Edició de Desembre 2001

EL BE I EL MAL

Josep-Maria Tericabras

L' atac terrorista contra edificis i persones dels EUA ha estat terrible i despietat. Un esglai enorme se'ns ha ficat a dins i l'horror enorme s'ha multiplicat per mil, repetit per tots els mitjans de comunicació occidentals una vegada i una altra, hores i dies. Enmig de tanta runa, les intervencions del president Bush a la televisió són la dada més aclaridora sobre la situació política del món.

En efecte, Bush s'ha atrevit a parlar d'una "guerra entre el bé i el mal", en la qual "el bé guanyarà". Que el president barregi la guerra i la moral és preocupant. És ben clar que està disposat a fer el que sigui -fins i tot la guerra- quan ho cregui convenient. És ben clar que ell no acceptaria que ningú més ho fes: ni se li acut que alguns potser volen fer mal als EUA precisament perquè se senten ofesos, agredits, maltractats per ells. I no se li acut perquè els EUA són el bé, i els que van contra els seus interessos, el mal.

Tots els líders mundials han entès que la cosa anava de debò i s'han afanyat a posar-se incondicionalment al costat de Bush. Sembla com si el dolor americà fos el primer dolor que es provoca en el món, com si no n'hi hagués també a Txetxènia, a Bòsnia, a Macedònia, al Zaire o en els centenars de vaixells i de pasteres de refugiats que naveguen per tots els mars del món, sense que ningú els vulgui. Fins ara cap dolor no havia aturat les Lligues esportives internacionals, ni havia provocat una sola paraula de solidaritat en cap sessió d'obertura de l'any judicial espanyol. I és que el dolor de l'amo sempre és un dolor més gran.

Fins i tot el déu de l'amo és un déu més gran. Crida l'atenció que es pugui atacar el fonamentalisme islàmic des de posicions religioses tan fonamentalistes com la manifestada per Bush. S'ha posat a la boca el nom de Déu moltes vegades, per encarregar-li dues coses alhora: d'una banda, que beneeixi Amèrica; de l'altra, que s'apiadi dels culpables de la massacre perquè ell, Bush, no en tindrà compassió. Amb devots d'aquest nivell, fins i tot a Déu li esperen dies magres.

I per fi, l'odiat Bin Laden, el dimoni de tots els dimonis, que -com Noriega de Panamà, Saddam Hussein de l'Iraq o els taliban afganesos- va començar la carrera delictiva pagat, entrenat i protegit per la CIA. Són els corbs que cries els que t'acaben traient els ulls.

Certament, aquesta no és la història bé contra el mal, sinó una sola història de molts mals, massa llargs.