOSE DE LA CRUZ ESPI, conocido generalmente por el P. Valencia, que n. en Valencia en 2-V-1763; v. el h. en la Obs. de S. Francisco en 1777, a la edad de 14 años, y enviado, años después, a las Misiones de Méjico, se ordenó allí de sacerdote en 20-V-1787, comenzando un activo apostolado en bien de las almas.

En 1791 penetró con otros compañeros, en las Californias, donde su predicación hizo gran fruto entre los indios y erigió una iglesia. En 1793 regresó a Méjico y en 1800 pasó a la isla de Cuba, residiendo primero en Trinidad, donde se acreditó por su virtud y celo y fundó un Convento de nuestra Orden; y después, desde 1813, en Puerto Príncipe, donde residió 25 años, y dejó imperecederos recuerdos de su paso, logrando fundar y dotar varios establecimientos benéficos con solo las limosnas que recogía (a saber los Hospitales del Carmen y San Lázaro de que sirvió de capellán hasta su muerte).

Murió en Puerto Príncipe en 2-V-1838, con gran fama de santidad, y en 1851, como el arzobispo P. Claret quisiese ver sus restos, fué hallado su cadáver incorrupto, como si acabase de ser enterrado, y en 1783 se imprimió su biografía (Espasa, tomo 22, pág. 202).


Fonts Text de l’obra “Religiosos Ilustres de las Seráficas Provincias de Valencia” del P. Conrad Angel, O.F.M. Pel que sembla, segons la cita final, és una transcripció del text de l’Enciclopèdia Espasa.

veure tot »

El missioner Fra Josep Espí

No queda gaire clar el nom de pila d’aquest missioner. El P. Engelhardt parlà sempre del P. Josep de la Creu Espi, que va embarcar l’any 1786 junt amb Fra Magí Català, cap a les Missions de California i que va navegar en un vaixell per les rutes del Pacífic, sense altres precisions.

A la Gran Enciclopèdia Catalana es troba una referència a un missioner anomenat Joan de la Creu Espí, nascut a València l’any 1763. D’ell diu la mateixa Enciclopèdia que era un missioner franciscà conegut amb el nom de Pare València que va ser enviat a Mèxic on l’any 1787 va ser ordenat sacerdot. Després d’una estada a California (1791-93) va tornar a Mèxic. Vers el 1800 es va traslladar a Trinitat, on va fundar un convent franciscà, i d’allí a Port-au-Prince (1811) on va fundar i va promoure institucions benèfiques i culturals. Va morir a Port-au-Prince (Haiti) l’any 1838. Malgrat algunes coincidències no sembla pas que es tracti de la mateixa persona).

Francesc Badia i Batalla
Ex-Veguer Episcopal d'Andorra


Font Gran Enciclopèdia Catalana.

veure tot »

Salvador Fidalgo, un altre català a la història de la Colúmbia Britànica.

Apart dels ja coneguts catalans que varen viatjar al que avui en dia es coneix com la província canadenca de la Colúmbia Britànica, com ara Joan Perez i Hernandez el primer home blanc en navegar per aquestes costes canadenques junt amb el frare Juan Crespi Fiol l’any 1774; el Capità Pere d’Alberní amb le Primera Companyia dels Voluntaris de Catalunya, acompanyant a l'Expedició d’Eliza l’any 1791; el científic Felip Bauca Canyes, dins de l'Expedició d’en Malaspina l’any 1791; el frare Magí Català i Guasch l’any 1793-1794, vull donar a conèixer, amb aquest article, a un altre català important dins de l'exploració de la Costa nord-oest del Pacífic. Ell va fer tres viatges per aquests llocs durant els anys 1790, 1792 i 1794,

En Salvador Fidalgo va ser Capità de Fragata, explorador d’Alaska, Comandant dels Forts espanyols de Nootka Sound i de Nuñez Gaona (aquest últim a l’entrada de l'Estret de Joan de Fuca, avui Neah Bay, E.U.A.) i Comandant interí del Departament Marítim de San Blas, quan el titul.lar es trobava malalt.

Havia nascut l’any 1756 a la ciutat lleidatana de L’Urgell, i morí al poble de Tacubaya, Mèxic, el 27 de setembre de 1803, segons consta en la comunicació del Virrei de Nova Espanya, José Iturrigaray, a la metròpoli.

Fidalgo havia ingresat a la Escola de Guardiasmarins de Cadis, obtenint el títol de Guardiamarina el 25 d'octubre del 1775, el d’ Alferes de Fragata el 3 de Març  del 1776, el d’ Alferes de Vaixell o navil.li el 27 de Maig del 1780, el de Tinent de Fragata el 21 de Desembre del 1782, el de Tinent de Vaixell el 7 de Juny del 1788 i el de Capità de Fragata el 25 de Gener del 1794. El varen destinar a les Colònies Americanes l’any 1789.

Va sortir de Cadis el primer de juny del 1789 i un cop a Veracruz (Mèxic) va passar a formar part de la plantilla dels Oficials de Marina destinats al Departament Marítim de San Blas, Mèxic, lloc d'on sortien totes les expedicions d’exploració cap el Pacífic nord.

Abans de creuar l’Atlàntic va ésser destinat a diverses misions: a l'Illa portuguesa de Santa Catalina, al Port de Montevideo i Maldonado, al Canal de la Màniga, al Ferrol, a les Illes de Madeira, a Cadis i més tard va acompanyar al Capità de Vaixell, Vicente Tofiño per fer els mapes de les costes i les illes de la Mediterrànea. Fins l’any 1788 va estar embarcat deu anys i destinat a missions de terra uns altres cinc anys, en tot aquest temps no va demanar mai cap permís.

Quan Fidalgo va passar al Departament Marítim de San Blas i per ordre del Virrei de Nova Espanya, Revilla Gigedo, se li va donar el comandament del paquebot San Carlos i el Comandant de San Blas, Bodega-Quadra, li ordena que formes part de l'Expedició d'Eliza que va sortir de San Blas el mes de febrer del 1790 i que arribava a Nootka Sound el 4 o 5 de abril del 1790.

Una vegada al Fort espanyol de Nootka Sound, el Comandant Eliza el va destinar a explorar Alaska d’acord amb les ordres donades pel Virrei. Tot i comprovant al mateix temps que no havien establiments russos per aquells indrets. Fidalgo va cumplir les missions i va arribar fins els 60 graus de latitud nord, cartrografiant i prenent possessió per a la Corona espanyola de la nova terra que anava descobrint: Principe Guillermo ( Bahia de Córdoba), Valdés, Rivera de Cook i Revilla Gigedo. Fidalgo es trobava a la Illa de Kodiak el mes d’agost i a partir d'aquí va donar mitja volta per tornar al Port de Nootka Sound però el mal temps no el va deixar ancorar i va continuar fins al Port de San Blas, a on arribava el dia 14 de novembre del 1790.

Junt amb Fidalgo viatjaven en aquesta expedició: 15 soldats de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, el frare José López, el metge Jose Morelos, el pilot Salvador Menéndez, l’intèrpret Salvador Mondofia (parlava rus) i uns quans mariners. Portaven també coure per comprar pells. El coure era molt important per als nadius dels llocs on anaven, donada la seva consideració de moneda de canvi.

A finals de maig i principis del juny del 1792, Fidalgo tornava a ésser a l'Estret de Juan Fuca amb l'ordre del Virrei i de Bodega-Quadra d'establir un altre fort en aquests llocs, la raó era que Espanya no estava segura de si podria continuar tenint la possessio del Fort de Nootka, ja que el seu futur s'estava decidint a les cancelleries espanyoles i angleses amb motiu de l'incident de Nootka Sound. Els espanyols volien assegurar-se de tenir un lloc per controlar l’entrada de l'Estret de Joan de Fuca en cas de que haguessin de cedir el Fort de Nootka als anglesos. Amb Fidalgo anaven 89 persones, inclosos els 13 soldats de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, ademés portaven també provisions per més d'un any.

Una vegada escollit el lloc (que avui és Neah Bay-E.U.A.), Fidalgo va fer construir cases, barraques, un forn, una forja, un hort, portaven també animals, etc.- estava muntat molt semblant al de Nootka Sound i li va posar el nom de Núñez Gaona, tot plantant la bandera espanyola a la platja.

Entre d'altres fets que van passar mentre va estar en ús, cal destacar l'arribada el 31 d’agost de l'expedició d'Alcalá Galiano i Valdés, que venien en nom d’en Bodega-Quadra (en aquelles dates Bodega era el Comandant de Nootka Sound) per comprovar si el Fort i el lloc on es ttrobava situat eren bons.

Més tard el seu pilot, Antonio Serrantes, va sortir sol del Fort i els indis el van matar, quan es va trobar el seu cos, dues canoes plenes d'indis varen acostar-se al Fort, i Fidalgo va fer disparar els canons matan-los a quasi tots, aquest incident va ésser criticat pels indis del lloc del Fort , per Maquinna i pel virrei, però Fidalgo va al.legar que ho havia fet en defensa de la vida dels seus homes.

També va arribar el vaixell Sta. Gertrudis, comandat per l'Alonso de Torres Guerra. La raó era celebrar una reunió amb Fidalgo per decidir la sort d'aquest establiment, no hi va haver acord i varen deixar que fos Bodega-Quadra el que decidís la sort del mateix. Això no es va fer esperar massa,  ja que Fidalgo va rebre l’ordre d’en Bodega-Quadra per desmuntar-lo i una vegada fet això anar-se'n per fer-se càrrec del comandament del Fort de Nootka, la qual cosa va fer durant tot l’hivern del 1792-1793,  ja que bodega-Quadra tornava a San Blas.

Fidalgo va improvisar algunes coses en la defensa del Fort de Nookta, com a construir un magatzem de pólvora i fortificar la caserna. Una vegada fet tot això deixava el Fort de Nootka en mans de Ramón Saavedra, l'1 de maig del 1793.

Més tard, Fidalgo, al deixar el Fort de Nootka Sound, va passar al Port de Bodega (California) per mirar d’establir un fort espanyol que tingués comunicació per terra amb la fortificació o Fort de San Francisco. No es va arribar a fer per les males condicions del terreny i llavors va tornar a San Blas.

L’any 1794 tornava a marxar cap a Nootka Sound acompanyant al Brigadier José Maria de Alava amb el vaixell Princesa, per mirar de donar una solució a la tercera Convenció de la "Controvèrsia de Nootka Sound" i tornant al Port de San Blas el Març del 1795. Arribava a aquest lloc esgotat i malalt. Sembla ser que els aires de Nootka no eren massa bons pels catalans, ja que el Capità Pere d’Alberní també va tornar malalt l’any 1792

Un cop recuperat va rebre l’ordre del Virrei Branciforte de sortir de San Blas el mes de desembre del 1795 i anar a les Filipines a portar documents diplomàtics. Una vegada acabada aquesta missió va tornar a San Blas amb la seva salut un altre vegada tocada. El Virrei Branciforte el felicità pel treball encarregat i ben fet.

El 16 de març del 1799 feia una queixa al Virrei José de Azanza, molt confidencial, per la manera que es portava el Departament de Marina i per la forma en que es feien servir els vaixells de la Corona, per aquesta queixa ens podem adonar de la seva honestedat i servei al seu cos.

Després de recuperar-se va ésser destinat, a principis del 1801 a lluitar contra els indis de les illes Tiburon i Tepic. Va sortir amb 3 vaixells, i després de defugir la persecució anglesa va poder capturar més tard als capitostes dels indis a les rodalies de Tepic, va ésser felicitat també pel seu triomf i la seva estratègia militar.

Va morir esgotat servin i deixant ben alt el Cos de Marina i la Corona espanyola, el 27 de setembre del 1803, lluny de la terra que el va veure nèixer i que no va poder trepijar mai més des de la seva arribada a Amèrica.


Dades extretes de la fulla de serveis i altre documentació del Museo Naval de Madrid.

Topònims amb el nom de Fidalgo.

Partida de Naixement d'en Fidalgo

veure tot »

Acta literal de la partida de baptisme d'en Pere d'Alberní

Llibre de Baptismes #11 fol.li 89 de l'Arxiu Capitular de Tortosa.

Lunes dia treinta de enero de mil setecientos cuarenta y siete. Yo Mnsr. Joachin Aragones Pvo. Rgte. de la Cura de Almas de esta Santa Yglesia de Tortosa, bautize a Pedro Jaime Thomas Joachin Joseph, hijo legitimo y natural de Jaime Alberni y de Maria Innes Teixidor, conyuges; fueron padrinos el Dr Joseph Rebull y Maria Francisca Alberni.

Transcripcions facilitades pel Sr. Massip, de Tortosa, i enviada pel Sr. Beguer, ex-alcalde de la mateixa ciutat.

veure tot »

La ciutat de Barcelona dedica al batalló Mackenzie-Papineau les

Gràcies a la dedicació de la nostra sòcia Angelina Miró, es va aconseguir que la ciutat de Barcelona dediqués al batalló "Mackenzie-Papineau" , de les Brigades Internacionals que va lluitar a la Guerra Civil espanyola en defensa de la Segona República, unes escales al barri d'Horta-Guinardó (amb una placa amb el nom d'"Escales dels Canadencs"  .

Per a més informació sobre els canadencs que van lluitar contra el faixisme a Espanya, recomanem la lectura del llibre Renegades, Canadians in the Spanish Civil War de Michael Petrou.

En aquest article de l'Angelina Miró se'ns explica amb més detall la història del  "batalló Mackenzie-Papineau", i que podeu completar amb la següent entrevista.

El batalló Mackenzie-Papineau o "mac-paps" i les escales

Aprofitant que ara fa 70 anys de la fi de la nostra Guerra Civil,  jo voldria recordar al 3er Batalló Mackenzie-Papineau dintre de la XI Brigada Internacional que va lluitar al costat de la República espanyola contra el feixisme.

Aquest batalló era format per 1.546 voluntaris canadencs que venien de tot arreu del Canadà, 721 van deixar-se la vida lluitant. Varen participar a les batalles: Brunete, Jarama, Corbera, Gandesa, Teruel i a la batalla de l' Ebre. Estaven manats pel Comandant Edward Cecil-Smith de Toronto.

Molts varen tenir que fer un llarg viatge, amb papers falsificats sortien de tot arreu del Canadà i normalment arribaven a Toronto-Montreal-Nova York- París-Barcelona, passant molts d' ells als Pirineus a peu, i de Barcelona a Albacete, que era el cuartel general de les Brigades Internacionals, per entrenar-se, rebre armes, uniforme i ser destinats al front.

L'abril del 1937 el govern canadenc publicà una llei per la qual prohibia la intervenció dels canadencs a la Guerra Civil espanyola, per això no varen ésser reconeguts per rebre els beneficis dels veterans de guerra a la I i II Guerres Mundials. Molts d' ells eren comunistes però no tots, en canvi, tots tenien en comú la lluita contra el feixisme, dintre d' aquest Batalló hi havien molts emigrants filandesos i ucranians.

El 21 de setembre del 1938 el primer Ministre espanyol el Dr. Juan Negrín va fer retirar les Brigades Internacionals de la Guerra Civil. Aquests soldats varen desfilar a Barcelona a on se'ls va acomiadar per totes les autoritats de la República i La Pasionaria els va dir:  "Os doy las gracias por vuestra participación, podeis iros con un gran orgullo, siempre os recordaremos y cuando todo acabe aquí teneis vuestra casa".

Entre aquests canadencs es trobava el Dr. Henry Norman Bethune. Quan ell era a Barcelona va conèixer al Dr. Frederic Duran i Jordà de l'Hospital Clínic i creador del primer sistema de conservació de la sang per fer tranfusions. Llavors el Dr. Bethune va crear l' "Associació Hispano-Canadenca de transfusió de sang", així va poder portar la sang amb una forgoneta equipada fins al front, salvant, d'aquesta manera, moltes vides, ja que les transfusions es feien al mateix front.

Al Canada, el Batalló Mackenzie-Papineau té un monument a Victoria i un altre a Ottawa, en aquest últim hi han pedres portades del lloc d'on es va lliurar la batalla de l'Ebre. A Barcelona tenen el topònim "Les escales dels canadencs" i a Málaga hi ha "El paseo de los canadienses".

El topònim de "les escales dels canadencs" es va fer oficial el dissabte 24 d’octubre del 2009 per l'Alcalde de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu. Aquestes escales són quatre trams d'escales de 228 m. de llargada i estan situades al districte d'Horta-Guinardó, entre els carrers Castellbisbal i Segur. Aquest topònim va ser una petició del Casal catala de Vancouver, Canadà.

Per acabar sols dir que jo espero que se'ls reconegui més, tant al Països Catalans com en el Canadà, ja que d'aquesta manera els lligams entre les dues nacions seran més forts i es podrà lluitar més per un món de pau.

veure tot »

La companyia de voluntaris de Catalunya

Aquest cos militar es va formar el 12 de maig del 1762, arrel de la intervenció del rei Carles III a la Guerra dels Set Anys (1756-1763), i la seva seu es trobava a la ciutat de Barcelona. Molta gent que formava part d'aquest cos militar havia estat reclutada a les muntanyes del nord-est de l'interior de Catalunya (Miquelets). A l'abril del 1767 era coneguda com la "Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya" o "Companyia dels Voluntaris de Catalunya" i llavors es va formar el cos Colonial independent, que procedia de la 2a Companyia, amb 4 Oficials, 4 Sargents, 2 tambors i 94 caporals i soldats, destinant-los a les colònies d'Amèrica.

L'uniforme d'aquest cos era: una jaqueta o casaca i pantalons fins els genolls de llana de color blau, el coll de la casaca, l'armilla i les bocamanigues grogues, botons platejats, camisa blanca i corbata negra, barret o tricorni negre amb un ribet groc i un llaç petit vermell, les sabates negres i les mitges blanques. El vestit era per tot aquest cos militar igual, però amb petites variacions pels Oficials i la tropa. La primera companyia portava armilla vermella i la segona groga.

[Dibuix d'un soldat dels Voluntaris de Catalunya fet per David Rickman de Parks Canada i exposat al museu de la Civilització de Hull.]

El rei Carles III envià, l'any 1765, a la colònia de la Nova Espanya (Mèxic) al "Visitador General" José de Gálvez, Marquès de Sonora, per reformar el govern de la Colònia i enviar expedicions per explorar tota la costa de l'Alta California i el nord-oest del Pacífic.

Com a conseqüència de la gestió d'en Gálvez, es demanà a la metròpoli que enviés tropes i entre aquestes s'escollí la Companyia dels Voluntaris de Catalunya. A finals del mes de maig de l'any 1767 sortia de Cadis (Espanya), i dos mesos més tard arribava a l'Havana (Cuba) . De seguit els varen readreçar a Veracruz (Mèxic), el port d'on sortien totes les expedicions que anaven cap al nord del Pacífic. Hi varen arribar el mes d'agost. El capità Pere d'Alberní viatjava amb ells.

Una vegada a Veracruz (Mèxic), aquest mateix cos militar va ésser destinat a diferents parts de la colònia de Nova Espanya establint la seva caserna o seu general a la ciutat de Guadalajara (Mèxic), a les costes del Pacífic. Molts d'ells els podem trobar participant, més tard, a les campanyes de Sonora, a Real del Monte (Pachuca), a Tepic (Nayarit) i al port de San Blas de Mèxic.

L'any 1769, alguns d'aquests homes dels Voluntaris de Catalunya, els trobem formant part de les primeres expedicions a l'Alta California i estan presents en les descobertes de San Diego, Monterrey i San Francisco, sota el comandament del Capità Pere Fages i d'en Gaspar de Portola, cuidant de la seguretat de tota la gent i ajudant a construir els presidis, les missions i els primers poblats.

El 12 de novembre del 1772, i per ordres que rep de la metròpoli, el Virrei Bucareli forma dues companyies d'aquest cos militar. La primera, que es trobaria comandada més tard per en Pere d'Alberní i la segona sota el comandament d'en Pere Fages. Cadascuna d'aquestes companyies formada per 3 Oficials i 80 homes.

El Virrei de Nova Espanya envià una ordre, a finals del mes d'agost del 1789, al Capità d'Alberní a Guadalajara, on es trobava amb la seva companyia, perquè es preparés per formar part de l'expedició de Francisco de Eliza a les costes del nord-oest del Pacífic. Aquesta expedició tenia com a missió explorar i pendre possessió per a la Corona Espanyola dels llocs on anaven i restablir el Fort de Nootka Sound. L'expedició de Eliza estava composta de tres vaixells: la fragata "CONCEPCIÓN", sota el comandament d'Eliza, el paquebot "SAN CARLOS" sota el comandament d'en Salvador Fidalgo Lopegarcia i la balandrae "PRINCESA REAL", sota el comandament d'en Manuel Quimper. Sortia aquesta expedició, dels tres vaixells junt amb la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, el 3 de febrer del 1790 del port de San Blas (Mèxic). Un any més tard arribava també al Port de Nootka Sound la fragata "Princesa" sota el comandament d'en Jacinto Camaño.

D'Alberní va tenir molts problemes per preparar bé als seus homes per aquesta missió, ja que no tenien roba ni sabetes adients pels llocs freds a on anaven destinats i també necessitaven armes. Per poder obtenir tot això, es va discutir amb un buròcrata espanyol i llavors va ésser castigat a viatjar tot el camí dins de la seva cabina. L'expedició arribà a Nootka Sound el dia 4 o 5 d'abril de l'any 1790.

D'Alberní va organitzar els treballs de la construcció del Fort o establiment de Nootka Sound. Preparà les defenses del mateix, construí una bateria de canons San Miguel. Va fer construir barraques per vivendes, casa pel comandant, magatzems i un hospital, va plantar el primer hort, va restablir les relacions amb els nadius d'aquests llocs i va destinar els seus homes a acompanyar a les expedicions que sortien de Nootka Sound per explorar tota aquesta part del Pacífic. La Companyia de Voluntaris de Catalunya i el seu Capità d'Alberní varen passar-se més de dos anys destinats al Fort de Nootka Sound. D'Alberní va veure morir a molts dels seus homes pel clima fred, poc sol i la gran quantitat de pluges d'aquests llocs, de quasi 80 que varen partir només varen tornar 59.

El Capità Pere d'Alberní havia entrat al cos dels "Voluntaris de Catalunya" com a cadet, el 17 de juliol del 1762, arribava a Tinent Coronel graduat i deixà aquest cos militar el desembre de l'any 1800. D'Alberní havia nascut a Tortosa (Catalunya) el dia 30 de gener del 1747 i morí a Monterrey (California) l'11 de març del 1802. En el moment de la seva mort era comandant dels quatre presidis de California (San Diego, San Francisco, Santa Barbara i Monterrey) i havia estat també, per poc temps, Governador interí de California. Quan en Pere d'Alberní morí (un 11 de març del 1802 a Monterrey), el seu càrrec de Capità dels "Voluntaris de Catalunya" passà al seu Tinent, José Font.

Aquests homes de la "Companyia dels Voluntaris de Catalunya", sota el comandament d'en Pere d'Alberní , van fer no només de militars sino també de mariners i d'exploradors i varen ésser presents a les següents exploracions del nord-oest del Pacífic i Alaska:

  • Quinze militars a les exploracions de l'any 1790 a Alaska, fins a l'Illa de Kodiak, amb el paquebot "San Carlos" a les ordres d'en Salvador Fidalgo (nascut a la Seu d'Urgell).
  • Quinze militars a les exploracions de l'any 1791 amb la fragata "Princesa" sota el comandament d'en José Maria Narvaez, explorant lo que és avui l'Estret de Georgia i l'Estret Juan de Fuca, arribant al que avui és el lloc de la ciutat de Vancouver un any abans que el Capità Vancouver.
  • Quinze militars a les exploracions de l'any 1792 amb Fidalgo i la fragata "Princesa" per establir el Fort o establiment espanyol a Neah Bay a l'entrada de l'Estret de Juan de Fuca.
  • Deu militars a l'exploració d'Alaska (Montaña de San Elias), l'any 1791.
  • Tretze militars a les exploracions amb la fragata "Aranzazu", comandats per Jacinto Camaño, per tota la costa de la British Columbia i part d'Alaska l'any 1792, Camaño batejava una Illa amb el nom de Compañía (Campania Island) , situada als 53 graus, 5"latitud nord, l29 graus. 25' longitud oest. (British Columbia) en honor d'aquest cos militar.
  • Deu militars a la goleta "Activa" de l'expedició d'en Bodega-Quadra de l'any 1792, quan aquest va arribar a Nootka Sound i va fer explorar els voltants d'on es trobava situat el Fort.
  • Tres militars a la goleta "Mexicana" de l'expedició d'Alcalá-Galiano i Valdés explorant l'Estret de Georgia i circumnavegant l'Illa de Vancouver l'any 1792.
  • Catorze militars es varen quedar al Fort de Nootka Sound quan el Capità Pere d'Alberní tornava a San Blas el juny del 1792 i varen ésser rellevats el mes de juny del 1794.

Després de l'estada d'aquesta companyia al Fort de Nootka Sound, varen ésser destinats, molts d'ells amb el seu Capità, a la fortificació de San Juan de Ula (Veracruz), a l'Alta California i a lluitar contra els insurrectes de Mèxic, i com sigui que la Companyia havia perdut molts homes durant aquests anys de serveis des del 1767, l'any 1815 els militars que quedaven varen ésser incorporats a altres cossos militars.

Els homes que formaven la "Companyia Colonial dels Voluntaris de Catalunya" s'havien distingit sempre per la seva noblesa, prestigi, disciplina i lleialtat. Durant els anys a Amèrica varen ésser felicitats moltes vegades pels seus èxits com a militars.

Angelina Miró


Bibliografia

Dades tretes del:

  • Arxiu de Simancas (Espanya).
  • Museo Naval de Madrid (Espanya).
  • California Historical Society de San Francisco, California (USA). De l'article: "Soldados de Nootka. Tropas Coloniales españolas en Canadá a finales del siglo XVIII", per Rene Chartrand, Canadá.
  • Dibuix d'un Voluntari de Catalunya per David Rickman,
  • Manuscrit: "Pedro de Alberni-Los viajes de un Capitán de los Voluntarios de Cataluña al Virreinato de Nueva España y a la costa del noroeste del Pacífico" per Angelina Miró.
  • Tesis: "Pedro de Alberni , The Catalonian Volunteers and the Spanish Claim to Nootka" per José P. Sánchez.

 

veure tot »

Topònims d'origen català a la Costa nord-oest d'Amèrica

Topònims d'origen català o relacionats amb personatges catalans de la Costa nord-oest d'Amèrica. Incloem Alaska (USA), British Columbia (Canadà), Washington (USA) i Oregon (USA).

Si coneixeu un topònim d'origen català que no apareix en aquest llistat, si us plau, envieu-nos-el al Casal.

Topònims amb el nom d'en d'Alberní

  • Alberni, ciutat, situada als 49 graus, 15" latitud nord, 124 graus, 48" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Alberni, reserva índia, situada als 49 graus, 13" latitud nord, 124 graus, 49" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Alberni-Clayoquot, situada als 49 graus, 15" latitud nord, 125 graus, 30" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Alberni, Inlet, situada als 49 graus, 5" latitud nord, 124 graus, 50" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Alberni, port, situat als 49 graus, 12" latitud nord, 123 graus, 1" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Alberni Street, a la ciutat de Vancouver i de Tortosa.

Topònims amb el nom de Magí Català

  • Catala Passage, situat als 52 graus, 16" latitud nord, 128 graus, 43" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • CATALA ISLAND, situada als 49 graus, 50" latitud nord, 127 graus, 3" longitud oest. British Columbia, Canadà.

Topònims amb el nom de Fidalgo

  • FIDALGO PASSAGE, situat als 40 graus, 39" latitud nord, 126 graus, 34" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • PORT FIDALGO prop de Valdes, Alaska, USA.
  • FIDALGO BAY, Anacortes Island, Washington, USA.

Altres topònims d'origen català

  • Bauza Cove (Cala), situada als 50 graus, 33" latitud nord, 126 graus, 49" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Bauza Islet, situada als 50 graus, 33" latitud nord, 126 graus, 48" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Campania Island, situada als 53 graus, 5" latitud nord, 129 graus, 25" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Campania Sound, situada als 53 graus, 00" latitud nord, 129 graus, 15" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Crespi Mount, situada als 49 graus, 36" latitud nord, 126 graus, 28" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Ferrer Point, situada als 49 graus, 45" latitud nord, 126 graus, 59" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Perez Rocks, situada als 49 graus, 25" latitud nord, 126 graus, 36" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • JUAN PEREZ SOUND, situat als 52 graus, 30" latitud nord, 131 graus, 25" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Perez Shoal, situada als 52 graus, 33" latitud nord, 131 graus, 34" longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • SERRA PEAKS, situat als 51 graus, 24" latitud nord, 125 graus, 12" longitud oest. British Columbia, Canadà.

Llocs relacionats amb la presència de catalans a la costa del Pacífic nord-oest.

  • Nootka Sound, situada als 49° 36' Latitud nord, 126° 34' longitud oest. British Columbia, Canadà.
  • Vancouver city, situada als 49° 15' Latitud nord, 123° 07' longitud oest. British Columbia, Canadà.
veure tot »

Acta de defunció d'en Pere d'Alberní

Còpia del llibre de la Diòcesi de Monterrey.

En Pere d'Alberní es troba enterrat a la Missió de San Carlos de Monterrey.

Agraïm l'ajut de Mr. Paul Trejo, de la Diòcesi de Monterrey i del Sr. Marcelino Fernandez de Port Alberni.

veure tot »

Acta literal de la partida de baptisme d'en Joan Baptista Crespí

Llibre de Baptismes de la Catedral de Mallorca, 1720-27, fol. 32

Joan Baptista Crespí. Sant Jaume. Als 2 Mars 1721 baptitzí jo lo Dr. Joseph Bausa prev. i Domer un fill de Joan Crespí i de Joane Fiol Cominges, tangué per nom Joan Baptista Martí, foren padrins Martí Palaudívar i la Sra. Da. Antonia Martorell, nasqué el primer dits sirca las 7 de la tarde es de la parrochia de St. Jaume.

Joseph Bausa, rev.

Transcripcions facilitades pel Dr. Bartomeu Font Obrador, de Palma de Mallorca, i enviades pel Fr. Benjamí Agulló i Pascual, arxiver dels P. Franciscans de València ( Carrer dels Franciscans, 4.- 46003 València).

veure tot »

Acta literal de la partida de baptisme de Fra Magí Català Guasch


Llibre de Baptismes de la Parròquia de Santa Maria la Major . TomoIV (1756-1771), Foli 87, ver. n. 13

Vuy dissabte que comtam als 31 de janer de 1761 yo Joan Ferrer Pre. de llicencia del Rvt. Joseph Montaner y Murtra Pre. y Pleba de la pnt. Parral. Igla. de Santa Maria la Major de la pnt. vila de Monttblanch y la Plebania Archebisbat de Tarragona, he batejat segons lo ritu y forma de Ntra. Sta. Mare la Igla. C.R. en les fonts baptismals de la mateixa Igla. a Magi Joseph Macia, fill llegitim y natural dels conjuges Rt. Macia Catala Not. y la Sra. Franca Catala y Guasch. Foren padrins Ramon Catala y Josepha Catala donzella tots de la pnt. Vila

Partida trobada per Mossèn Albert Palacin, Pleba-Arxiprest.

veure tot »

Partida de Baptisme de Salvador Fidalgo

"Dia sis del mes d'Agost de 1756. Jo, Josep Campà i Simeon, prevere i Rector de Sant Ot de la Ciutat d'Urgell, segons el ritus de la Santa Mare Església, he batejat en la pica baptismal de la Catedral d'Urgell, a En Salvador, Just, Joaquim. fill de Dom Pau Fidalgo i Enriquez, Tinent del Rei i Comandant de la Plaça de la Seu d'Urgell, Castell Ciutat, i les seves fortaleses; i de Donya Maria Joaquima de Lope García i Azcona, fills ambdos del Regne de Navarra: el Pare, de la Villa de Miranda i la Mare de la Villa de Mañeru. Fou Padrí el Rvnd. Bartomeu Paredas Prevere, de la Ciutat d'Urgell".

Aquesta partida de Baptisme es troba al Libre III de Baptismes de la Parròquia de Sant Ot de la Seu d'Urgell, foli 705.

Aquesta partida ha sigut trobada pel Vicari General de la Seu d’Urgell, Sr. Ramon Vilardell.

Angelina Miró
Coordinadora de la comissió del Bicentenari de la mort d'en Pere d'Alberní

veure tot »

Acta literal de la partida de baptisme Llorenç Socies

Llibre de Baptismes de Lluchmajor, 1752-60, fol. 295, r-v. Arxiu Diocesà de Mallorca, 1/55 B/19

Als onse Agost mil setcens sinquante y nou, yo abaix firmat baptisí un niño qui nasqué als deu del sobredit circa las sis i mitje del matí, fill del Honor. Llorens Socies i de Rosa Noguera Cominges; se li posà per nom Llorens y Ramon Gayetano, foren Padrins Miquel Selva y Francina Socies tots de esta Parroquia, en fee de lo qual lo firmo.

Dr. Cristofol Salva, Pvre y Rector.

Transcripcions facilitades pel Dr. Bartomeu Font Obrador, de Palma de Mallorca, i enviades pel Fr. Benjamí Agulló i Pascual, arxiver dels P. Franciscans de València (Carrer dels Franciscans, 4.- 46003 València).

veure tot »

El Montblanc de Fra Magì Catalá I Guasch

Aquí trobareu algunes fotografies del poble de Montblanc, on Fra Magí Català va nèixer.

Per a més informació sobre Montblanc podeu consultar www.montblancmedieval.org que és la web turística de la vila i www.setmanamedieval.org que és la dedicada a la Setmana Medieval de Sant Jordi

veure tot »