Edició Electrònica
Números 21-34

Edició de Desembre 2004. Número 33

RUCADES

Isabel-Clara Simó (Diari Avui)

Tinc la impressió que la lluna de mel Madrid-Barcelona s'ha acabat i que ara comença el procés de muntar el piset; és el moment que la muller s'assabenta que pot administrar les despeses domèstiques, però retent comptes al marit, i que el sopar ha d'estar servit quan ell arribi a casa. Tenim Maragall enfadat perquè el govern espanyol ha fet dues còpies idèntiques de la Constitució europea, una diu que en valencià i l'altra en català, i això no té cap ni peus. Tenim María Teresa Fernández de la Vega demanant a les autonomies casos com el del Companys, perquè no es trenqui el confortable sistema de cafè per a tothom. Doncs no senyora: casos com el de Companys no n'hi ha cap, ni tan sols a tot Europa. Ningú no ha afusellat un president rere un infamant procés sumaríssim. Tenim que el cas Egunkaria -que, en la nostra ingenuïtat, crèiem solucionat quan l'Espanya profunda va passar a l'oposició-, tot i la manca de proves, continua amb els seus directius processats; hi ha l'afegitó que un dels processats ja ha mort, i així s'ha demostrat que si hi ha guerrers castellans capaços de guanyar batalles després de morts, hi ha els qui no són guerrers ni castellans, sinó periodistes i bascos, que perden batalles després de morts. Per si no volies caldo, una dotzena de tasses: el Consell Superior del Poder Judicial considera inconstitucional que els jutges coneguin el català, malgrat la decisió del Parlament de Catalunya. Un cop més constatem que tenir Parlament i tenir institucions no vol dir tenir sobirania. Podem legislar sobre l'apassionant tema de la ubicació dels fanals a la via pública, però en les coses serioses legislar equival a dir "¿da usted su permiso?", tot picant suaument a la porta del qui mana. Posant-hi imaginació, que ara per ara és l'únic de què disposem, fem oportunes propostes com la de Bargalló: si Espanya no vol córrer el risc d'un partit d'hoquei amb la selecció catalana, que es retiri de la competició. El sacrifici esportiu és nul, perquè no hi té cap possibilitat, i a sobre s'estalviarien l'esvalot de l'Espanya superprofunda, que aquesta sí que continua governant, amb les seves afilades ungles clavades al cor dels pusil·lànimes. El PSC, però, diu que en aquests casos s'hauria de retirar l'equip amb menys possibilitats, pel bé de l'esport "nacional". Etcètera, que per avui ja he recollit prou rucades i vostès i jo ja n'estem farts.

Edició de Novembre 2004. Número 33

JEAN CAUX

Jean Caux (1830-1922) El millor transportista amb muls del “Gold Rush” de B.C.

Jean Caux “Cataline” havia nascut a Bearn- Catalunya Nord l’any 1830. Quan va arrivar a B.C. no parlava anglés i quan li preguntavan per el seu nom sempre deia “Catalonia” i així se li va quedar “Cataline”. L’any 1858 era a Yale i Ashcroft, més tard s’en va anar a Quesnel i per ultim a Hazelton a on va morir l’octubre del 1922. Esta enterrat al cementiri de Hazelton. Ell dormia sempre al aire lliure, bebia rom i també es fei fregues pel cos amb el mateix licor. Un tipus de bossa que portan penjada els escocesosporta el nom de “Cataline Sporran”per Jean Caux. Jean Caux was the best packer in the world & a greatest frontiermen. Va ésser el més important transportista pels miners d’aquella epoca i fa poc es va fer un documental de la seva vida. Si algú/na esta interesat/da en aquest català hi han varies pagines a la Web d’ ell (entre d’altres http://collections.ic.gc.ca/skeena/Cataline.htm).

Edició de Novembre 2004. Número 33

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

Mossen Ballarin rep l'homenatge de la ciutat de Berga per exportar al mon al nom d' aquesta ciutat. També se li va lliurar la medalla de la ciutat.

El Casal desitja una rapida milloria als nostres consocis: Toni i Belen Garcia i Leo Segales.

La ciutat d' Amposta sera la Capital Cultural Catalana l'any 2006,Esparraguera ho sera l' any 2005 i aquest any ho és Banyoles.

El català Dani Pedrosa guanya el mundial de motos de 250 cc i l' any passat va guanyar el de 125 cc.

Ara fa 50 anys de la mort de l' escriptor Eugeni d'Ors.

L'any 2005 la ciutat de Barcelona sera la ciutat de la gastronomia.

La reina d' Anglaterra inaugura el nou edifici del Parlament escoces obra postuma de l'arquitecte català, Enric Miralles.

El 15 d' octubre va fer 64 anys que l'exercit franquiste assessinà al President Lluís Companys.

El 15 d'octubre d l' any 1854 es va tocar per primera vegada l' himne de Mèxic. La música era de Jaume Nuno Roca (1824-1908) fill de Sant Joan de les Abadesses.

La seleccié catalana de hoquei fa historia a Macau amb la conquesta del mundial B i l' any que ve anira al mundial A. Potser veurem els catalans jugan contra l'equip dels espanyols?.

El cantautor Joan Manel Serrat té un carcinoma a la bufeta i ha hagut de cancel.lar tots els seus recitals.

Ara fa 150 anys del naixement de l'escriptor Apel.les Mestres (1854-1936).

El 21 de setembre mitja Catalunya va tremolar per un terratremol de 4.1 graus.

El ministre Montilla dona llum verda al dominis "cat" i "ct" a l'internet.

Un matrimoni croata, resident a Barcelona, posa el nom de la ciutat a la seva filla. Na Barcelona no és pas la primera que porta aquest nom.

Els esportistes catalans tornen de les Olimpíades d'Atenas amb 9 medalles i 13 diplomes.

El Forum de les Cultures de l'any 2007 es fara a la ciutat mexicana de Monterrey. El 26 de setembre es va tancar el de Barcelona amb un piromusical juntament amb la celebracio de les festes de la Mercè.

Investigadors catalans troben als Hostelets de Pierol el fossil, de 13 milions d’anys, mes recent recent de l’avantpassat comu de ximpanzes, goril.les i humans. El seu nom és “Pau”

Edició de Setembre 2004. Número 32

El pa amb tomàquet a Europa!

Pere Tàpias(Diari Avui)

Els italians són més llestos que la fam. Quan, fa molts anys, Espanya teixia imperis atlàntics, els italians ja hi van ficar cullerada, sigui amb banquers (venecians i genovesos), sigui amb agents comercials, sigui amb soldats. Diuen que quan Colom va desembarcar a les Índies, ja es va trobar un parell d'italians que venien raspalls de dents als indígenes. O que quan Carles V va deixar les regnes a Felip II, els deutes amb els banquers genovesos eren tan elevats que tot l'imperi estava hipotecat.

Dic això perquè fa unes setmanes llegíem que els italians han presentat a la Unió Europea una reivindicació en tota regla. Es tracta de reglamentar urbi et orbi la pizza, com un producte genuí i singular d'Itàlia. Ja no n'hi ha prou de dir que la pizza napolitana, l'autèntica, va néixer fa més de quatre-cents anys en un forn de Nàpols. Ara es tracta de legislar que la pizza de veritat està feta amb uns ingredients determinats, que ha de tenir un gruix fixat, que el forn on es cou ha de tenir unes dimensions concretes, que el combustible que s'utilitza ha de ser d'una llenya especial. Tot plegat seria una garantia per al consumidor, perquè aquesta seria l'autèntica pizza italiana napolitana. Fins i tot aquells agosarats que s'atreveixin a dir que la pizza que venen és la napolitana, sense aquestes garanties, seran motiu de sanció i persecució per la justícia. Poca broma!

La demanda a la UE està feta amb tot el protocol, l'encant i el sentit publicitari que tenen els italians. La pizza és un dels plats mes sol·licitats del planeta i els italians volen crear marca, distinció. Però al darrere d'aquesta sol·licitud, els italians s'han adonat que s'ha d'apostar per la qualitat del seu plat més emblemàtic. Els cal desmarcar-se d'imitacions, de vulgaritats i de mediocritats que són els motius que acaben ensorrant qualsevol proposta. Volen marcar diferències. Europa és el primer pas. ¿I nosaltres? Com tenim els nostres plats més tradicionals o els més representatius? Què us sembla l'escudella? Massa barroca, massa ingredients? I la botifarra amb seques? O el bacallà a la llauna? Consultada uns quants entesos en la matèria i feta una votació prèvia, la gent s'inclina pel pa amb tomàquet. Es un plat de difícil exportació o d'envasament dificultós, però en canvi molt òptim per motivar assemblees de seguidors i detractors. Cal fitxar quins són els productes més adients per fer un bon pa amb tomàquet; cal consens per saber si s'ha de sucar per una o per les dues cares; si té la consideració de plat o de simple acompanyant. ¿Amb què és millor: amb fuet, pernil del país? ¿Amb anxoves?

Hi ha molta feina a fer. Cal convocar experts, restauradors mediàtics, pagesos, venedors de verdures, flequers, juristes, sociòlegs. Un cop fet el projecte caldrà buscar algú que ens faciliti l'entrada de la paperassa al Parlament Europeu. Cal espavilar-se! De moment el Sr. Zapatero ja ens ha passat al davant: ha regalat una colla de pernils de pota negra als representants alemanys. Els banquers alemanys, llaminers de mena, ja estant preparant un decret de protecció dels pernils de pota negra per tot Europa i de passada, com els banquers genovesos amb Felip II, el talonari de crèdits!

Edició de Setembre 2004. Número 32


RECEPTES DE CUINA CATALANA.

Per Angelina Miró


Amanida de bacallà
Ingredients per a una persona:

  • Assortiment de diferents fulles per amanida
  • 75 grams de bacallà laminat i confitat amb oli
  • 2/3 d’ oli d’ oliva
  • Fruita seca variada i una mica picada
  • Herbes picades (julivert, romaní, farigola, alfàbrega, etc)
  • 3 o 4 cireres macerades
  • Qualsevol tipus de mol.luscos, segons el gust.

Preparació:

Fer la vinagreta barrejant el vinagre i l’ oli. Afegir la fruita seca, les herbes i les cireres partides per la meitat. En un plat hi posem les fulles d’ amanida, fent un llit decoratiu. Hi posem a sobre les làmines de bacallà i per sobre el marisc. Amb la vinagreta tebia amanin el plat. Es un plat distingit amb un ventall de sabors extraordinari.

L'empedrat
Ingredients per a quatre persones:

  • 300 g. de mongetes seques fines
  • 400 g de bacalla
  • 2 ous durs
  • julivert
  • 4 tomates per amanir
  • 4 cebes tendres
  • olives negres i verdes
  • 2 dl. d'oli; sal; vinagre

Preparació:

Coeu les mongetes; si son de bona qualitat, no cal posar-les en remull, es pot coure-les directament en aigua tebia. Poseu sal al final de la coccio. Quan estiguin cuites, deixeu que es refredin i reserveu-les. Talleu el bacalla a tires i poseu-lo en remull o dessaleu-lo directament a sota de l'aixeta, procurant que l'aigua sigui freda. En cassoletes individuals de terrissa o en plats individuals, prepareu en capes una mica de mongetes se ques, bacalla, tomata tallada a grills, les cebes a trossets; amaniu amb l'oli, el vinagre i la sal. Col-loqueu mig ou dur a sobre i acabeu d'adornar amb un bon grapat d'olives. Acabeu d'adobar- ho amb una mica de julivert finament picat.