Edició de Setembre 2002

Pere d'Alberní

Josep M. Ballarín i Montset

La veritable conquesta és la del pagès que artiga un tros de terra

El rei Fernando, aquell que li deien Católico, era casat amb la catòlica Isabel, tan pietosa que no es canviava la camisa, tot i empudegar el campament davant de Granada.

Ho sap tothom. Però potser no sabeu que l'aital Católico se les tenia crespes amb els monjos de Montserrat. La cosa ja li venia de son pare, el Joan II, murri com qualsevol Trastàmara. El noi també va sortir murri. El més murri de tota la història que no ens van ensenyar a col·legi.

I ja em teniu uns quants monjos enviats a les Amèriques en un dels viatges de Colom. Em sembla que en van sortir vius. I em sembla que a algun d'ells li devem el nom de l'illa de Montserrat, on ara parlen anglès.

Però, veureu, allò de les Amèriques va resultar un Potosí. De bones a primeres, els castellans ja deien que "Por Castilla y por León, nuevos mundos vio Colón". I com que els de Matadepera i voltants no eren ni Castilla ni León, els van dir que res de les Amèriques "por ser extranjeros". Així mateix.

Al cap d'anys i de quatre Felipes, el cinquè, vingut de França, després d'apallissar-nos, va fer allò de la Nova Planta, per la qual esdeveníem tan espanyols com els de Bàbia.

Entomant-les, alguns catalans van dir al rei que què d'anar a les Amèriques. I que o tots frares o tots lladres. Sa majestat s'ho va rumiar temps i, al final, el Carlos Tercero, em sembla que fou ell, va dir que vinga, aneu-hi. Si algun savi historiador troba que en xuto alguna al pal, que em perdoni. Però és ben cert que fra Ginebre Serra va voltar les Califòrnies fent-hi missions. I que Gaspar de Portalà va fundar

San Francisco menant la Companyia de Voluntaris Catalans. Aquesta és bastant sabuda. Però els meus consocis del Centre Català de Vancouver m'han fet saber d'en Pere d'Alberní, de família prohomenial tortosina, militar com tres germans més. Va arribar a Guadalajara, la mexicana. Capità, l'enviaren a Califòrnia costa amunt, amb l'encàrrec de rebastir un fort a l'illa de Nootkia, just davant de la que fóra Vancouver. Es veu que el tortosí en venia de mena. Va rebastir el fort, va bastir barracons, forns, fargues, infermeria i tot allò que vulgueu i calia. Però era català de la caseta i l'hortet. Va cavar un hort, fou el primer hortalà de la que ara en diuen Columbia Britànica del Canadà.

Encara hi ha més. Va fabricar cervesa segles abans que alguns de Sant Sadurní hi veremessin per al cava, va fer un registre de temperatures com si fos meteoròleg. Posat a fer, era militar, va enviar expedicions a Alaska. Va fer un esbós de diccionari de la parla dels nadius amb més de sis-centes paraules.

Déu n'hi do de la feina feta només en dos anys. Es va fer seus els nadius, que li'n cantaven una amb música d'"El Mambrú se'n va a la guerra". Entre les que m'han dit els de Vancouver us en podria contar moltes més. Però espero que, fent-me cabal, el diari els ho publiqui algun dia.

A mi m'ha fet rumiar.

Els Conquistadores, a bones o males, i potser no tan a males com els ho pengen, van saber conquerir. Però la veritable conquesta és la del pagès que artiga un tros de terra. O la dona que endreça els armaris, com hauria fet la meva àvia de Sallent enviada a Nootkia. Ja m'enteneu.