Edició Electrònica
Números 21-34

Edició de Maig 2004. Número 31

‘El català no morirà’

Joan Solà (Diari Avui)

Hi ha dies en què la camisa no t'arriba al cos.

El català no ha mort per una raó gens misteriosa: la llengua és una de les realitats més fortes de les persones, i nosaltres l’hem sentida i patida apassinadament, amb “angoixa vital”, durant segles, per simple “dignitat personal”, perquè no volem ser ciutadans de segona, desig massa sovint confús i temorec. I l’hem defensada de dues maneres: passivament, com dèiem l’altre dia, però també activament, si bé amb contínues paradoxes monumentals (i amb lluites insensates entre nosaltres, diguem-ho tot i fixem-nos com se’n freguen les mans els enemics). Enumerin aquí les grans realitzacions filològiques i els congresos del segle XX, l’Òmnium, els Grups de Defensa de la Llengua, les campanyes “Català a l’escola” i “Català al carrer” (“el problema més greu” avui) i de suport a la TV i a la premsa, les lluites sindicals del final del franquisme i d’ara mateix, la feina tan silenciosa com heroica dels mestres, les editorials, els grups de rock i els moments de clarividència i valentia del nostre govern: “És gràcies a aquestes minories que es manté l’esperança” i que una mica es contraresten poderoses campanyes persistents en contra, “l’etapa més forta i agressiva de reespanyolització de tot el període de restauració democràtica”, l’afluixament i el desànim en àmplies capes de la societat.Però “pot morir-se” (tercera part del llibre): avui pateix “un procés d’abandonament i deteriorament progressius [...] que pot allargar-se molts i molts anys”, “perdent pes de manera continuada [...] en l’àmbit informal”, o anar molt més de pressa, amb la creació d’”illots lingüístics més grans i més impenetrables”. Una observació cabdal que no sempre es troba en tractats d’aquest tipus: cometem el “greu error” de no valorar el deteriorament de la qualitat de la llengua, i ens trobarem ben aviat (ja ens hi trobem) que, en el millor dels casos, “allò que s’haurà estat parlant serà de tot menys català”: s’estan “perdent les últimes possibilitats” que sigui “una llengua digna, normal, i nosaltres [...] uns ciutadans dignes, normals”.

És cert que “tant si ens agrada com si no, la història ens ha fet impura” aquesta llengua, com deien els de Verinosa llengua i diu algú altre com Ivan Tubau (ja els en parlaré). Però Baulenas no es deixa atrapar en el parany i afirma que “l’intent de legitimar alguns canvis més profunds no ha triomfat gens”. Però la polèmica ens ha fet més responsables a tots plegats, car no podem viure dignament amb una llengua “d’una semblança gairebé total” amb la dominant, que ens duria a “l’autoodi ferotge” prou conegut en altres punts del nostre territori lingüístic. Baulenas repeteix el que s’ha dit mil cops: “El català no podrà avançar més en espais d’ús si el castellà no cedeix una part dels que encara domina, i admetre això és admetre que arriba el moment de mostrar-se una mica més ferms o deixar-ho córrer”; “això no hi ha qui ho arregli tret que canviïn de soca-rel les condicions socials i polítiques”, canvi que l’autor confia repetidament en el nou govern nostre actual, advertint, però, que “tenim dret a voler-ho tot”: escoltin-ho bé, senyors polítics.Les “perspectives de futur” (última part) serien: “Una fórmula com la belga o la suïssa, sense independència però amb tots els drets”, cosa, però, que significaria “un sotragueig legal (i mental) gairebé tan gran com la mateixa proclamació d’una independència”; si això no fos possible, “es faria ineludible” (gran paradoxa) l’aspiració a la independència.

En qualsevol cas: “Demanem ambició política per abordar de manera serena però frontal i decidida el problema de la llengua catalana”. Si tot això falla, sempre ens quedarà Descartes, que ens fa dubtar que la realitat sigui la que és, i ens permetria “als més escapistes (que ho som gairebé tots)” d’encelar-nos o almenys encastellar-nos “en mons paral·lels on el català sigui normal”: en una “catalanitat virtual”, vaja.

Edició de Maig 2004. Número 31

In Memoriam

El Casal Català de Vancouver des del seu butlletí, envia el seu més sentit condol a tots els familiars i amics dels morts pels atemptats amb bombes Madrid.


El periodista , Ricard Ortega, nascut a Dènia ara fa 37 anys, ha mort a Haiti en un tiroteig.

Ortega era actualment corresponsal de Antena 3 TV i havia cobert conflictes a Txetxènia, Afganistan, Saravejo i Moscu. Treballava des de Nova York però el govern del PP havia fet que l’acomiadessin de la feina pels seus articles

Edició de Maig 2004. Número 31

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

APLEC DE PRIMAVERA- El diumenge 30 de Maig a HUME PARK es celebrarà el dia de la MARE, el dia de SANT JORDI, el dia del LLIBRE i el dia de la VERGE DE MONTSERRAT. Aquest és l'esdeveniment social més important de l'any!!! Animeu-vos a venir!!!

Els resultats de les eleccions generals a l'estat espanyol del 14 de Març han estat:

  • PS 164 escons
  • PP 148 escons
  • CiU 10 escons
  • ERC 8 escons
  • Altres 20 escons

Els resultats a Catalunya han estat:

  • PSC 21 escons
  • CiU 10 escons
  • PP 6 escons
  • ERC 8 escons
  • ICV 2 escons

Per tant a Catalunya s’ha imposat el PSC, CiU retrocedeix, ERC avança fortament i el PP ensopega.


El Pintor mallorqui, Miquel Barceló, ha exposat al Museu del Louvre els seus dibuixos de la Divina Comèdia. Es el primer pintor viu invitat a fer-ho.


Carod Rovira, el lider de ERC, renuncia al seu escó del Congres per continuar al Parlament de Catalunya.


Des del nostre butlletí, volem donar les gràcies al President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, per la seva fotografia signada idedicada al nostre Casal. Moltíssimes gràcies!!!! i molta sort.


El dia 14 d'Abril va fer 73 anys de la proclamació pel President Francesc Macià de la “República Catalana” des del balco del Palau de la Generalitat. Poc abans ho havia fet Lluis Companys des del balco de l’Ajuntament de Barcelona.


El FORUM DE BARCELONA ja ha obert les seves portes a tot el món.


El Sr. Guerra del PS ha dit que els papers de Salamanca no poden sortir de l’Arxiu i si es fa, ell demanara tota la documentacio del PS, ja que considera que el arxiu no es pot dividir. Curiosament, tots els especialistes en història i en arxivística, discrepen d’aquesta opinió. A més a més hi ha el detall que per formar aquest arxiu els espanyols van haver de robar-los d’altres arxius... tanmateix cal dir que són sincers. Al cap i a la fi han reconegut que tenen els papers com a “botí de guerra”.


Jose Luis Rodriguez Zapatero és investit president del govern espanyol amb més suports que el d’Aznar el 1996. Es el cinqué President del Govern des de la reinstaturació de la democràcia el 1977. El suport obtingut per Zapatero va consistir en 183 parlamentaris del PSOE, ERC, Esquerra Verda, CC, BNG i ChA.


El Casal Català, des d’aquest butlletí dóna les gràcies a Josep Lluís Carod-Rovira per la seva fotografia signada i dedicada al Casal.

ADRECES A LA INTERNET i E-MAILS REBUTS

Distingits amics:
Els vam comunicar que la nostra Agrupació d Empresaris d'Ascendència Catalana de Santiago de Xile, que conta amb 18 anys d’intensa activitat empresarial, té gran interès en comunicar-se amb vostès, per a oferir els seus serveis a les institucions catalanes i els seus associats, que requereixin d’estudis de mercat, informació financera, establir contactes comercials a Xile, rebre missions comercials, promoure rodes de negocis i bases de dades. Aquest any 2004, els convidem a participar en PRESÈNCIA CATALANA EN XILE”, Fira Multisectorial, amb participació d’empreses catalanes a Amèrica, Catalunya i de Xile, a més, totes aquelles que desitgin fer contacte amb empresaris xilens. Aquest esdeveniment s’efectuarà entre el 29 de Setembre i 2 d’Octubre, en el recinte CasaPiedra. Per això és que els convidem a divulgar aquest esdeveniment entre els vostres associats, perquè participin ja sigui en roda de negocis o amb un stand de mostres per a això, des de ja, estem a la seva sencera disposició.
A més, els vam sol·licitar encaridament ens enviïn les adreces dels seus associats per a mantenir-los informats mitjançant el butlletí que vam editar setmanalment a través d’internet.
També els donem a conèixer la nostra pàgina Web www.aeac.cl
Per altra banda, fem extensiu per a tots els seus associats que estiguin de visita en el nostre país, la invitació a participar del nostre sopar mensual que es porta a terme el primer dimarts de cada mes en la nostra seu social situada en Av. Suècia 414 Providència, Santiago (Xile). Agraint per endavant la seva atenció, saluda a vostè molt atentament,
Miguel Blavi
President


Benvolguts catalans d’arreu del món.
Us arriba una nova revista en català, plena de divertiments i de reportatges interessants.
A l’ocasió de Sant Jordi 2004, tenim el goig de presentar-vos Mil Dimonis, una revista de 24 planes tot color, mensual i en català.
Mil Dimonis és publicat per l’APLEC, associació sense afany de lucre, per desenvolupar l’ús del català, naturalment i en tots els àmbits. Comptem sobre la vostra col·laboració per difondre aquesta informació entre els vostres membres i afiliats i multiplicar els lectors arreu del món.
Ja podeu visitar el nostre site : www.mildimonis.com i abonar-vos en línia i deixar la canalla jugar amb els jocs proposats i per rebre la revista a casa vostra i per regalar la revista a un infant: escriure@mil-dimonis.com “de Sant Jordi a Sant Joan” Oferta promocional reservada als casals i associacions arreu del món (oferta vàlida fins el 24 de juny del 2004) Pel mateix preu us regalem 6 mesos gratuïts de lectura Sí, volem rebre Mil Dimonis a casa per només 45 euros (11 números + 6 mesos gratuïts)


Hola
Som uns nois de Lleida,tenim un portal de musica electronica i estem obrint una seccio internacional.
Ens agradaria saber si hi ha algun noi jove al casal que l’hi agradi la musica elctronica i posarnos amb contacte amb ell per si ens voldria donar un cop de ma.
Moltes gracies per la seua atencio. atentament
Oskar i Adrí

Edició de Març 2004. Número 30

CONSERGES

Isabel-Clara Simó (Diari Avui)

Hi ha dies en què la camisa no t'arriba al cos.

Per exemple, assabentant-te del que està passant a Eivissa amb la nostra maltractada llengua -per cert: ¿no va ser el rei d'Espanya el qui va dir, en discurs públic, que la llengua catalana mai no havia estat perseguida?-; la desmantelladora política lingüística del govern balear ha ocasionat una indignada protesta dels professors de català, fins a l'extrem que el darrer examen, seguint instruccions polítiques, els professors van boicotejar la prova no presentants'hi; aleshores l'examen el van fer els conserges, bellíssimes persones que, al seu torn, haurien d'haver protestat en nom de la seva dignitat professional. Doncs ara ve el que em terroritza: ¿sabeu què han dit els autoritats que dirigeix Jaume Matas? Que la Universitat fa intrusisme ficant-se en les coses del govern! Això sí que és capgirar les coses i aplicar als altres exactament el que estàs fent tu. Igual que la poc culta ministra espanyola de Cultura, Del Castillo, que va dir que el valencià és diferent del català perquè l'Estatut del País Valencià l'anomena "valencià"! Un euro per cada cop que aparegui castellà en comptes d'espanyol.

A més, llegeixo, en un article del magnífic escriptor Joan Anton Baulenas en aquest mateix diari, que un productor de programes televisius va dir als seus col·laboradors: "Hi val tot [en un programa de televisió]. L'única que no hi val, perquè ens hem adonat que hi baixa l'audiència, són els subnormals i els catalans. D'aquestes dues coses, ni parlar-ne". I encara m'agafa més terror en llegir Xavier Batalla a La Vanguardia explicant l'actual caça de bruixes als Estats Units, aquest cop referida als professors universitaris, car hom porta una fitxa amb l'actitud de cada professor respecte a la guerra de l'Iraq i a la resta de conflictes del Pròxim Orient; les acusacions, com en ple maccarthisme, és que els qui no combreguen amb les rígides tesis del govern actual són antipatriotes.

És a dir, que no n'hi ha prou fugint d'Eivissa, ni tan sols fugint de l'Estat, sinó que cal esperar a veure si hi ha vida a Mart. Tampoc, perquè als europeus se'ns ha arrabassat la primícia i ara Mart serà una estrella més a la bandera de la Unió. Ni tan sols ens podem tancar a casa, perquè igual surt una serp pel desaigüe del lavabo. Estem envoltats, i el mal és que el qui ens envolta és el mateix Setè de Cavalleria!

Edició de Març 2004. Número 30

QUIN COMIAT!

Ignasi Riera (Diari Avui)

A genollat, i amb tota la família, davant del Papa polonès, tot i que J.M. Aznar no li va fer cas, quan, ara fa un any, tots començàvem a cridar: No a la guerra!. El fet no impedeix al Papa manifestar que el PP ha obert a Espanya espais de llibertat i una comprensió més generosa dels missatges de l'Església: infal·libilitat pontifícia, que és un dogma! Però a mi em ve als llavis la copla: Llegaron los sarracenos / y nos molieron a palos, / que Dios ayuda a los malos / cuando son más que los buenos. Teologia de carrer, no sé si infal·lible. En tot cas, un capítol més d'aquest tan aspre darrer acte de l'aznarisme realment existent, amb el comiat a la francesa del ministre Cascos, el mateix que renyava i amenaçava l'alcalde d'Alcarràs, Gerard Serra (CiU), quan en la primera inauguració de l'AVE veïns del poble, amb l'alcalde al capdavant, es manifestaven perquè encara no havien estat indemnitzats. I no dic res de les barroeres declaracions de Fraga davant la resolució judicial que condemna per un delicte fastigós un alcalde del PP. I el castellonenc Fabra... L'escriptor gallec Suso de Toro, el de Land Rover, i Nunca Máis -Marta Pessarrodona, quan la conselleria de cultura obria Catalunya als corrents més engrescadors del món de les arts i del debat ideològic, l'havia convidat- acaba de publicar un pamflet duríssim: Españoles todos. I afirma -a Madrid, i amb la veu ben clara- que Catalunya hauria de ser un exemple de convivència democràtica davant dels comportaments generats per J.M. Aznar.