Edició de Setembre 2004. Número 32

Joan Pujol, el James Bond català

Ramon Palomeras(Diari Avui)

El periodista madrileny Javier Juárez escriu la biografia d'un dels espies més importants de la Segona Guerra Mundial. L'agent doble va enganyar els serveis secrets alemanys i va jugar un paper providencial per a la victòria aliada

Javier Juárez biografia la figura de Joan Pujol, un dels espies més importants de la Segona Guerra Mundial, capaç de fer anar de bòlit els serveis secrets alemanys i contribuir a la victòria aliada.

Deu ser difícil de trobar un home els actes del qual hagin estat tan determinants per a la història del segle XX, i que hagi romàs en l'ostracisme més absolut com és el cas de Joan Pujol (1912- 1988). Anònim per a la majoria, però cabdal per a la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial. De fet, va fer el que fa tot espia: mantenir-se discret, tot actuant a l'ombra. El periodista Javier Juárez ha reparat aquest greuge amb la història i ha escrit Juan Pujol, el espía que derrotó a Hitler (Temas de Hoy), la biografia d'uns dels agents dobles més importants que van actuar a la contesa mundial.

Qui sí que se'n recorda de Joan Pujol, i molt, són els serveis secrets alemanys; però van obrir els ulls massa tard. Ell tot sol va ser capaç de portar-los de corcoll i els va fer creure que el Dia D, el desembarcament de Normandia, seria en un lloc i hora diferents. El missatge en questió va anar a petar a les mateixes mans de Hitler. A resultes de la missiva, el Führer alemany va aturar la contraofensiva i va passar allò que tots els llibres d'història recullen i que tantes vegades s'ha vist a la televisió. Juárez recorda que fins i tot el general nord-americà Eisenhower va qualificar de "determinant" l'actitud de Pujol, així com que Keitel, comandant en cap de l'exèrcit alemany, havia reconegut que l'informe enviat per Pujol havia tingut en un 99 per cent la culpa de l'èxit de l'ofensiva aliada el 6 de juny de 1944.

Però els èxits de Pujol no acaben aquí. Mentre estava a Londres l'estiu de 1944, va ser requerit novament pels serveis secrets nazis per facilitar la localització dels punts estratègics més importants de la ciutat anglesa per tal que l'aviació alemanya ataqués amb bombes volants V-1 i V-2. "Les coordenades que va passar Pujol eren falses, cosa que feia que les bombes explotessin als afores de la ciutat, cosa que va evitar moltes morts", recorda Juárez. I no es deixa de donar una dada, si més no curiosa. "Pujol va ser considerat pels alemanys l'espia més important", diu l'autor. "Fins i tot condecorat amb la Creu de Ferro". Però de missions de desinformació n'hi va haver per parar un carro.

Les trapelleries de Pujol tenen l'origen el dia que es va presentar a l'ambaixada britànica de Madrid per col·laborar pel govern anglès. Però va ser rebutjat. Aleshores va trucar a la porta dels nazis, que el van rebre amb els braços oberts. Sota el nom d'Alaric, Arabal o V-319 anava enviant informes als alemanys. Fins que va entrar en contacte el 1942 amb els serveis britànics i va conèixer i treballar amb espies de la talla de Kim Philby o Tomas Harris, el pintor espia. A partir d'aquí, es va convertir en Garbo i en l'agent doble més important de la contesa bèl·lica. La seva "inexistent" xarxa de col·laboradors que operaven, espiaven i enviaven "qualificats" informes als alemanys va fer estralls en matèria de desinformació. "Per molt inverosímil que resulti la fictícia xarxa de nazis gal·lesos i per increïble que sembli la ingenuïtat del servei alemany en acceptar-la, el MI5 [servei de seguretat britànic encarregat del contraespionatge en el Regne Unit] va comprovar després com la realitat quasi sempre supera la ficció", comenta Juárez.

En acabar la Segona Guerra Mundial, Pujol va agafar les maletes i, deixant dona i fills a Espanya, va emigrar a Veneçuela per començar una nova vida en l'anonimat. Va esborrar el passat de la seva ment, va fer córrer la veu de la seva mort i es va tornar a casar, sense dir mai res a ningú sobre l'autèntica identitat de Garbo i les malifetes que tant havien fet anar de corcoll Hitler i els serveis secrets alemanys. A principis de la dècada dels 80 l'escriptor britànic Nigel West el va descobrir i va fer un llibre sobre la seva vida. El secret més ben guardat de la Segona Guerra Mundial sortia a la llum, el duc d'Edimburg li concedia la medalla de l'Imperi Britànic i esdevenia de la nit al dia tota una estrella en el Regne Unit, mentre aquí el seu nom es diluïa en el de l'expresident Pujol.