Edició de Maig 2004. Número 31

Sostenella, no enmendalla...

Desclot(Diari Avui)

i estacar-la

Mai cap govern en tota la història de la humanitat ho ha tingut tot tan a favor i s’ha equivocat tant... Els diaris van ser benèvols l’endemà de les eleccions amb José María Aznar. No ha estat un “tomb històric”, sinó una trompada històrica. Aznar i els seus l’han estacada fins al mànec. I ho han pagat ben car. Des que el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta gràcies al papu dels nacionalismes irredempts, la discrepància nacional havia esdevingut l’obsessió del govern espanyol. Per convicció i per guanyar eleccions. Ara ja ha quedat clar que Aznar no es va apuntar amb entusiasme delirant a la guerra contra el terrorisme islamista per fe demòcrata, sinó per projectar internacionalment l’únic terrorisme que el preocupa a ell i, sobretot, per frustrar qualsevol intent secessionista, “company de viatge” etarra...Després de la matança que va patir Madrid, els ministres d’Aznar semblaven ninots de fira repetint la mateixa “profunda convicció”, intentant derrotar una realitat que no els agradava... No podia ser ningú més que ETA, perquè els representa l’únic mal. I si ETA és el dimoni, el PNB n’és el profeta. El Col·legi de Metges va gravar totes aquelles intervencions perquè quedin com a paradigma de la psicopatia del poder a Espanya.Diumenge passat tots els ofesos, els humiliats, els insultats i els atacats van anar a les urnes només per derrotar el Partit Popular. En deuen ser molts. Tants, que van guanyar. A Catalunya, a Aragó, al País Basc i a Andalusia... aquells territoris i països contra els quals han governat els mal dits populars.José María Aznar volia anar-se’n gloriós i rampant. Desafiant. Se n’ha anat humiliat i escarnit per tota la premsa europea i l’opinió pública internacional. Amb un nas creixent. Els principals governants de la Unió Europea no s’han estat de celebrar discretament una fugida necessària per encarrilar el procés constituent. És il·lustrador que aquells que més Constitució glopegen a Espanya són alhora els que més traves han posat per aprovar-ne una a Europa.Els temps han canviat, tot i que el ministre cada dia menys llepat Acebes encara no hagi reconegut que els atemptats de Madrid van ser perpetrats per Al-Qaida.

Festegem-los avui. Demà haurem de preveure què ens espera amb els que ara vénen.