Edició Electrònica
Números 21-34

Edició de Abril 2001

Abril 2001- Index

Edició de Desembre 2001

Desembre 2001- Index


Si voleu col.laborar o enviar algun comentari a El Xàfec de Vancouver, envieu-lo a casal@ashlu.bc.ca. Animeu-vos!!!.

Per tornar al document inicial piqueu aqui


 

Edició de Maig 2002

Maig 2002- Index


Si voleu col.laborar o enviar algun comentari a El Xàfec de Vancouver, envieu-lo a casal@ashlu.bc.ca. Animeu-vos!!!.

Per tornar al document inicial piqueu aqui


 

Edició de Setembre 2002

Setembre 2002- Index


Si voleu col.laborar o enviar algun comentari a El Xàfec de Vancouver, envieu-lo a casal@ashlu.bc.ca. Animeu-vos!!!.

Per tornar al document inicial piqueu aqui


 

Edició de Desembre 2002

Festes de la Mercé

A Barcelona s‚ha celebrat la Festa Major de la Mercé amb diferentes demostracions: Castellers, Concurs de Gegants de tot arreu dels Països Catalans, concerts, obres de teatre, etc. Aquest any la festa fa 100 anys.

Va ser En Francesc Cambo, l'any 1902, qui va proclamar aquesta festa de la patrona de Barcelona com a festa popular al Parc de la Ciutadella. En el 1868 el Papa Pius IX va fer una proclama declarant a la Mare de Dèu de la Merce com a co-patrona de la Ciutat Comtal. La llegenda diu que Sta. Eulàlia, fins llavors l'única patrona titular de Barcelona, es va enfadar i per això plou cada any per deslluïr la festa.

L'any 1993 l'Ajuntament de Barcelona va recollir tot el bestiari i va decidir tornar a celebrar la festa de Sta. Eulalia com la Festa Major d'hivern de la ciutat. Des de llavors es celebra el mes de febrer la festa de Sta. Eulàlia, així cadascuna de les Verges té el seu lloc als cors dels barcelonis i una festa.

Edició de Maig 2003

Biblioteca

El Casal ha comprat els següents llibres per a la biblioteca, que com tots, estan a diposició de tots/es els/les socis/es.

  • El Papa Maleït, de Manel Garcia Grau. Una intriga novel.listica sobre el Papa Luna (Benedict XIII). Per adults.
  • L'Heretgia Amagada, de Vicent Pallarés. Una altre novel.la històrica basat amb la supervivència d'un nucli d'heretges arrians dos segles després de la conversió al Catolicisme dels reis visigotics. Per adults.
  • Nit de Foc, de Vicent Marqués. Una novel.la negre ambientada durant les Falles. Premi de Narrativa Ciutat de València 1990. Per adults.
  • Les Llàgrimes de Shiva, de César Mallorquí. Misteri, intriga, fins i tot terror que passen el mateix any en el que l'home va arribar a la Lluna!. Per a joves.
  • Les Orelles del Rei, de Vicent Marçà. La desventurada història d'un rei desorellat!. Per a primers lectors.
  • La Sol i en Pol, de Josep Lluch. Historia sobreuna parella de persones ben oposades!. Per a primers lectors.

A més a més hem rebut les següents donacions:

  • Per part d'en Toni Royo, delegat d'Acció Cultural del País Valencià a Castelló de Temps de Misteri - Monogràfic de la Juderia Medieval. Una recreació en prosa i poesia del temps en el que jueus, moros i cristians compartien la ciutat medieval.
  • Per part d'en Ricard Roch i Cunill, l'exemplar monogràfic de la Revista Nexus dedicat integrament a la figura d'en Mossen Cinto Verdaguer.
  • Hem rebut de la Generalitat dos videos i un CDROM amb informació i fotografies documentant l'Homenatge a l'exili, celebrat l'any passat. L'Homenatge va consistir en un seguit d'actes que volen tornar a posar a la memòria col.lectiva dels catalans la vida i fets de tots aquells que van haver de sortir del nostre país despres de la victòria dels feixistes espanyols.
  • També hem rebut de la Generalitat el llibre Els camins de la justícia. Ordre i desordre al Vallès dels segles XVI-XVII, d'Ismael Almazán i Fernández, publicat per l'Àmfora.

 

Edició de Setembre 2003. Número 28

Biblioteca

La biblioteca del casal es posa al dia
Gràcies a la Generalitat de Catalunya, en Carles Roch-Cunill i la Mariana Hudson-Vinyes la biblioteca del casal molt aviat serà a internet.

En Carles i la Mariana estàn treballant en aquest projecte catalogant i entrant a la base de dades els aproximadament 500 llibres i altres publicacions de la biblioteca del casal. A finals d’Octubre els socis podrem consultar a través de la pàgina web del casal tots els títols disponibles.

En una segona fase d’aquest projecte, aquest mateix sistema ens permetrà consultar la disponibilitat de títols i reservar-los per internet. Aquestes darreres opcions estàn pendents d’aprovació i no es posarien en marxa fins ben entrar el 2004.

Si voleu llegir algun libre en català no disponible a través de la biblioteca, envieu-nos un e-mail a casal@ashlu.com amb el títol de llibre i l’autor i mirarem d’afegir-lo a la col.leció del casal.

El casal té una variada col.lecció de llibres en català per totes les edats….amb més de 500 títols. A més a més tenim un col.lecció creixent de CDs de música, DVD, enciclopedies, diaris, revistes diverses i videos. Us convidem a que hi feu una ullada!

La Biblioteca del Casal ha rebut les seguents donacions de llibres:

L’ÓMNIUM CULTURAL:

  • Cartells de tots els Premis de Honor de les Lletres catalanes.
  • El Deficit Fiscal de Catalunya amb Espanya per Úrsula de Serrallonga.
  • Noves Proves de la catalanitat de Colom per Lluis Ulloa.
  • Compendi de la Doctrina Catalanista per Prat de la Riba i Pere Muntanyola.
  • Doctrina Catalanista per Fidel Constant.
  • L’Autodeterminacio en el Nou Ordre Mundial per Morton H. Halperin i David J. Scheffer.
  • El Fet Diferencial Catala per J.M. Batista Roca.
  • El Cas de Catalunya, Apel.lacio a les nacions Unides, abril 1945.

Angelina Miró:

  • L’Últim Càtar per Lluis Racionero.
  • L’Emperador o l’ ull del Vent per Baltasar Porcel.
  • L’Avi, Francesc Macià per Alfred Bosch.
  • T’ Imagines la Vida Sense Ell? per Isabel Clara Simó.

General Maldonado del Govern Militar de BCN:

  • Documents del Conveni de Nootka Sound.
  • Conferencia: El Ejercito Espanol en la Isla de Vancouver.

Arxiu de Les Corts, Barcelona:

  • Les Corts, Govern local i Limits Antics.
  • La Colonia Castells de Les Corts 1923-1936.

Edició d'Abril 2001

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

Us esperem a tots al Hume Park per l'Aplec de Primavera!!!!!!, per més informació a l'última pàgina d'aquest butlleti.

Des de aquest butlleti donem la BENVINGUDA al Carles Roch i el seu company Brian.

Desitjem a la nostra consòcia Francesca Segales és millori de l'operació a la cadera.

A la revista "TIME" edició canadenca del 13 de novembre del 2000, hi ha un article titulat "INNOVATORS", en el que parla del cuiner català FERRAN ADRIA del restaurant El Bullí de ROSES/GIRONA. El considera el millor xef del món i diu que el seu motto o lema és: "crear és no copiar dels altres". La seva cuina es una combinació de textura, temperatura i sabor. A casa seva te una gran biblioteca de cuina i te memoritzat milers de sabors al seu cap.

Al diari "The Globe and Mail" del dissabte 20 de gener del 2001, hi ha un article titulat: "Spanish may have sown wild goats in B.C.", que parla de les cabres que viuen a la Illa Jedediah de l'Estret de Georgia, prop de Nanaimo. Aquests animals son descendents dels que varen portar els espanyoles ara fa mes de 200 anys. Aquesta Illa era de propietat particular des de el 1949 al 1995, data en que es va vendre, la gent que hi ha ara diu que no son autòctones d'aquests llocs i no les volen, ja que diuen que es mengen les flors silvestres, després d'estar vivin més de 200 anys !!!, les volen fer marxar. Nosaltres creien que estan més que adaptades per considerar-se animals indigenes d'aquests indrets i les haurian de deixar tranquiles al lloc on són.

El treball principal que publicarà aquesta setmana la revista Science està encapçalat pel veritable artífex de la seqüenciació del genoma humà, el científic nord-americà Craig Venter.
La llista de coautors d'aquest important article es tanca amb els noms de Josep Francesc Abril i Roderic Guigó, de la Universitat Pompeu Fabra. L'equip dels professors Guigó i Abril, que treballen a l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques de Barcelona, han col·laborat amb Celera Genòmics en els programes informàtics que permeten descobrir els gens.

IN MEMORIAM

La Junta del CASAL CATALÀ DE VANCOUVER, vol donar el seu mes sincer condol a la Familia Calderer, per la perdua del pare de la Sra. Marta Calderer, i a la Familia Padro per el traspas de Josepa Ponsa Puigmarti, germana de la Sra. Merce Padro.

Descansin en PAU tots.

Edició de Abril 2001

Carta del President

Benvolguts amics:

Ja ha passat un altre any. ha passat, potser mes de pressa que l'anterior i probablement mes a poc a poc que l'any present.

Crec que es necessari reconèixer la dedicació de l'Angelina Miró per la seva labor infatigable d'estudi i organització del Bi-centenari de Pere d'Alberni. L'Angelina ha treballat molt, ha descobert molt, ha compartit el seu treball amb altres desinteressadament, ha proposat coses i li han copiat las idees. El nivell de col·laboració i el reconeixement que mereix no l'ha trobat a cap de les entitats espanyoles, catalanes o canadenques que haurien d'haver reconegut la seva important aportació.

Angelina, en nom de tots els membres del Casal t'agraïm molt el teu esforç i volem que quedi constància en aquestes pagines.

Voldria recordar a tots que l'Aplec de Primavera és al HUME PARK el dia 20 de maig. Ens agradaria veure participar al major nombre possible de persones amb afinitat per Catalunya. Hem pensat fer un petit concurs de cuina a cada aplec, aquesta vegada serà: Truita DE PATATES (es permeten ingredients addicionals). Porteu la vostra truita l'Aplec ( abans de la una del migdia) i serà jutjada per un grup "d'experts". La truita guanyadora rebrà un certificat i un premi. Porteu gana i forquilla, doncs al final del concurs farem desaparèixer tots els indicis de les truites concursants!!!

Recordeu que durant el mes de maig son molt importants la renovació de l'afiliació i el pagament de la quota de soci per mantenir les activitats del Casal i la publicació del Bulleti. Com ja sabeu l'elecció de la Junta del Casal es fa durant l'Aplec de Primavera. Es un altre raó important per que vingueu i participeu.

El meu agraïment a tota la junta i a tots els socis que mantenen viva la flama de Catalunya a la Colúmbia Britànica i Alberta

Jesús Alfonso

Edició d'Abril del 2001

Receptes de cuina catalana per l'estiu

  • Escalivada
  • Esqueixada
  • Meló amb pernil

Escalivada

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 pebrots vermells molsuts
  • 4 albergínies
  • 3 cebes de Figueres
  • olives negres
  • oli verge d'oliva
  • vinagre de vi negre
  • sal i pebre

Poseu les hortalisses al forn, quan estic fetes emboliqueu-las amb una paper d'alumini per que s'estovin i siguin de mes bon pelar, telleu-las a tires llargues i primes. Poseu totes les hortalisses talledes damunt d'una plata, ameniu-lo al vostre gust amb sal, pebre, vinagre de vi i oli d'oliva. Escampeu-hi les olives negres pel damunt.


Esqueixada

Ingredients per a 4 persones:

  • 800 gr. de morro de bacallà
  • 2 tomàquets d'amanir a punt de madurar
  • 1 ceba tendra
  • olives negres
  • oli verge d'oliva
  • vinagre de vi
  • sal i pebre

Tingeu el bacallà en remull i quan estigui dessalat prepareu el plat. Escorreu-lo degudament perque no dugui aigua a l'amanida. Trossegeu la ceba a tires i renteu i talleu el tomàquet a talls grans. Poseu tots els ingredients en un plat fondo i amaniu-lo al vostre gust. Escampeu-hi les olives pel damunt.


Meló amb pernil

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 meló madur
  • 400gr. de pernil
  • sal i pebre

Obriu el meló i talleu-lo a talls gruixuts. Talleu els pernil a llesques de mig dit. Amaniu el meló amb sal i pebre i empebreu lleugerament el pernil.

Edició d'Abril 2001

Sant Josep

Josep M. Ballarín i Montset

L' avi i el besavi estaven molt cofats.

No paraven de dir-me que érem de nissaga entroncada amb David. La nostra rel no era en aquell poblot de Galilea, era a Betlem, nogensmenys.

I vés-te'n a vantar, quan només ets un fusteret de poble, a destral i aixol, que feina tens a escairar bé un bastiment per engolfar-hi la porta. Només per dir-ne una. Ep, això sí, tinc un hortet amb una figuera al marge que fa tot el goig del món.

Segons usos i costums, sense demanar-me'n mica el parer, els pares em van esposar amb la Maria. Val a dir que jo hi venia bé, la Maria era la criatura més polida del món, quan caminava semblava que no petgés terra.

Tot d'una, ella se'n va anar a ca la cosina sense dir-me res; quan va tornar esperava. Ni se'm va acudir de fer-la apedregar, ni un sol instant vaig dubtar d'ella; per respectar-la vaig decidir de marxar del poble, que Maria fes el seu camí, havia de ser un camí de Déu, tot i que no ho entengués.

Tenia pau, dormia com un soc quan l'àngel se'm va explicar. Vaig parar casa enduent-m'hi la Maria després de bodes. La meva dona i jo vivíem en un silenci amb regust d'eternitat quan, a Betlem, el Noi ens naixia entre cantades d'àngels i formatges de pastor; el silenci encara durava a l'arribada d'aquells homes seguint l'estrella. L'àngel va tornar-me en els somnis, havíem de fugir als benaurats palmerars d'Egipte.

Tornàrem al poble, el silenci era salm de tot el dia.

El marrec se'ns anava fent home. Fill de Déu, havia esdevingut ben nostre, entrapussava com qualsevol altre a les primeres tentines després el mam, caca i non. Ho vaig saber sense que m'ho hagués de dir cap àngel, havia d'ensenyar a ser fill d'home aquell que, d'altra banda, ja s'ho sabia tot.

Si em descuido es talla un dit amb l'eina. Però, ja granat, era feiner i traçut, sense cap traça de miracle.

Ara que hi penso, als dotze anys el vam pujar a Jerusalem, el vam perdre, vam retrobar entre els doctors i ens va fer saber que tenia feina del Pare.

I res més. Durant anys va ser com tothom.

Vaig morir amb Maria i el Noi donant-me la mà.

Jo no hi era quan el Noi de casa feie miracles i predicava, tampoc no hi era quan va morir. Jo era al si ombrívol d'Abraham i em va sorprendre, els patriarques em tractaven de patriarca.

De cop, aquelles ombres foren claror, claror de pasqua quan una mà se'm va endur als cels.

Pla bé coneixia aquella mà, una mà de fuster, la del meu Jesús

Edició de Abril 2001

Biblioteca

La nostra consòcia CONSOL SANZ ha donat per la nostra biblioteca el llibre: "Jardins de Catalunya" i també les fotos de la torronada, gràcies CONSOL !!!.

El temple Expiatori de la Sagrada Familia ens ha enviat un CD, està a la vostra disposició.

 

Edició de Desembre 2001

Anuncis, Notícies, Xafarderies... 

  • El dia 11 se setembre del 2001 es va fer la Proclamacio del Dia de Catalunya als seguents estats americans: Maryland , Texas i Pennsylvania i tambe a la ciutat de Houston. Aquestes proclamacions estan a la pagina web de l'AICS:

www.aics-usa.org entreu a l'apart "annoucement" si voleu donar-lis una ullada. 

  • BICENTENARI DEL CAPITÀ DELS VOLUNTARIS DE CATALUNYA, PERE D'ALBERNÍ.

La festa del Bicentenari de la mort d'en Pere d'Alberní es celebrarà el dissabte dia 9 de marc del 2002 al:

VANCOUVER MUSEUM

1100 Chestnut St

Varnier Park- Kitsilano

Tele. 604-7364431

A les 20:00 Benvinguda a tothom, a les 20:15 xerrada a càrrec del Sr. Rene Chartrand titulada "Pere d'Alberní al Establiment espanyol de Nootka Sound, i a les 21:15 Recepció Al Vancouver Museum hi haura tambe des de el 26 de gener al 31 de marc del 2002 una exposicio titulada "Nootka-Retorn a una historia oblidada-" del Museu Etnologic de Barcelona. 

Us esperem a tots per la celebració!!!!!.

Per mes informacio podeu trocar a l'Angelina Ortega (604-467 5289) que es la coordinadora del Casal pel Bicentenari d'en Pere d'Alberni

IN MEMORIAM

La Junta del CASAL CATALÀ DE VANCOUVER, vol donar el seu mes sincer condol a la Familia Oliva, per la perdua del pare de la Beatriu.

Descansi en PAU.

Edició de Desembre 2001

LA PESSETA

L a pesseta deixarà de circular d'aquí a poques setmanes, concretament el pròxim 28 de febrer.

Aquesta moneda, implantada el 1868 pel català de Calaf Laureà Figuerola, ha anat encongint-se al llarg de la seva història fins a esdevenir, en els últims temps, un element minúscul, microscòpic, molt difícil de manipular. Pensant en la pesseta, em vénen al cap no només les famoses rubias amb la cara de Franco de la nostra infantesa, unes desenes de les quals encara guardo en un pot de llauna, sinó també aquells duros de plata on sortia Alfons XIII amb què els meus avis m'obsequiaven cada cop que feia anys. Els que els quedaven els deixaven fins a l'any vinent en una preciosa bossa de roba fosca. A més a més, l'avi em guardava totes les monedes de vint-i-cinc cèntims (aquelles amb el forat al mig, a l'estil dels cinc duros actuals) que podia arreplegar, perquè jo -segurament influït pels aires hippies que corrien- tenia la dèria de posseir un cinturó fet a base d'aquestes monedes donut. Per cert, que, menorquí com era, d'aquella peça el meu avi en deia velló. Un acaba concloent que, després llarg i irreversible procés d'encongiment sofert per la pesseta -resulta inimaginable una moneda més petita-, és absolutament lògic i natural que desaparegui, que acabi fonent-se plàcidament.

Edició de Desembre 2001

TORRO DE XIXONA:

230 gr. de sucre, 230 gr. de mel blanca, 230 gr. d'atmelles, 230gr. d'avellanes i 5 clares d'ou.

Escaldeu les atmelles i poseu-les a torrar al forn, peleu-las desprès. Torreu les avellanes dins d' una paella i peleu-les tambè. Una vegada torrades les atmelles i les avellanes piqueu-les dins d'un morter fins que quedi una pasta ben fina, batiu les clares a punt de neu i barrejeu-les amb le pasta de les atmelles i avellanes. Dins de una cassola poseu la mel i el sucre i calenteu-lo, quan estigui a punt de bullir poseu la pasta de les atmelles i clares, teniu que remanar-lo per deu minuts amb una cullera i retirar-lo del foc. Poseu això amb caixes de fuste forrades amb "obleas" i quan estigui fred poseu-hi una miqueta de canyella en pols.

PANELLETS DE PINYONS :

500G, d'atmella ratllada- 500G. de sucre -2 ous- pinyons- oli d’oliva- pell de llimona ratllada.

Es barregen l'atmella ratllada, el sucre, i la ratlladura de llimona, fins a aconseguir una bona pasta de massapà. Es disposen pinyons damunt d'un plat. Es bat una mica l'ou i és barreja amb els pinyons. Amb la pasta de massapà es fan boletes de 20 o 30 g., que es posen damunt dels pinyons perquè s'hi enganxin. Amb les mans plenes de pinyons s'arrodoneixen les boles tot cobrint-les bé amb els pinyons. Aqueste boles es posen damunt d'una safata de forn untada amb oli refinar, es pinten amb ou desfet i es posen 5 minuts al forn, a 300 graus. Es poden fer panellets de diversos gustos, barrejant-hi suc de llimona, o bé altres sabors, i arrebossant-los amb farina de atmella i sucre llustre en lloc de pinyons. Vins recomanats: Garnatxa o Mistela.

Edició de Desembre 2001

EL BE I EL MAL

Josep-Maria Tericabras

L' atac terrorista contra edificis i persones dels EUA ha estat terrible i despietat. Un esglai enorme se'ns ha ficat a dins i l'horror enorme s'ha multiplicat per mil, repetit per tots els mitjans de comunicació occidentals una vegada i una altra, hores i dies. Enmig de tanta runa, les intervencions del president Bush a la televisió són la dada més aclaridora sobre la situació política del món.

En efecte, Bush s'ha atrevit a parlar d'una "guerra entre el bé i el mal", en la qual "el bé guanyarà". Que el president barregi la guerra i la moral és preocupant. És ben clar que està disposat a fer el que sigui -fins i tot la guerra- quan ho cregui convenient. És ben clar que ell no acceptaria que ningú més ho fes: ni se li acut que alguns potser volen fer mal als EUA precisament perquè se senten ofesos, agredits, maltractats per ells. I no se li acut perquè els EUA són el bé, i els que van contra els seus interessos, el mal.

Tots els líders mundials han entès que la cosa anava de debò i s'han afanyat a posar-se incondicionalment al costat de Bush. Sembla com si el dolor americà fos el primer dolor que es provoca en el món, com si no n'hi hagués també a Txetxènia, a Bòsnia, a Macedònia, al Zaire o en els centenars de vaixells i de pasteres de refugiats que naveguen per tots els mars del món, sense que ningú els vulgui. Fins ara cap dolor no havia aturat les Lligues esportives internacionals, ni havia provocat una sola paraula de solidaritat en cap sessió d'obertura de l'any judicial espanyol. I és que el dolor de l'amo sempre és un dolor més gran.

Fins i tot el déu de l'amo és un déu més gran. Crida l'atenció que es pugui atacar el fonamentalisme islàmic des de posicions religioses tan fonamentalistes com la manifestada per Bush. S'ha posat a la boca el nom de Déu moltes vegades, per encarregar-li dues coses alhora: d'una banda, que beneeixi Amèrica; de l'altra, que s'apiadi dels culpables de la massacre perquè ell, Bush, no en tindrà compassió. Amb devots d'aquest nivell, fins i tot a Déu li esperen dies magres.

I per fi, l'odiat Bin Laden, el dimoni de tots els dimonis, que -com Noriega de Panamà, Saddam Hussein de l'Iraq o els taliban afganesos- va començar la carrera delictiva pagat, entrenat i protegit per la CIA. Són els corbs que cries els que t'acaben traient els ulls.

Certament, aquesta no és la història bé contra el mal, sinó una sola història de molts mals, massa llargs.

Edició de Desembre 2001

VERDAGUER/GAUDI, COMILLAS/GÜELL

Ricard Torrents

Dos artistes genials i dos mecenes excepcionals, quatre figures que concentren un dels grups més potents de la Catalunya moderna. Una Catalunya sense Estat ni institucions pròpies on, això no obstant, l'associació d'aquests homes produí la connexió entre art i mecenatge més operativa que mai abans s'hagués produït.

Jacint Verdaguer, mossèn Cinto, que baixa de Folgueroles a Barcelona, produeix l'obra literària més sòlida del segle XIX, eleva la llengua del poble al rang de les llengües de cultura d'Europa i s'eleva ell mateix al rang de refundador del català modern, abans d'encastellar-se en la solitud de la crisi personal. El seu protector, Antoni López i López, sorgit de la Cantàbria més pobra, és l'emprenedor que amassa la més gran fortuna de l'Espanya del segle XIX i la dirigeix des de Barcelona, on estableix múltiples companyies, de la naviliera Transatlàntica al Banc Hispano-Colonial. El mateix any que rebia el títol de marquès de Comillas, 1878, el seu protegit li dedicava el poema L'Atlàntida, base de la seva carrera d'escriptor alhora que font de l'autoestima dels catalans.

Justament l'any 1878 Gaudí, que puja de Reus a Barcelona, obté el títol d'arquitecte i comença una carrera que, partint de l'artesania local de la construcció i de l'ideari del cooperativisme obrer, el porta, a partir de 1883, a edificar els monuments més innovadors i més universals de l'arquitectura catalana, abans de recloure's a la solitud de la Sagrada Família, en cerca de la puresa espiritual i de la perfecció absoluta. El lector deu suposar que l'any 1883 fou quan Gaudí entrà a treballar per al comte de Güell. En efecte, Eusebi Güell i Bacigalupi, un dels empresaris més representatius de la Revolució Industrial de Catalunya, començà aquell any els encàrrecs a Gaudí, dels quals naixeria la sèrie d'obres que el consagrarien com l'arquitecte més agosarat i més original del canvi de segle que s'anunciava.

El lector deu també recordar que el financer Comillas i l'industrial Güell eren cunyats, a més de socis, però el que potser no recorda és que el 1883, quan Gaudí es posava a treballar en el Capricho de Comillas, quan moria a Caldetes Antoni López i López i quan el seu fill Claudi, el segon marquès, el succeïa en la direcció de l'imperi empresarial, Gaudí començava a treballar al temple de la Sagrada Família i Verdaguer s'entusiasmava cantant en l'oda A Barcelona l'expansió de la ciutat.

S'iniciava així el període de 1833 a 1888, el més irradiant d'aquella lliga a quatre bandes d'amistat, de mecenatge i d'influència social. Amb puntes d'eufòria per al primer catalanisme polític conservador, com el Memorial de Greuges, de 1885, inspirat per Eusebi Güell i presentat al rei Alfons XII per Verdaguer, o com la publicació de Canigó el 1886 i la restauració de Ripoll, patrocinada no sols pel marquès sinó per Eusebi Güell, que dos anys abans s'havia acompanyat de Verdaguer en un llarg viatge de negocis a l'Europa central i del nord. O com la fundació de la Lliga de Catalunya el 1887, sorgida del Centre Escolar Catalanista, de Narcís Verdaguer i Callís, advocat dels cercles econòmics i familiars dels López-Güell, cosí protegit de mossèn Cinto i deixeble polític de Jaume Collell. O com, en fi, l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, que Verdaguer exaltà alhora que, de retorn de Terra Santa, saludava la ciutat, on -deia en al·lusió a la Sagrada Família de Gaudí- "la Trinitat de la terra tindrà, dintre pocs anys tal volta, lo temple més gran i més hermós que té en lo món".

L'any vinent, el 2002, farà cent cinquanta anys del naixement de Gaudí i en farà cent de la mort de Verdaguer. Feliç coincidència. La millor oportunitat per a revisar la relació pluridireccional dels dos artistes i dels seus dos mecenes, un dels capítols més fascinants de la Catalunya moderna. La celebració de les dues efemèrides propiciarà l'estudi dels punts d'articulació entre les quatre personalitats. Un dels quals, encara no prou explorat, és sens dubte el paper del mecenatge en la nostra història. I un altre, que sembla inèdit, el del paper central de Verdaguer en aquell quadrangle. I encara el punt d'articulació de Verdaguer i Gaudí, agermanats per afinitats profundes, com ara la predilecció materna, l'arrelament a la terra, la sinceritat religiosa, la vocació de pobresa, la creativitat irreprimible. L'un i l'altre incompresos, solitaris, xuclats pel foc místic cap a la santedat. L'un i l'altre instal·lats durant uns anys en la protecció d'uns mecenes.

Verdaguer i Gaudí i el seu entorn és justament la temàtica d'una de les ponències del V Col·loqui, que la Societat Verdaguer es proposa de celebrar al novembre de 2002 a Barcelona, Vic i Folgueroles, dedicat a resseguir les empremtes que el poeta ha deixat en les lletres i les arts del segle XX. Un segle de Verdaguer després de Verdaguer.

Ricard Torrents. Professor de literatura catalana. Rector de la Universitat de Vic

Edició de Desembre 2001

EL Segle XXI

Josep M. Ballarín i Montset

Sense llevar culpes a ningú, les guerres d'aquest segle nounat no seran de religió. Seran per la pela
El segle XXI ha començat apocalíptic.

Les torres bessones de Nova York cremaven i s'esfondraven, el famós Pentàgon cremava. La gent de la gran metròpoli corria esparverada. Mirant-ho per televisió gairebé ni t'ho creies. En va sortir un dient que allò ja era terrorisme del segle XXI.

Rebatua de segle XXI, si que comença bé. I Déu nos en guard dels fanàtics.

El fanatisme proletari, sense Déu i amb Marx per profeta, les va acabar amb les martellades del mestre Lenin i els kulaks del Pep de Sibèria. La fe marxista havia esdevingut nihilisme segons els pronòstics de Nietsche, havia deixat de creure en l'home per sacrificar-lo a una cosa tan malgirbada que en deien la humanitat, com si els humans féssim una sola bestiassa amb milions de potes i alguna de ranca que calia tallar.

I no està de més recordar els nazis que anaven per semblants.

Amb Déu mal entès, el fanatisme i la religió fan una barreja pitjor que la dinamita. Els diaris s'hi agarbonen. No passa dia sense que els de la catòlica ens sentim blasmats per la croada contra els albigesos o el Torquemada.

Malauradament n'hi ha per a tots.

Els germans protestants també tenen de què avergonyir-se amb la inquisició calvinista de Ginebra, els caps rodons de Cromwell o les bruixes de Salem cremades a la lliure Amèrica.

L'ortodòxia oriental, va ben maltractar els búlgars, ja en temps de Basili II.

I no parlem de l'Islam amb la guerra santa o d'Israel arribant d'Egipte.

Ep. No vull descuidar-m'ho. Sense llevar culpes a ningú les guerres d'aquest segle nounat no seran de religió. Encara seran més nihilistes, seran per la pela, com la del Golf Pèrsic.

Però tornem als de missa, sinagoga o mesquita.

Encara hi ha guerres de religió.

Avui, a ple de somniar truites i glòries del segle XXI, el fanatisme religiós ha ensenyat les urpes. No sé pas en quina mena de Déu creuen els qui han fet la carnisseria a l'Amèrica. Els desgraciats que, a preu de la pròpia vida, han fet aquesta salvatjada i els pobrics palestins que saltaven de joia sabent la destrossa, són uns fanàtics de Déu que, de fet, ja no creuen en Déu misericordiós. També són nihilistes.

Vet ací que rumiant-ho se m'ha girat la truita.

Tot bitxo ens dirà i ens redirà que com n'és, de perillós, el fanatisme dels qui creuen en Déu. Més d'un pontificarà que la religió sempre duu a aquests desastres, i que, per sort, avui dia anem a una societat que ha superat les falòrnies.

Aclarim-ho.

El fanatisme no ve de la fe, sinó de la manca de fe. A la valenta, es creu executor de la justícia de Déu a matadegolla, quan el creient, el creient de bon de veres, només se sap un menut testimoni de la seva misericòrdia per tot bitxo.

La fe de debò no enxiqueix Déu, el sap ample.

No acaba de ser catòlic qui maleeix els protestants o fa befa dels cristians orientals. No acaba de ser cristià qui no respecti el Déu o els déus d'altres creences. No creu en Déu de debò qui s'oblida que Ell també té per fills els ateus.

Jugo net. Crec que Déu s'ha fet home, crec que el camí més dret per trobar-lo és trobar-lo Home. Però Déu me'n reguard de blasmar qui el troba altrament o qui se'n descuida.

Som al segle XXI.

Potser que diguem com l'Eclesiasta:

Res de nou sota el sol.

També serà temps de Déu fet Home.

Edició de Desembre 2001

PER LA MAINADA, LA CANCO DE CAGA TIO:

 Ara ve nadal

Posarem el porc en sal,

La gallina a la pastera,

El polli dalt del pi,

Toca, toca el violí.

 

 Ara venen bous i vaques,

les gallines amb sabates,

els capons amb sabatons,

el vicari fa torrons

de petits i de rodons.

 

 La guineu els ha tastat.

Diu que són un poc salats.

Marieta posa-hi sucre

Que seran un poc millor.

 

 Torró d'avellana

Torró de pinyó.

Caga Tió sino et donaré un cop de bastó!.

Edició de Desembre 2001

TORRONADA 9 DE DESEMBRE DE 2001

Veniu a celebrar l'inici de les Festes de Nadal amb el Casal!!. Com a l'any passat, a més d'un àpat de germanor, i dels torrons, la mainada tindrà un Tiò per a fer cagar!!!.

"Aquest any, i com novetat, hi haura una panera amb la que farem la Rifa de Nadal!!!!. La panera contindra productes tipics de la nostra societat avançada i civilitzada, amb mostres genuïnes de les cultures de Catalunya i British Columbia. I evidentment inclou cava i torro!. Animeu-vos a comprar participacions i a contribuir d'aquesta manera a la vida del Casal"

Es fara a la seu del Casal al 9050 de Cameron St. Si us cal més informació truqueu a l'Anna Maria (421 5364) o al Carles (709-9161).

Hi haura pa amb tomàquet i pernil, amanida i torrons. A més a més encoratgem a tothom a portar coses per a compartir en un pot-luck!. Hi haura una barbacoa, però no garantim que el temps acompanyi i es pugui fer servir. Els tickets per ajudar a les despeses són de $5 per adult. La mainada (menys de dotze anys) de franc.

A fi de poder comprar regals per a tota la mainada, demanem que els pares es posin en contacte amb l'Anna Maria abans del dia 9 de Desembre. Digueu-nos quants nen o nenes de fins a dotze anys d'edat portareu.

Edició de Maig 2002

Les Bridades Internacionals, Batalló Mackenzie-Papineau a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Al Jardins del Parlament de la ciutat de Victoria, B.C. hi ha un momument i placa dedicat a les Brigades Internacionals, Batalló Mackenzie- Papineau. Aquest Batalló va participar a la Guerra Civil Espanyola al bando de la República. El Batalló estava composat de voluntaris canadecs, le majoria d’ells de la provincia de la Colúmbia Britànica. L’any 1935 varen comencar una serie de vagues a B.C. i els vaguistes varen volguer marxar fins a Ottawa, "on-to-Ottawa", pero els varen aturar a Regina. Doncs be, moltes d’aquestes persones s’en varen anar voluntaris a la Guerra Civil espanyola i formaran el batalló Makenzie-Papineau. Durant molts anys els pocs voluntaris que varen tornar de la Guerra Civil varen estar lluitan perque el Govern canadenc els reconegues com a veterans de guerra, no va esser aixi fins que un català, resident a Vancouver, MANUEL ALVAREZ publiques un llibre titulat: -"The Tall Soldier- My 40 year Search for the Man who Saved My Life" published by Virgo Press- 1980

El Sr. Alvarez, explica en aquest llibre que quan ell tenia 11 anys i estan a Corbera/Tarragona, hi va haver un bombardiex el dia 28-7-1938, per part dels Nacionals- aviació italiana- que va trencar la presa del poble, quan ja estava a punt de morir va esser salvat per un soldat de la Brigada Mackenzie- Papineau que el va recollir i al va portar al hospital de campanya que hi havia més aprop. Aquest soldat sols va dir-li "Yo canadiense". El Sr. Alvarez es va prometa a si mateix que trobaría a aquest candenc que li havia salvat la seva vida. Li va costar més de 40 anys, pero al final el Sr. Alvarez el va trobar a Peterborough/Ontario un 14 de marc de 1978, el soldat es deia Jimmy Higgins. El Sr. Alvarez havia nascut a Tarragona l’any 1927 i va venir com emigrant al Canadà l’any 1959 per poguer aixi trobar al soldat que li havia salvat la vida. El Sr Alvarez va morir a la ciutat de Vancouver ara fa uns quans anys. Us recomano la lectura d’aquest llibre.

Edició de Maig 2002

Capitalisme

Josep M. Ballarín i Montset

I magineu-vos-ho, companys, el Felipe II, aquell de la paperera per barret, es va trobar que les Espanyes no tenien capital. Válgame Dios. Encara que algun jesuïta de la reina vella el vulgués sant d'altar, i l'aital rei era un dèspota il·lustrat que, atiant la Inquisició, llegia Erasme. I no tenia capital des d'on governar el món amb instàncies. Son pare l'Emperador, amb més guerres que papers, el va aconsellar. Si volia l'Atlàntic, capital Lisboa; si volia la Mediterrània, capital Barcelona. I si volia ofegar-se, capital Madrid. No m'ho invento.

Fos com fos, en aquell moment va començar a ofegar-se l'imperi de les Índies. Els reis de la casa d'Àustria s'anaren encofurnant, fins que amb el Borbó Felipe V es van acabar les Espanyes. Naixia Espanya.

Amb Carles III, tingut pel millor alcalde de Madrid, el poble goyesco se les va tenir a males, aquell dèspota era tan il·lustrat que els volia canviar de barret i els prohibia anar amb capa. Després dels arrossos a la cassola covats al segle XIX, ja a tocar els meus dies, Madrid era Villa y Corte amb la chulapa y el mantón, la divertida Verbena de la Paloma i els funcionaris de finestretes enlleganyades amb rètols de Vuelva mañana.

Entre l'Ortega i Gasset, el Machado amb el corazón partido i el Giner de Los Rios, Madrid va viure uns anys il·lustrat, molt il·lustrat, tant que va acabar a can taps amb unes quantes flamarades de la Pasionària.

Com sabeu, Madrid es va tornar èpic amb el seu Reial i la pilota. Que, per cert, encara que no ho diguin, fou una parida de dos catalans que havien plantat un Capricho de botiga per allà. Tornant als dies del Reial, va fer-se un miracle. Entre els de l'Opus, el López Rodó i l'Estapé, van aconseguir que més d'un balit funcionari ministerial es deixés dels manguitos per escriure amb ploma d'oca posant-se corbata i gec d' ejecutivo començant fins i tot a parlar anglès.

Som a avui.

Som a avui i em pregunto què els passa.

Jo diria que la falconada ja els va venir amb l' estado de las autonomías o el democràtic café para todos, amb el qual ells es cruspien el pollastre.

Fa dies que vaig sentir la primera de bona. Amb els consignataris de vaixells fent derrota per aquelles secaneres, Madrid es va declarar "el primer puerto de España". I els de Palamós que callin. Una de darrera. Botits perquè els de Barcelona rondinen, no sé qui amb quin càrrec ha dit que Madrid només s'ha d'aparellar amb París i Londres. Potser volen guaitar-se Barcelona com els de París es vigilen Perpinyà. I altrament. L'única ciutat d'ençà i enllà que es pugui aparellar amb París i Londres és Reus, que amb les dues esmentades capitals marcava el preu de l'aguardent.

Em torno a preguntar què els passa.

La resposta és ben senzilla. Llevat de Roma que no s'ho necessita perquè té de tot i molt, Madrid és l'única capital d'Europa sense catedral gòtica. No té història, no exagero. Perquè el mateix Quixot no és entenedor sense la cavalleresca real de Ricard Cor de Lleó o sant Bernat, per dir-ne un parell.

Ep. Tinc tots els respectes que vulgueu per Madrid i fins em reca haver escrit aquestes, però penseu en la punyida de cada cop que, per anar de Manresa a Barcelona, t'escaliven als peatges. Acabo de misses. L'església d'avui mateix es mira les catedrals com signes d'obscurantisme. Malament rai. Malament rai si perdem les ombres i les llums dels besavis medievals.

Edició de Maig 2002

BIBLIOTECA

La nostra Biblioteca ha rebut l5 CD, per aprendre la llengua catalana del “Periódico”, titulats: “EL CATALA DIARI”

  • Unitat 1 Comencem amb bon peu!,
  • 2 i 3 Escriviu sense faltes!,
  • 4 i 5 Estructureu bé ELS MOTS!,
  • 6 i 7 Construïu oracions!,
  • 8 i 9 Enriquiu el vostre léxic!,
  • 10 i 11 Enteneu-vos parlant!,
  • 12 i 13 Compreneu el que llegiu!, i
  • 14 i 15 Expresseu-vos amb cohesió!

Llibres i videos:

  • Convivència – In Catalonia Languajes Living Together per Jacqueline Hall,
  • L’Eix Tranversal de Catalunya per Antoni Lluch, donació de la Generalitat de Catalunya-,
  • Josep Cusachs i Cusachs, catàleg de l’Exposició del seu 150 aniversari del naixament, donació del General Jesús Maldonado, Director del Centre de Cultura i Història Militar del Govern Militar de Barcelona. Moltes gràcies!!, General Maldonado per el seu regal aixi com per tots els documents dels Voluntaris de Catalunya, per la nostra secció de història de B.C., dins de la Biblioteca del Casal.
  • La Generalitat de Catalunya es ha regalat un aparell per videos per la nostra biblioteca. Moltes gràcies!!! A partir d’ara ja podreu, venir una vegada al mes, els dissabtes, a la seu del Casal per veura videos d’òpera i de cultura catalana.
  • Els millors Poemes d’en Jacint Verdaguer. Donació de la nostra socia Consol Sanz.
  • Un llibre de TORTOSA i fotos de la ciutat donació de l’alcaldia de Tortosa (Sr.Gaspar Ricart).
  • L’ajuntament de Barcelona ens ha fet donació per mitjá de la Tinent d’Alcalde Sra Imma Mayol durant la seva visita a Vancouver, del seguents llibres:
  • Les tres bessones i les tres erres, per Roser Capdevila
  • Barcelona Biodiversitat Urbana, per Marti Boada
  • Barcelona 4 visions, per l’Ajuntament de Barcelona.
  • Journeys, per Jan Peterson.
  • Seduccions de Marràqueix, per Josep Piera.
  • Digues que m’estimas encara que sigui mentida, per Montserrar Roig.
  • Demà, a les tres de la matinada, per Pere Calders.
  • Històries de la mà esquerra, per Jesús Moncada.
  • El Cafè de la Granota, per Jesús Moncada.
  • Màrmara, per Maria de la Pau Janer.
  • La Plaça del Diamant, per Mercê Rodoveda.
  • El milor dels mons, per Quim Monzó.
  • Cap al Cel Obert, per Carme Riera.
  • La Residència dels Dèus. Astèrix 17, per Goscinny.
  • Astèrix als Jocs Olímpics. Astèrix 12, per Goscinny.
  • Museus i Col.leccions obertes al public, per la Generalitat de Catalunya.
  • Espais Monografic. Barcelona la Metròpoli del 2010. Idees, escenaris, projectes i il.lusions. generalitat de Catalunya.
  • Història de la Ràdio a Catalunya al Segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital), per Rosa Franquet i Calvet. Generalitat de catalunya.
  • Paraula de Bruixa, per Maria grau. Columna Xip.

Edició de Maig 2002


RECEPTES DE CUINA CATALANA.

Per Angelina Miró


Per Sant Antoni: TORTELL
Per Dijous Gras: Coques, butifarres i truites
Per Quaresma: BUNYOLS DE L’EMPORDA

BUNYOLS DE L’EMPORDA
Ingredients:

  • 75 gr. de llevat
  • 6 ous
  • 400 gr. de farina
  • unes gotes d’anis
  • oli
  • sucre

Preparació:

Dissoleu el llevat en una mica d’aigua calenta i pasteu-lo amb les mans. Afegiu-hi els ous batuts i les gotes d’anis. Tireu-hi la farina de mica en mica fins que quedi una pasta forca espessa. Tapeu-ho amb un drap i deixeu-ho reposar 15 hores. Augmentarà forca. Passades les 15 hores, feu-ne muntets (de formes irragulars) amb les mans mateix fregiu-los an oli calent. Un cop cuits, podeu tirar-los sucre per damunt.

Per Sant Josep: CREMA CATALANA

CREMA CATALANA
Ingredients (4 racions)

  • 1 litre de llet
  • 3-4 rovells d’ou
  • 125 grs. de sucre
  • canyella en branca
  • pell de llimona
  • 20 grs. de midó o 1 cullarada plena de "maizena"

Preparació:

Es fa bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona. En un cassó és tiren els rovells d’ou i el sucre, es barreja bé amb una cullera de fusta, i s’hi afageix una mica de llet que hem escalfat. Remanant continuament amb un batedor, hi acaben d’afegir tota la llet. En una mica de llet freda, que hem guardat prèviament, hi diluïm el midó i l’afegim a la crema, passant-lo per un colador. Posem la crema al foc i continuem remanat fins que arrenqui el bull, però sensa deixar que bulli, i la retirem inmediatament del foc. Cal remoure encara uns segons mes, i ja es pot repartir a les cassoletes de fang. Si voleu cremar, feu-ho 15 minuts abans de servirla. Poseu sucre al damunt la crema i passeu-hi una planxa de ferro roent escalfada a la flama.

I en tot moment el...

RECAPTE TORTOSI
Ingredients:

  • 200 grs. de fesols
  • 200 grs de fiedeus dobles o arròs
  • l50 grs. de porc
  • 200 grs. de carn de bou o corder
  • 1 col-i-flor petita
  • 1 ceba
  • gotet d’oli
  • 1 l. d’aigua
  • sal

Preparació:

Posarem en una olla amb aigua els fesols, la carn de porc i bou o corder i ho deixarem coura una bona estona a bon foc. A part, trinxarem la ceba i la sofregirem amb l’oli en una paella. Quan ja la ceba estigui cuita, la tirarem a l’olla i tot seguit els fideus o l’arròs, i la col-i-flor, rectificant-ho de sal. Ho deixarem un xic més al foc i quan els fideus o l’arròs estiguin a punt entre 15 i 20 minuts ja és pot servir.

Edició de Setembre 2002

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

Composició de la Junta Després de l'Assemblea (i Aplec!) del dia 26 de Maig de 2002, la composició de la Junta és la següent:

  • President Jesús Alfonso
  • Vice-President Oriol Rofes
  • Tresorer Miquel Ronsano
  • Secretària Elia Robles
  • Vocal de Publicacions Tánia Colima
  • Vocal de Relacions Institucionals Angelina Miró
  • Bibliotecària Anna Maria Viñas

La propera renovació de Junta es fara durant l'aplec de Primavera del 2003, a Hume Park si es que encara esta sobre les aigues. Si hi algú pensa presentar-se a qualsevol dels càrrecs, que no tingui manies en venir a les reunions de junta per començar a veure de quin mal haura de morir! (tot menjant pa amb tomaquet i pernil...).

El proper dia 8 de setembre tots a la Seu del Casal per celebrar la DIADA DE CATALUNYA entre les 12 del migdia i les 3 de la tarda. Com cada any farem un “potluck” on cadascú portarà un plat per compartir. També tindrem una barbacoa a disposició d’aquells que vulguin fer carn a la brasa. Us esperem!!!!!!!

Castanyada i Concurs de Panellets
Aquest any el casal organitzarà la primera castanyada i concurs de panellets.

Quan? El 31 d’Octubre del 2002 a partir de les 12 del migdia. On? A la seu del Casal Català, al 9050 de Cameron St. Per aquells que no sapigueu com fer panellets, hem afegit la recepta en aquest butlletí.

El Casal ha rebut una foto signada per el M.H. Joan Rigol, President del Parlament de Catalunya amb aquesta dedicatoria: Al Casal Català de Vancouver
Que les arrels i la fidelitat a Catalunya que significa el vostre Casal sigui un exemple per tots els catalans. Rebeu el reconeixament i encoratjament del Parlament de Catalunya", Joan Rigol, 3-5-2002. Moltes gracies al M.H. Sr. Joan Rigol !!!!

A la Biblioteca de Maple Ridge és va fer una exposició durant el mes de juliol dedicada a Antoni Gaudi.

La ciutat de Barcelona serà la Seu Mundial de l'Organització de Ciutats.

El dia 20 de maig hi va haver Vaga general a tota Espanya.

El Rotary Internacional és va reunir a Barcelona el dia 23 de maig per celebrar el seu Congrés Internacional.

L'escriptor i periodista Josep Maria Espinás, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2002.

Del 7 al l2 de Julio es celebrà a la ciutat de Barcelona la XIV Conferència Internacional del SIDA. Participaren 17.000 persones dels cinc continents i es presentaren mes de 14.000 treballs. La nostra consocia, Dra. Victoria Alfonso, hi participà. La cloenda va anar a càrrec dels ex-presidents Clinton i Mandela.

Panamá i Curitiba, Capitals Americanes de la Cultura per l'any 2003.

El 23 -5-2002 va èsser el centenari del naixement d'en Josep Samitier. Quan era president del Club de Futbol Barcelona va descobrir al gran jugador Kubala

Aquest estiu Barcelona ha celebrat el X aniversari dels Jocs Olimpics.

L'any 2003 serà el Bicentenari de la mort d'en Salvador Fidalgo.

L' any 2003 EL MUNDIAL DE NATACIO a Barcelona.

L'any 2004 centenari del naixament del gran pintor Salvador Dali.

L'any 2004 a Barcelona es celebrarà el FORUM DE LES CULTURES.

S'ha entregat una serie de documents d'en Pere d'Alberni al Museu de Tortosa i a partir d'ara s'obrirà una apartat dins d'aquest Museu amb el nom de: Pere d'Alberni i els Voluntaris de Catalunya, també hi ha un apartat, amb al mateix nom, dins del Centre de Historia i Cultura Militar del Govern Militar de Barcelona.

Convocatòria de Beques i Ajuts.
El Casal reb per part de la Generalitat diverses convocatòries de beques i ajuts. A la majoria el termini de presentació és de només unes poques setmanes, per tant, cal tenir preparada una part de la documentació que sol.liciten per quan arribin si es vol estar segur de presentar-la dins els terminis fixats per la llei.

Hi han tres convocatòries que poden ser d'especial interés als membres d'aquest Casal.

  • Convocatòria d'ajuts per a relitzar estudis de postgrau. Adreçat a aquells que volen ampliar estudis de post-grau a una universitat catalana. El Casal ha ajudat a una jove a obtenir-lo, i per tant tenim una mica d'experiencia de que cal fer. La beca no és generosa, sobretot tenin en compte el cost de la vida a Catalunya, però és prou gran com per poder sobreviure!. De fet, són més generoses que les que dona el govern espanyol.
  • Convocatòria d'estiu per a joves. Adreçat a joves entre 18 i 30 anys. Cada any demanen una mica més. Aquest any calia presentar un assaig i un projecte d'activitats a portar terme un cop el/la jove ha tornat al pais d'origen. Basicament es un mes en que joves de Casals Catalans d'arreu del món poden compartir experiencies, viure i coneixer Catalunya i la seva cultura i aprendre a com dinamitzar els grups de joves dels Casals d'origen. El Casal ha enviat diversos nois i noies en aquest programa i tots s'ho han passat d'allo mes bé.
  • Convocatòria d'ajuds per a pensionistes i jubilats en situació econòmica precària. Aquest programa va nèixer pensant en els catalans/es i descendents de catalans/es a països con Cuba o Argentina. Tanmateix, si hi ha algú/na que creu que pot qualificar (basicament èsser pensionista i tenir migrats recursos econòmics) pot sol.licitar un ajut per part d'aquest programa. Fins ara el Casal no ha tramitat cap ajut d'aquesta mena, per tant no estem 100% dels tramits que cal seguir, per tant qui estigui interessat/da que ens contacti com més rapidament millor.

Si hi ha algu/na interessat/da caldria que es poses en contacte amb el Carles ( 604-709 9161 ) a fi de començar a preparar la documentació necessària i incloure'ls en una llista d'interessats/des. D'aquesta manera quan arribi la convocatoria amb tots els detalls podem avisar directament als interessats/des i tramitar rapidament la documentació requerida.

ADRECES A LA INTERNET I E-MAILS REBUTS:

El Sr. Juan Ignacio Carbonell sol.licita la cooperació dels membres del Casal Català per realitzar un projecte sobre l'emigració de Catalans a Canada durant el segle XX. Es un projecte recolzat per l'Ajuntament de Cornella de Llobregat, i per tant esta especialment interessat en catalans procedents d'aquesta població. Si voleu col.laborar contacteu-lo a l'adreça: fotomon10@yahoo.es

Edició de Setembre 2002

Pere d'Alberní

Josep M. Ballarín i Montset

La veritable conquesta és la del pagès que artiga un tros de terra

El rei Fernando, aquell que li deien Católico, era casat amb la catòlica Isabel, tan pietosa que no es canviava la camisa, tot i empudegar el campament davant de Granada.

Ho sap tothom. Però potser no sabeu que l'aital Católico se les tenia crespes amb els monjos de Montserrat. La cosa ja li venia de son pare, el Joan II, murri com qualsevol Trastàmara. El noi també va sortir murri. El més murri de tota la història que no ens van ensenyar a col·legi.

I ja em teniu uns quants monjos enviats a les Amèriques en un dels viatges de Colom. Em sembla que en van sortir vius. I em sembla que a algun d'ells li devem el nom de l'illa de Montserrat, on ara parlen anglès.

Però, veureu, allò de les Amèriques va resultar un Potosí. De bones a primeres, els castellans ja deien que "Por Castilla y por León, nuevos mundos vio Colón". I com que els de Matadepera i voltants no eren ni Castilla ni León, els van dir que res de les Amèriques "por ser extranjeros". Així mateix.

Al cap d'anys i de quatre Felipes, el cinquè, vingut de França, després d'apallissar-nos, va fer allò de la Nova Planta, per la qual esdeveníem tan espanyols com els de Bàbia.

Entomant-les, alguns catalans van dir al rei que què d'anar a les Amèriques. I que o tots frares o tots lladres. Sa majestat s'ho va rumiar temps i, al final, el Carlos Tercero, em sembla que fou ell, va dir que vinga, aneu-hi. Si algun savi historiador troba que en xuto alguna al pal, que em perdoni. Però és ben cert que fra Ginebre Serra va voltar les Califòrnies fent-hi missions. I que Gaspar de Portalà va fundar

San Francisco menant la Companyia de Voluntaris Catalans. Aquesta és bastant sabuda. Però els meus consocis del Centre Català de Vancouver m'han fet saber d'en Pere d'Alberní, de família prohomenial tortosina, militar com tres germans més. Va arribar a Guadalajara, la mexicana. Capità, l'enviaren a Califòrnia costa amunt, amb l'encàrrec de rebastir un fort a l'illa de Nootkia, just davant de la que fóra Vancouver. Es veu que el tortosí en venia de mena. Va rebastir el fort, va bastir barracons, forns, fargues, infermeria i tot allò que vulgueu i calia. Però era català de la caseta i l'hortet. Va cavar un hort, fou el primer hortalà de la que ara en diuen Columbia Britànica del Canadà.

Encara hi ha més. Va fabricar cervesa segles abans que alguns de Sant Sadurní hi veremessin per al cava, va fer un registre de temperatures com si fos meteoròleg. Posat a fer, era militar, va enviar expedicions a Alaska. Va fer un esbós de diccionari de la parla dels nadius amb més de sis-centes paraules.

Déu n'hi do de la feina feta només en dos anys. Es va fer seus els nadius, que li'n cantaven una amb música d'"El Mambrú se'n va a la guerra". Entre les que m'han dit els de Vancouver us en podria contar moltes més. Però espero que, fent-me cabal, el diari els ho publiqui algun dia.

A mi m'ha fet rumiar.

Els Conquistadores, a bones o males, i potser no tan a males com els ho pengen, van saber conquerir. Però la veritable conquesta és la del pagès que artiga un tros de terra. O la dona que endreça els armaris, com hauria fet la meva àvia de Sallent enviada a Nootkia. Ja m'enteneu.

Edició de Setembre 2002

BIBLIOTECA

El Casal Català de Vancouver dona les gràcies al Sr. Jesús Massip, ex-director del Museu de Tortosa per la seva donació dels seguents llibres:

  • Llibre de les Hores per Jesús Massip i Fonollosa,
  • Dos Llibres Inventari de l'Arxiu Historic de Tortosa per Jesús Massip i Fonollosa

També donem les gràcies al Sr. Gaspar Ricart per la donacio del CD amb les fotos de la celebració del Bicentenari de Alberní i fotocopies, de lo publicat als diaris de BCN i Tortosa, d'en Pere d'Alberní.

A l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjüic per la donació del llibret núm 12 de Coneixer el Districte de Sants- Montjüic.

A l'Arxiu del Districte de Les Corts per la donacio de tres quaderns d'estudi núms. 1,2 i 3 de Coneguem Les Corts i un fullet de Gaudi-2002-Verdaguer.

Edició de Setembre 2002

HOMENATGE A L’EXILI DE 1939

Entre el 7 i el 14 de novembre de 2002 es durà a terme a Catalunya l’Homenatge a l’Exili. Alguns dels actes que s’estan organitzant són una recepció d’una representació dels exiliats per part del President de la Generalitat, Doctorat honoris causa a l’exili per part de la Universitat de Lleida, i un cicle de conferències sobre l’exili a diferents indrets de Catalunya.

La Secretaria de Relacions exteriors de la Generalitat reconeix que els Casals Catalans van tenir un paper molt important Durant l’exili donant acollida als exiliats oferint-los un espai on poder viure la catalanitat en uns moments tan difícils.

Es per això que la Generalitat de Catalunya vol convidar a un grup d’exiliats que representaran tot el col.lectiu d’exiliats durant l’Homenatge. Entre els noms facilitats, es fara un sorteig per decidir els integrants del grup representatiu de l’exili. El Casal Català de Vancouver disposa del formulari que cal emplenar per tal de participar en el sorteig. Si coneixeu alguna persona que va marxar de Catalunya el 1939 i que encara no ha tornat mai (preferentment), poseu-vos en contacte amb l’Èlia Robles, Secretària del Casal Català de Vancouver abans del 7 de setembre del 2002 al 604-299-6559.

Edició de Maig 2002


RECEPTES DE CUINA CATALANA.

Per Angelina Miró


CONFITURA DE TARONJA

Ingredients:

  • Taronges
  • Sucre
  • Aigua
  • Pots nets

Elaboració:

Passeu un ratllador per la pell de les taronjes. Deixeu-les 24 h en remull i despres bulliu-les una mitja hora. Talleu-les a sisens. Poseu el sucra en aigua, que faci un bull curt i afegiu-hi les taronges cinc minuts. Aboqueu-ho calent en un pot i tanqueu-ho immediatament.

AMANIDA DE MONGETES VERDES FINES AMB ENCENALLS DE JABUGO I OU DUR

Ingredients per a 4 persones:

  • 800 g de mongeta extra fina.
  • 200 g de pernil de jabugo
  • 4 ous durs
  • oli d'oliva i sal

Elaboració:

Bullim les mongetes amb la sal corresponent durant 15 minuts. Les retirem i deixem que es refredin. Quan siguin fredes, les disposem en una plata. Hi afegim el pernil tallat en juliana ben fina. Trossegem els ours durs i els afegim tambe al plat. Ho amanin tot amb un oli d'oliva verge de primera quealitat i ho posem a la nevera uns minuts. Se serveix fresc.

PANELLETS DE PINYONS

Ingredients:

  • 500 g d’atmella ratllada
  • 500 g de sucre
  • 2 ous
  • pinyons
  • oli d’oliva
  • pell de llimona ratllada

Elaboració:

Es barregen l‚atmella ratllada, el sucre i la ratlladura de llimona, fins a aconseguir una bona pasta de massapà. Es disposen pinyons damunt d‚un plat. Es bat una mica l‚ou i es barreja amb els pinyons. Amb la pasta de massapà es fan boletes de 20 o 30 g., que es posen damunt dels pinyons perquè s‚hi enganxin. Amb les mans plenes de pinyons s‚arrodoneixen les boles tot cobrint-les be amb els pinyons. Aqueste boles es posen demunt d‚una safata de forn untada amb oli, es pinten amb ou batut i es posen 5 minuts al forn, a 300 graus F. Es poden fer panellets de diversos gustos, barrejanthi suc de llimona, o bè altres sabors, i arrebossantlos amb farina d'ametlla i sucre en lloc de pinyons.

Edició de Setembre 2002

VISITA DE LA SRA. ANGELINA MIRÓ ALS ALUMNES DE 4rt B DE L’ESCOLA PÚBLICA LES CORTS DE BARCELONA

  • Nota de la tutora
  • Entrevista
  • Fotografies
  • Dibuixos

Nota de la Tutora

Després de mantenir contactes tot el curs mitjançant el correu electrònic, el passat 25 d’abril va ser la mateixa Angelina en persona la que ens va visitar. La Sra. Miró ens va explicar coses sobre el Canadà i la història dels primers pobladors a Vancouver acompanyant l’explicació amb gran quantitat de material gràfic.

Tota la xerrada va estar seguida amb molta atenció pels alumnes que esperaven amb molta il·lusió el dia i tenien moltes ganes de conèixer en persona l’Angelina.

Seguidament els alumnes li van fer preguntes que prèviament havien preparat a classe.

En acabar la interessant xerrada, la Sra. Miró va obsequiar-nos amb uns pins i banderetes del Canadà que ens van agradar molt.

Aquesta visita va ser enregistrada per la Televisió de Barcelona (BTV) i el divendres següent va ser emesa als informatius del migdia. Molts pares dels alumnes van veure el reportatge a la televisió i ens van manifestar l’interès de l’experiència. Gràcies al correu electrònic els alumnes han après coses d’un país desconegut per ells i han investigat i descobert coses de Pere d’Alberní, català que va anar a terres americanes realitzant una tasca de colonització molt positiva.

Agraïm l’amabilitat de la Sra. Miró en venir a veure’ns i tot l’interès que ha tingut durant el curs enviant-nos tota classe d’informació i la seva mediació amb el representant de la British Columbia al Parlament, Sr. Ken Stewart, el qual ens va enviar uns pins per als alumnes i una bandera de Vancouver que tenim a la classe.

Ara ens resta que els alumnes, amb l’ajut del professors d’informàtica, escriguin notes d’agraïment i les enviïn per correu electrònic al Sr. Ken Stewart. A continuació els adjunto l’entrevista realitzada pels alumnes.

Esperant puguin incloure aquests escrit i l’entrevista dels alumnes a la seva revista, rebin una cordial salutació en nom de tots els alumnes, el professor d’informàtica Josep Lluís i el meu propi.

La tutora, Rosa M. Forner Quixal 


Entrevista

La Sra. Angelina Miró contesta als alumnes de 4t B d’E. Primària del CEIP "Les Corts" de Barcelona, 26 d’abril de 2002.

-Bon dia, em dic Laia. Fa molt que estàs esperant aquest dia?
Sí, m’ha fet molta il·lusió perquè jo era mestra abans d’anar a Vancouver.

-Hola, sóc David. Quan va néixer la ciutat de Vancouver ?
El 1886.

-Hola, sóc l’Albert. Quants habitants té Vancouver aproximadament?
1.894.400

-Hola, sóc la Muna. Es celebren moltes festes a Vancouver ?
Sí, com és una ciutat multicultural les diferents nacionalitats fan les seves festes.

-Hola, sóc la Irene. És bonic Vancouver?
Té uns carrers molt macos, té unes muntanyes i carrers molt grans i bonics, els edificis s’anomenen de "cristall" perquè estan fets de cristall i és molt bonic, moltes vegades es reflexen els uns als altres. Són com els edificis Trade d’aquí.

-Hola, sóc Mariel i he vingut de Santo Domingo. Teniu alguna estàtua de Pere d'Alberní al Canadà?
No.

-Hola, em dic Marta. A la carta ens diu que el clima de Vancouver és molt semblant al d’aquí, però, no fa més fred que aquí? Al mapa hem vist que quedava prop d’Alaska.
No, és semblant, perquè del Japó li ve una brisa calenta que fa que el clima sigui suau.

-Em dic Marc Marrugat. Ens han dit que ets família de Pau Farinetes, el coneixies?
No, fa molts anys que s’ha mort, però era parent meu.

-Hola, em dic Sara. Has vist l’estàtua de Pau Farinetes a la plaça Comas?
Sí.

-T’agrada?
M’agrada molt, és molt bonica.

-Hola, em dic Marina. Com és que t’has interessat tant per Pere d’Alberní?
Quan vaig arribar a Vancouver vaig veure que hi havia 74 topònims catalans i espanyols, si mireu el mapa descobrireu coses d’ell.

-Hola, em dic Reiko. Es celebra Sant Jordi?
Sí, es celebra el mateix dia al Casal català de Vancouver.

-Hola, sóc Alba López. Va venir molta gent a l’exposició?
Unes 150 persones i va tenir molt d’èxit.

-Hola, sóc Beatriz. I de Catalunya i Tortosa va venir molta gent?
De Tortosa va venir el representant de l’alcalde, de la resta de Catalunya, no va venir ningú, està molt lluny d’aquí.

-Hola, sóc Jordi. Us va agradar el nostre treball?
Molt, em vaig emocionar al veure’l. Us felicito a vosaltres i a la professora pels treballs tan ben fets, els inclourem a la pagina WEB de Pere d’Alberní.

-Hola, sóc la Júlia, vaig néixer a Romania i ara visc a Barcelona. Què representa la bandera que ens va enviar el Sr. Ken Stewart?
Representa British Colombia, a sota és el mar i a dalt és la bandera dels anglesos.

-Hola, em dic Alberto. Perquè Isabel II és reina d’ Anglaterra i també de Canadà ?
Perquè Canadà és un Estat federal on el cap de l’estat és la reina d’Anglaterra.

-Hola, em dic Marc Chesa. Són bonics la cala, el port i el carrer de Pere d’Alberní?
El carrer d'Alberní està al mig de la ciutat i és molt important, el port és un dels més importants i la cala porta el nom, la meitat dels Spanish Banks i l’altra d’English Bay.

-Hola, sóc Jonatan. T’agrada Barcelona ?
M’agrada molt Barcelona, he nascut aquí.

-Hola, sóc Dani. Que t’agrada més, Barcelona o Vancouver?
Les dues ciutats, potser més Barcelona perquè és la meva ciutat, on he nascut.

-Hola, em dic Miriam. Quant es triga des de Vancouver fins a Barcelona?
Depèn de la ruta que fa l’avió.

-Hola, sóc Guillermo. Com és que tens tant d’interès en fer això dels E-mails?
Perquè tenim una pàgina on rebem totes les trucades i m’agrada comunicar-me per Internet.

-Hola, em dic Juliana. Quin es el menjar típic de Vancouver ?
Hi ha molts menjars diferents, però el típic és el de les primeres nacions, per exemple el menjar italià etc ... També el xinès i l’indi.

-Em dic Ricardo. Com es diuen les monedes i bitllets del Canada?
Dólars canadencs, valen menys que el dólar d’Estats Units.

-Hola sóc l’ Alba Estévez. Quan es va fundar el Casal?
L’any 1984, oficialment.

-Hola, sóc Sergi. El senyor Ken Stewart va veure els treballs?
No va poder veure els treballs, ja li enviaré.


Fotografies

L’Angelina respon a una pregunta feta pels alumnes sota l’atenta mirada del càmera de Barcelona Televisió.

L’Angelina i la Rosa, tutora de la classe, van explicar on era situat geogràficament el Canadà i ..... evidentment Vancouver.

L’ Angelina ens va explicar, igualment, la història dels primers pobladors de les terres que Pere d’ Alberní va explorar.


Dibuixos

Escut dels Alberni fet per un alumne

Mapa de la costa Oest d'Amèrica fet per un alumne

Fort de Nootka fet per un alumne

Edició de Desembre 2002

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

El dia 25 d’Octubre va fer 25 anys del memorable: “JA SOC AQUÍ” d’en Tarradelles. El seu actor preferit era John Wayne i el seu mirall polític era el General De Gaulle.

Aquest any fa 100 anys de la mort del Dr. Bartomeu Robert, alcalde Barcelona i introductor de la medicina moderna a Catalunya. El Dr. Robert havia nascut a Tampico/Mèxic el 2-10-1842, de pares catalans.

L’escriptor Miquel Batllori ha sigut el guanyador del Premi Nacional de Literatura del 2002.

Maria de la Pau Janer ha quedat finalista del premi Planeta-2002 amb el seu llibre: “Las mujeres que hay en mi”.

Del 14 al 17 d’Octubre s’ha celebrat a Barcelona el Congrés Mundial “Sefarad-2002”. Durant el Congrés es va debatre la situacié cultural, econòmica i social sefardita. Els sefardites va ser expulsats dels Regnes d’Espanya pels Reis Catolics.

El dia 15 d’Octubre va fer 62 anys de l’excució del Presidente de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

El Sr. Tony Strubell Trueta, Coordinador de la Comissió de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca, va convocar a uns centenars de catalans a aquesta ciutat. El mateix dia hi va haver a Barcelona una manifestacio en la qual parlaren l’actor Joel Joan, l’escriptora Teresa Pàmies i Raimon amb la seva cançó : “Diguem no..”

A Madrid oneja una Bandera espanyola de 400 m2 ja que el president Aznar ha declarat que una vegada al mes cal fer-li un homenatge, com a reposta a això un grup de catalans varen possar una senyera de 750m2 a la montanya de Montserrat. La bandera espanyola va ser creada per Carles III, l’any 1785 per distinguir els vaixells dels Borbons espanyols dels vaixells de les dues Sicilies, França i Portugal.

Els dies 9 i 10 d’Octubre hi va haver inundaciones a diferents parts de Barcelona i el litoral amb pluges de 230 litres d’aigua per m2. L’Areoport de Barcelona va haver de tancar per dos dies.

L’any 2003 estarà dedicate a l’insigne filòleg mallorquí Francesc de Borja Moll.

L’any 2003 hi haura el campeonat Mundial de Natació a Barcelona.

Felicitats!!! a la Sra. Vera per el seu recital de cançons catalanes el dia de la Diada i pel regal de una senyera pel casal. Un premi també per els panellets, tan bons, que ens va fer. Ella és una canadenca entusiasta dels Països Catalans.

IN MEMORIAM

El Casal Català de Vancouver dona el més sincer condol a la nostra socia ANGELINA CORDOBA i familia per la pérdua de la seva mare, avia i besavia, JOSEFINA GARCIA. La Sra. Garcia era una bellíssima persona i molt estimada dins del Casal, sempre venia als nostres aplecs inclus quan anava amb cadire de rodes.

Descansi en PAU.

ADRECES A LA INTERNET I E-MAILS REBUTS:

http://www.onamallorca.com La primera emisora de Les Illes que pots escoltar ON LINE amb informació, magazin, esports música des de Mallorca cap al mon. Si l'escolta envians un mail esplicant si reps la emissió en bones condicions.

salutacions desde Mallorca.
Alfred Conde, Director
contacta@onamallorca.com

__________________

Distingit Sr. President,

Em dirigeixo a vostè per fer-li conèixer la web del joc de la botifarra , molt èstes a les nostres contrades. Es pot jugar amb altres usuaris mentre es xateja en català i és totalment gratuit.També es pot jugar contra robots de diferents nivells.

Crec que pot interessar als socis del vostre Casal per sentir-se més aprop de casa. L'adreça és http://www.butinet.org

Edició de Desembre 2002

Llei per facilitar el retorn dels exiliats

El Parlament de Catalunya va aprovar,el 13 de novembre, per unanimitat la llei que pretén facilitar el retorn i la integració sociolaboral a Catalunya dels exiliats catalans i dels seus descendents, una iniciativa pionera a Espanya. Tots els partits polítics van coincidir en la necessitat de «reparar el deute històric envers els exiliats».

El Govern català posarà en marxa un pla d’ajuda al retorn que preveu facilitar el retorn de catalans exiliats i dels seus descendents fins al tercer grau de consanguinitat. El Pla preveu un seguit de mesures com ara la contractació en origen, la convalidació d’estudis, l’accés a un habitatge social, a la renda mínima d’inserció i a la formació ocupacional.

Les actuacions establertes a la llei seran gestionades mitjançant una Oficina de Gestió Unificada que coordinarà totes les actuacions dels diversos departaments previstes al Pla d’Ajuda al retorn. L’Oficina està adscrita al Departament de Benestar Social.

Edició de Desembre 2002

NOVES NORMES SOBRE NACIONALITAT ESPANYOLA

El 8 de Gener de 2003 la llei de nacionalitat espanyola incorporarà una sèrie de canvis molt importants pers als emigrants i els seus descendents. Aquí presentem un resum dels canvis més interessants. Per més detall consulteu el BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO – 19484 (8 d’octubre 2002)a internet http://www.boe.es/boe/dias/2002-10-09/pdfs/A35638-35640.pdf.

LEY 36/2002, de 8 de octubre, de modificación del Código Civil en materia de nacionalidad.

La Constitución Española encomienda al Estado la misión de velar por la salvaguardia de los derechos económicos y sociales de los trabajadores españoles en el extranjero, a la que añade la obligación de orientar su política hacia su retorno. Este es el principal objetivo de la presente Ley.

En este sentido, se ha introducido la posibilidad de que las personas cuyo padre o madre hubiera sido originariamente español y nacido en España puedan optar por la nacionalidad española sin límite de edad.

En esta misma línea, se ha suprimido el requisito de renunciar a la nacionalidad anterior, puesto que el mismo suponía en la práctica un obstáculo insuperable para la recuperación de la nacionalidad española.

También ha desaparecido el requisito previo de la habilitación del Gobierno para la recuperación de la nacionalidad española cuando no se ha cumplido el servicio militar o la prestación civil sustitutoria.

Pierden la nacionalidad española los emancipados que, residiendo habitualmente en el extranjero, adquieran voluntariamente otra nacionalidad o utilicen exclusivamente la nacionalidad extranjera que tuvieran atribuida antes de la emancipación. La pérdida se producirá una vez que transcurran tres años, a contar, respectivamente, desde la adquisición de la nacionalidad extranjera o desde la emancipación. No obstante, los interesados podrán evitar la pérdida si dentro del plazo indicado declaran su voluntad de conservar la nacionalidad española al encargado del Registro Civil.

Quien haya perdido la nacionalidad española podrá recuperarla cumpliendo los siguientes requisitos:

a) Ser residente legal en España. Este requisito no será de aplicación a los emigrantes ni a los hijos de emigrantes. En los demás casos podrá ser dispensado por el Ministro de Justicia cuando concurran circunstancias excepcionales.

b) Declarar ante el encargado del Registro Civil su voluntad de recuperar la nacionalidad española.

c) Inscribir la recuperación en el Registro Civil.

Edició de Desembre 2002

Grècia

Josep M. Ballarín i Montset

A l'estiu, enyoro una mica Grècia.

Fou la primera precristiana.

Sense encaboriar-me a filosofies i filòsofs.

M'ho agafaré enfilant Homer.

I començo per Ulisses.

Després de la guerra de Troia, després de voltar-la i restar sense companys, el garneu va parar a ca la Calypso, una nimfa que les hi feia passar com si fos un déu. Fins que la nimfa li va fer una proposició ben honesta: que restés amb ella i demanaria als déus que el fessin immortal. Ulisses es podia riure del mort i de qui el vetlla, era un gallofa, se sabia totes les tracimanyes i sempre anava pel revolt. Però, aculat, no es fa pas enrere. Diu a la nimfa que res de res d'immortalitat, que bon profit i que se'n torna a casa. Déu meu, el més mustela dels grecs, aquell de qui menys t'ho podies esperar, té un gest que aplega tota la grandesa hel•lènica. Tria ser home. No creu, com Sartre, que l'home sigui una passió inútil; creu que l'home val la pena i que val la pena el vi sota la parra que l'espera a Ítaca, i no diguem si li valen la pena la dona i el fill.

No és lluny de creure que l'home val la pena de Déu.

A la Ilíada, Hèctor s'acomiada de la dona i el fill que li duu la mainadera. Mirant-se el minyonet, que juga amb la crinera del casc, l'heroi sap que morirà a mans d'Aquil•les, que la dona i el fill seran esclaus i que Troia serà runes. Però accepta la mort amb la serenitat dels màrtirs i sense cap promesa de vida eterna. D'una banda és així, de l'altra, l'heroi és tan poc heroic que, quan el "peus lleugers" l'aconsegueix, fuig espaordit, fins que s'hi acara i mor. No té altre remei.

Els herois d'Homer són humanament divinals, donen la mesura divina de l'home. Àdhuc amb les febleses.

Al contrari, els déus són uns canteules. Van a picabaralles que avergonyirien qualsevol marmanyera, són xafarders, capriciosos, inconstants, rampelluts. En aquestes trifulques divines, sempre acaben pagant-ho els homes, i no tan sols la mosseta que resta prenys d'un déu, i espavila't. Ficats a la guerra, mentre els homes van de cara com poden, els déus sempre la trampegen. Fent contrast als herois, els déus donen la mesura humana de la divinitat. Vet ací. A Homer, els homes són vistos com déus i els déus són vistos com homes. No és lluny del "mirabile commercium", de l'admirable bescanvi entre Déu i l'home, que és la bona nova.

Mentre els jueus no podien creure en la Trinitat per massa, als pagans els costava per massa poc, amb tres Persones no en tenien prou, estaven avesats a déus i més déus. Semblantment. Israel en tenia de massa amb un Déu fet home; mentre que al pagà li venia curt, en sabia de déus i déus que voltaven maneflejant per la terra i deixant-hi alguna criatura. D'ací que, quan un cristià deia al pagà que Jesús era Fill de Déu, l'altre li podia respondre que no venia d'un.

Em sembla que puc arrodonir-ho amb una paràbola. La proigalitat, la mà foradada, el massa, són més propers a la pobresa que l'avarícia. Agafat a la farisaica, la fe en Déu es torna avara, reclosa i enxiquida. Però la pròdiga escampada de déus no enxiqueix, fins i tot esbravat i fent el ximple, el pagà podia entendre les benaurances.

I som al capdavall.

El món grec és un contrapunt seguit entre hybris i sofrosine. Entre mesura i desmesura. I en fa una prebenaurança contrapuntada a l'estil de sant Lluc: "Benaurats vosaltres, homes, amb mesura de déus.

Malaurats vosaltres, homes, amb desmesura d'homes".

Edició de Desembre 2002

Nostra Gent

Avui, encetem aquesta nova seccié del El Xàfec amb la voluntat de coneixer-nos més entre nosaltres i, així poder aprendre i participar de les nostres inquietuts i vivencies.

Avui tenim el goig de presentar-vos a l'amic Josep Mafè (capità de lladres-segons ell...) viu a Edmonton i encara que per la disténcia se l'hi faci difícil de venir als aplecs, és membre del Casal des de fa una pila d'anys.

Mafè was born in Barcelona, the city of Mirò, Gaudí, Carreras, Casals, Picasso, Caballé, Dalì... As a kid, his father took him to museums and concerts and to walk in the city streets, where you can find a painter working in almost every corner. Mafè was absorbed by the magic of paint, brush and images. Back home he put most of his time into drawing and dreaming to become an artist.

Stormy and tough times came up civil war, world war, survival, and emigration.

He landed in Brazil where he became a draftsman and then went to university to become a technologist. Not much of an artist and not much time left to try to be one, since he had to continuously update himself in technology. But oil and brushes never left him, were always around, ready to create.

He moved to Edmonton in 1981, working at the City in his profession. Again not much time was left for art, although it was a pressing need. So he took evening courses at the Art Gallery and U of A Continuing education and kept painting once in a while. He was part, during several years, of a group of artist in the so-called “Group of Mondays”. A bunch of oil, acrylic, watercolour, pastel painters and some sculptors met every Monday with a nude model to pursue their business.

Mafè painted two 8’x16’ murals: one for the Ibero American pavilion and the other one for the Spanish pavilion, both to be seen at Heritage Days. He has exhibited at diverse places in Edmonton since 1997.

He enjoys painting European castles and scenes as well as Brazilian landscapes, as memories of his past life.

 

Edició de Desembre 2002

RECEPTES DE CUINA CATALANA.

Per Angelina Miró

El torró és un dolç típic de l’época nadalenca. Tradicionalment es comencen a menjar el dia de la Puríssima (8 de Desembre), principalment els de crema. De torrons s’en fan de moltes menes. Els clàssics de Xixona, Alacant, massapa o crema, fins a les varietats més sofisticades que les pastisseries ens ofereixen actualment. Tots hem menjat torrons d’aquells tan bons fets pel mestres torronaires i els de l’Aplec de Nadal al Casal; jo, però, us animo a provar de fer els torrons casolans de la recepta. Quedareu parats de com són de bons.

TORRÓ ATMETLLAT

Ingredients:

  • 500gr de sucre
  • 400gr d’atmelles torrades
  • unes gotes de llimona

Elaboració:

Foneu el sucre amb unes gotes de llimona, sense deixar de remenar. Quan el sucre es comença a desfer, poseu-hi les atmelles i continueu remenant sense parar. Després, quan veieu que el sucre és ben fos, aboqueu-ho en un motllo untat amb oli. Si voleu tallar el torró d’alguna mida o forma concreta, haureu d’esperar que es refredi una mica. Aquests torrons podeu fer-los també amb avellanes i pinyons, tot barrejats.

TORRÓ DE CREMA

  • 400gr d’atmelles moltes
  • 6 rovells d’ous
  • 400gr de sucre

Elaboració:

Remeneu i treballeu bé l’atmella molta amb els sis rovells d’ou. A part feu un almívar amb els 400gr de sucre. Remeneu la pasta que haureu fet amb l’atmella, els rovells i l’almívar. Aboqueu-ho en un motlle folrat amb paper de barba i quan sigui fred tapeu-ho amb un altre paper de barba. Poseu-hi pesos a sobre, durant unes 24 hores. Quan el desmmotlleu, si voleu, podeu cremar-hi una mica de sucre. amb aquestes quantitats us en sortiran unes dues barres.

Edició de Maig 2003

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

El dia 5 de juny, a Barcelona, per segon cop, l’IPECC amb l’Estat Català organitzà una jornada per commemorar el Corpus de Sang del 7 de juny de 1640, davant de l’ estàtua de’n Pau Clarís a Barcelona.

Durant el mes de juliol a Barcelona han hagut moltes activitats:

  • Els Campionats Mundials de Natació.
  • Les Olimpiades dels Bombers i Policies, del 27 de juliol al 3 d’agost.
  • La trobada de Corals d’ arreu d’ Europa, EUROPA CANTAT. Tres mil cantants d’una vintena de paisos, aplegats deu dies a la ciutat de Barcelona. A l’inauguració es va fer un homenatge al mestre Oriol Martorell, un dels fundadors de la Federació Europea de Cors, que avui es diu Europa Cantat. Europa ha cantat a Barcelona i, en fer-ho, ens ha recordat la millor de les seves cares: care de pau i de cultura, de comunicació i de germanor.

Trobada mundial dels Testimonis de Jehova al camp del Barcelona.

El cap de setmana del 27 al 29 de juny, trobada de 22.000 motos Harley Davidson a Barcelona.

El fotògraf nord americà Sr. Tunick, va despullar a més de 7000 persones per fer una foto, batent el record mundial de gent despullada.

El President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, s’ ha retirat, cal subratllar la seva inusual fermesa moral i el seu bon example al front del Parlament. Des del nostre butlletí li desitjem molta sort en el seu futur.

El Casal Català dona les gràcies, des de aquest butlletí, al General Maldonado per la seva donació de fotocòpies de documents de l’Arxiu de Historia Nacional (Madrid) per a la biblioteca del Casal i també per la seva conferència, a la Sala del Museo Militar de Montjuich, titulada: El ejercito español en la Isla de Vancouver.

El Casal agraieix també al Tinent Coronel Pablo Martínez de Capitania General, pel seu article titulat: Catalanes en las Costas del Pacífico Norte.

Moltes gràcies a l’Arxiu Municipal de les Corts per la donació de llibres per la nostra biblioteca.

Moltes gràcies a ÒMNIUM CULTURAL per la seva donació de llibres i cartells per la nostre biblioteca.

El premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2003, ha sigut pel filòleg Dr. Badia i Margarit.

La Fundació Universitat Catalana d’ Estiu, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Blanes promouen un seguit d’ actes per commemorar enguany els 100 anys de la publicació de Marines i Boscatges, considera per alguns l’ obra cabdal de Joaquim Ruyra, l’ escriptor que fou anomenat Príncep de la prosa catalana.

L’arquitecte valencià Santiago Calatrava dissenyarà la terminal de transports de la Zona Zero de Nova York.

L’ Any del Disseny continua amb gran èxit, catalans i coreans dissenyen junts i es celebra l’exposició Seul-Barcelona, per la resta de l’any hi ha previstes més activitats.

L’ escriptor Toni Sala ha tret una autobiografia de Floquet de neu, titulada Goril.la blanc. Memòries d’en Floquet de Neu.

L’exregidora Teresa Carvajal i el periodista Anibal Lozano de Salamanca van rebre el dia 22 de maig un emotiu homenatge de la Comissió de la Dignitat - Papers de Salamanca- en un concorregut acte a l’ Ateneu Barcelones . El Sr. Toni Strubell Trueta es la President de la Comissió i li desitjem des de aqui molta sort.

El dia 27 d’abril va ésser el Dia Internacional de la Catalunya al Exterior. D’aquesta manera es recorda als catalans de fora.

El científic Joan Oro rep el títol de Marquès de Oro.

Joan Laporta és el nou president del Futbol Club Barcelona.

Ara fa 150 anys del naixement del músic Josep Rodareda, ell va ésser l’autor de la música del Virolai.

Aquest juliol, l’ areoport de Barcelona ha batut el seu propi record de passatgers, amb 2.215.812 passatgers. Aquest estiu, els turistes s’han gastat 66 milions d’euros a Barcelona.

El consistori de Manresa va retirar la bandera espanyola i la d’ Europa de la seva façana i a les poques hores se’n va desdir fent hissar les dues banderes a instàncies de la delegada del govern de Madrid.

El Conseller en cap de la Generalitat, Artús Mas, va viatjar, el mes de febrer, al Quebec per reforçar l’aliança entre el Quebec i Catalunya.

L’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) ha guardonat a la nostra estimada Vocal de Relacions Institucionals, Angelina Miró, amb el XV Premi J.M. Batista Roca, juntament amb 9 catalans més d’ arreu del mon. En nom del casal, Moltíssimes Feliticitats Angelina!!!

Els focs forestals cremen 7.700 ha, en cinc dies, a Catalunya. Els incendis més importats han sigut a San Llorenç Savall amb 5 morts i a Maçanet de la Selva.

Estats Units i Canadà s’acusan mútuament de la gran apagada. Al final la culpa va ser dels americans.

El 15 d’agost es la Mare de Déu d’agost, felicitats a totes les Maries, també sort a les Festes de Gràcia i de Sants perquè no els hi plogui. Aquest dies hi ha més de 300 localitats de Catalunya amb Festes Majors.

Fa 75 anys el President Macià va viatjar a l’ Havana per participar en la redacció d’una constitució. L’Estatut va ésser elaborat per Josep Conangla i Fontanilles de Montblanc. L’ Estatut elaborat el 1928 apostava per l’ independència prenent com a model les nacions americanes. L’ original és des del 1999 a l’ Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat.

En Pasqual Maragall diu que visitarà tots els casals catalans d’ Amèrica abans de les eleccions a la Generalitat, segons l’ article firmat per ell a l’ Avui del 17 d’ agost. No crec que vingui a La Colúmbia Britànica!!!!! Ja que hi ha les Rocalloses per el mig !!!

Com sigui que aquí ens plou molt i de vegades a Catalunya també, aquí teniu unes dites:

  • Cel a borreguets, aigua a grapadets.
  • Pluja menuda, cap gota perduda.
  • Quan el pigot canta, plourà, sino es avui sera demà.
  • El juny diu al juliol: jo ja he plogut, tu fes bon sol.
  • Aigua d’agost, safrà, mel i millor most.
  • Aigua caiguda, mai tota perduda.
  • Aigua de gener omple botes i celler.
  • L’aigua corrent fa viura a la gent.

Totes aqueste dites s’han tret d’ Aigües de Barcelona.

Edició de Maig 2003

In Memoriam

L'escriptor Josep Maria Gironella va morir el dia 3 de gener del 2003. Els seus llibres més coneguts són >Los cipreses creen en Dios, Un millón de muertos, Ha estallado la Paz. Premi Planeta 1971 i Premi Nadal 1946.

En nom del Casal Català donem el nostre més sentit condol a la familia de RAMONA NANCLARES, esposa d'en Valentin Gutierrez i mare de Maria.
Ramona era una meravellosa persona que venia sovint als nostres Aplecs i que durant la seva vida s'havia fet estimar per tothom.
Que Déu la tingui a la seva Gloria!!.

El dia 9 de febrer morí als 93 anys a Sant Cugat del Valles el jesuïta, humanista, historiador i savi PARE MIQUEL BATLLORI. Va nèixer el dia 1 d'octubre de 1909 a la Plaça Catalunya de Barcelona.
L'any 1940 va ser ordenat sacerdot.
La seva llarga llista de premis inclou:

  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990),
  • Princep d'Asturies (1995) i
  • Creu de Sant Jordi (1982).

Que en Pau descansi!!!!!

El dia dos d'Abril morí a Barcelona l'escriptor català TERENCI MOIX (1942-2003)
Que en Pau descansi!

Edició de Maig 2003

In Memoriam

L'escriptor Josep Maria Gironella va morir el dia 3 de gener del 2003. Els seus llibres més coneguts són >Los cipreses creen en Dios, Un millón de muertos, Ha estallado la Paz. Premi Planeta 1971 i Premi Nadal 1946.

En nom del Casal Català donem el nostre més sentit condol a la familia de RAMONA NANCLARES, esposa d'en Valentin Gutierrez i mare de Maria.
Ramona era una meravellosa persona que venia sovint als nostres Aplecs i que durant la seva vida s'havia fet estimar per tothom.
Que Déu la tingui a la seva Gloria!!.

El dia 9 de febrer morí als 93 anys a Sant Cugat del Valles el jesuïta, humanista, historiador i savi PARE MIQUEL BATLLORI. Va nèixer el dia 1 d'octubre de 1909 a la Plaça Catalunya de Barcelona.
L'any 1940 va ser ordenat sacerdot.
La seva llarga llista de premis inclou:

  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990),
  • Princep d'Asturies (1995) i
  • Creu de Sant Jordi (1982).

Que en Pau descansi!!!!!

El dia dos d'Abril morí a Barcelona l'escriptor català TERENCI MOIX (1942-2003)
Que en Pau descansi!

Edició de Maig 2003

HOMENATGE AL MESTRE ANTONI COLL i CRUELLS

El dia 18 de febrer, al Palau de la Musica Catalana, es va fer un homenatge al mestre Antoni Coll i Cruells amb un concert de les seves obres preferides.

El mestre Coll va ésser el fundador de les Corals de les Escoles Pies de Barcelona i Director dels Orfeons Enric Morera, Vigata, Atlàntida, el Cor lo Pom de Flors i altres corals. Col.laborà també amb la banda Municipal de Barcelona, Orfeó Català i va ésser director del Cor infantil del Liceu durant 30 anys.

El mestre Coll col.laborà amb el nostre Casal, tot enviant-nos diferentes partitures de cant coral. El Casal s'adhereix a aquest homenatge pòstum que se li ha fet.

Edició de Maig 2003

Emails rebuts pel Casal

Benvolguts amics del Casal Català de Vancouver: Ens prenem la llibertat d'escriure-us, per donarvos a conéixer la nostra pàgina Web, i si ho creieu convenient, per que hi afegiu un enllaç en la vostra.

L'adreça de la nostra pàgina és: http://www.esbartdansaire.com

Com ben bé deveu saber, som una entitat sense ànim de lucre, amb la finalitat de difondre les nostres danses arreu.

Us felicitem per la vostra pàgina, i aprofitem per a saludar-vos.

Ben cordialment,

Jordi Salvador i Valls.
Esbart Dansaire de Sant Joan Despí.

___________________________

Hola, som una família que estem buscant una aupair per aquest estiu x cuidar els nostres fills. Vivim molt a prop de BCN a una casa de camp. Si coneixeu d'algú que volgui practicar el català ja ho sabeu, canllosses@vodafone.es. A casa parlem català , no castellà.

___________________________

Per la present només els volia notificar que hem muntat fa uns mesos una de les moltes comunitats web en català que circulen per la xarxa. A diferència de moltes que he vist, l'esperit d'aquesta és el d'aglutinar gent de diversa procedència, de dins ó de fora dels territoris de parla catalana, amb el sa objectiu d'intercanviar idees, opinions, gustos pel cinema, llibres, música, etc...fent servir la llengua catalana com a vehicle de comunicació.

Els agrairia, si els és possible, de reenviar aquest mateix correu a qualsevol persona del seu àmbit que hi estigués interessada en participar. L'adreça és http://communities.msn.es GentdeLASALACATALANA http://communities.msn.es/ GentdeLASALACATALANA

Si no és molèstia, agrairiem una resposta. Així sabrem que han rebut el correu. Moltes gràcies

____________________________________

Benvolguts/des compatriotes:

Abans de res, una abraçada ben cordial des de la capital del Principat.

Em dic Marc Ventura, de Barcelona, bioquímic d'estudis però responsable de qualitat en una empresa tèxtil del Bages, prop de Manresa.

Com a hobby em dedico a la Genealogia (recerca i estudi dels avantpassats). Vaig començar amb el meu arbre genealògic, després fent el d'algun amic, i ara m'he "professionalitzat" una mica. Sóc soci de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil.lografia, Vexil.lologia i Nobiliaria, de la que rebo força informació.

Com a Responsable/President del Casal, us faig arribar un oferiment que, penso, pot interessar, des de la llunyania en la que us trobeu de Catalunya, a tots els socis/sòcies de la vostra entitat.

Es tracta de cercar els orígens dels vostres avantpassats en el cas de que tingueu naturalment arrels a Catalunya. També puc fer recerques a la resta de l'Estat espanyol contactant amb els registres civils. La meva oferta és totalment "amateur". Com he dit no m'hi dedico de forma exclusiva i per tant únicament cobro les despeses de desplaçament, correu i el temps d'escriure les sol.licituts als diferents registres i parròquies. Finalment faig un petit informe de cada component de la família.

En principi, només cerco els avantpassats directes: 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis, etc.

Ja no tant sols com a regal sinó pel cas de necessitar alguna partida de naixement, baptisme, matrimoni, defunció, etc, a nivell oficial segellada pel registre o parròquia corresponent, penseu en aquest oferiment.

Agrairia que em diguéssiu quina és la millor fórmula per a fer arribar a tots els que formeu part de l'entitat aquest oferiment. I si és possible, que tingui la màxima difusió entre els associats.

A l'espera de les vostres notícies, us saluda i desitja una bona entrada a l'Any Nou 2003,

Ben afectuosament,

Marc Ventura i Noguera
Carrer Badia nº 22, 2-2
08012-Barcelona
marcvn@wanadoo.es
Tel.particular: 34 932182898
Tel. mòbil: 639332579

Edició de Maig 2003

NOVEDADES DE LA LEY 36/2002, DE 8 DE OCTUBRE (B.O.E. 9-10- 02) SOBRE NACIONALIDAD ESPAÑOLA, QUE ENTRARAN EN VIGOR EL 9 DE ENERO DE 2003.

(Esta información persigue que el público interesado conozca la reforma en su líneas básicas sin tener para ello que llamar o presentarse en una Oficina Consular. Se ha procurado que refleje correctamente el contenido de la ley, pero no sustituye a la ley, ni, por tanto, podrá aceptarse su invocación frente a ella).

1º. Todas las personas cuyo padre o madre haya sido español y nacido en España podrán optar la nacionalidad española sin límite de tiempo o edad.

Como requisito de esta opción deberán renunciar a la que tienen actualmente, salvo si es una de un país iberoamericano, Andorra, Filipinas, Guinea Ecuatorial o Portugal.

Por ejemplo: cuando un español en el extranjero había adquirido una nacionalidad extranjera, sus hijos al nacer seguían la nacionalidad extranjera del padre. Con la nueva ley, todos estos hijos, cuyo padre hubiera sido español de origen y nacido en España, pueden optar a la nacionalidad española en el Consulado más cercano a su domicilio.

Otro ejemplo: los hijos de madre española, nacida en España, nacidos antes del 29 de diciembre de 1978, también podrán optar ahora, durante toda su vida, a la nacionalidad española, si no lo hicieron durante su minoría de edad o las disposiciones transitorias de las leyes anteriores que caducaron el 7 de enero de 1997.

2º. Quien sea o haya sido español de origen podrá seguir siéndolo o volver a serlo. En efecto:

  • Si residiendo en el extranjero adquiere voluntariamente una nacionalidad extranjera o utiliza una nacionalidad extranjera que tenga atribuida desde antes de su mayoría de edad, podrá conservar la nacionalidad española si declara su voluntad de conservarla antes de los tres años desde dicha adquisición o desde su mayoría de edad en el Consulado más cercano a su domicilio. No es preciso hacer ninguna declaración de conservación de la nacionalidad española si la nacionalidad extranjera que se adquiere es la de un país iberoamericano, Andorra, Filipinas, Guinea Ecuatorial o Portugal.
  • Si, habiendo nacido en España o siendo hijo de emigrante, ha perdido en el extranjero la nacionalidad española, podrá recuperarla mediante una declaración en el Consulado español más cercano a su domicilio sin renunciar a la nacionalidad que tenga en este momento. La no renuncia a la nacionalidad anterior ya existía para todos los países iberoamericanos, Andorra, Filipinas, Guinea Ecuatorial o Portugal, pero es una novedad de la nueva ley para el resto del mundo que cuando un español recupera la nacionalidad española no tenga que renunciar a la anterior.

3º.La nueva Ley de la Nacionalidad ha introducido una nueva causa de pérdida de la nacionalidad española para el caso de los nacidos en el extranjero, de padres también nacidos en el extranjero. Aquéllos perderán la nacionalidad española si no realizan una declaración de conservación en el Consulado más cercano a su domicilio durante los tres años posteriores a la mayoría de edad o a la emancipación. Unicamente afecta a los que vayan llegando a su mayoría de edad a partir del 9 de enero de 2003. De no hacer la declaración, perderán la nacionalidad española, incluso en el caso de que la que tengan sea de un país iberoamericano, Andorra, Filipinas, Guinea Ecuatorial o Portugal.

4º. Podrán solicitar del Ministerio de Justicia la nacionalidad española por residencia legal en España de un año, las personas que tengan un abuelo o abuela que hubiera sido español de origen

Edició de Maig 2003

Ja hi som

Durant setmanes, sobretot amb els papers que hi feia el menut del bigoti, allò semblava la guerra del Gila. "Oiga, ¿ es el enemigo? digan al espía que se ha dejado la merienda". Tocàvem el grotesc, bo i sabent que anàvem cap a la tràgica.

Ja hi som.

Però ens serviran una guerra per la televisió que semblarà aquests plats de cuina molt triada, la que en diuen de disseny. Vull dir que ens escamotajaran els morts. Només veurem caure bombes, però no sentirem la tremolor dels qui estan impotents sentint-les caure. M'esborrona perque ho he viscut. Un bombardeig ficat a casa sense poder-hi fer res és molt pitjor que aguantar les bombes al front, on almenys pots arredossar-te. No puc deixar de pensar en tots els pobres que patiran això que ara en diuen, amb tota la barra, els danys col.laterals.

Ja que ha començat la guerra, Déu faci que duri poc.

Quan els catòlics estrenem papa, no sé quin monsenyor li crema davant dels nassos un grapadet d'estopa, dient-li: "memento, pater sancte, sic transit gloria mundi". Que traduït lliurement vol dir que, tot i papa, en pot fer de ximples com qualsevol i que la glòria pontifícia se li acabarà amb l'acabar els torrons. Una cosa així haurien de fer amb mister Bush.

Ja estic bastant tip de sentir-ne dir que és l'home més poderós de la terra. Aquests dies ens atiparem de veure maquinotes de mort, que no en dic apocalíptiques perque, ben entès, l'Apocalipsi té més àngels que dimonis.

Amb tant d'armament que fa por, també li haurien de cremar l'estopa als nassos.

Recordeu, mister Bush.

Recordeu com vàreu deixar Corea amb la cua entre cames; com al Vietnam en sortíreu escaldats i amb el cul vermell; recordeu que al Golf vau deixar la feina a mig fer, talment el Sadam podia sentir-se victoriós. I recordeu la darrera. Els talibans de l'Afganistan van ser aplançonats, però no vàreu atrapar el Bin Laden ni cap dels seus.

I recordeu la pitjor.

Recordeu com us van aterrar les dues torres glòria de la vostra ciutat més significativa. Recordeu-ho i no us penseu pas que hi xalés, he patit massa una guerra per xalar-hi. Però el vostre poble, el de la llibertat, en comptes de fer un gest d'humilitat i sentir-se com qualsevol irakià, es va revinxolar. Ho entenc. Tant per bé com per mal, estem tan enfitats de laicisme oficial i cultural que oblidem les arrels religioses amagades rera aquestes males hores.

Barreja de tota mena de religions, al fons del fons dels Estats Units és el calvinisme, una fe en Déu que, sense que jo ho pugui entendre, ens fa néixer ja marcats, sia als inferns sia a la glòria celestial. D'ací en ve que l'església del coll sigui l'estol dels elegits i tan protegits de Déu que fins fan calers. Des d'ací només cal un pas. Creure que els susdits Estats Units són el poble elegit per Déu, que ha d'escampar arreu del món cap a les glòries de la llibertat, la democràcia i el dret de tots els homes a la felicitat. Ells són l'eix del bé en aquest món amb tants de dolents com càpiguen als inferns.

Girant la truita.

Amb més arrels bíbliques que no sembla, l'Islam també és la religió dels elegits. Qualsevol vailet musulmà de les nostres escoles, se sent dir a casa que nosaltres som tions d'infern. Només cal topar amb el Saddam, l'Estat laic, que ara està invocant Déu.

Déu ens ajudi i ens doni seny, encara que ves a esperar-ne d'uns i d'altres. Per ací hauríem d'entendre que l'home més poderós de la terra no és qui pot guanyar totes les guerres, sino aquell que pot donar més pau al món sense apallissar ningú.

Pel que em toca, l'home més poderós que he conegut és Joan XXIII.

I no cal pas que us expliqui per què.

Josep M. Ballarín i Monset.

Capellà.

Edició de Maig 2003

Receptes

Per Angelina Miró

Empredrat tortosi:

Ingredients per a 4 persones

  • 400 grs. de fesols cuits o mongetes seques
  • 250 grs. de bacallà desalat
  • 1 ceba mitjana
  • 2 tomates
  • 24 olives negres
  • 2 alls
  • 4 ous
  • oli d'oliva, sal i vinagre

PREPARACIO:

En cassoletes de terra individuals, es barregen els ingredients, en cru, tallant la ceba ben fina i la tomata a talls normals, esmotllant el bacalla. S'hi afegeixen els fesols, que ja tindrem cuits i es barreja tot.

També, si es vol, es tallen menuts els alls i a rodantxes, els ous, distribuint-se pel damunt tambe les olives negres, que ens serviran per decorar el plat.

CODONYAT

Ingredients:

  • 2 kgs. de codonys
  • sucre
  • aigua

PREPARACIO:

Es netegen ben bé els codonys, que pelarem, farem a trossos i en treurem els cors.

Després, en una olla amb aigua, deixarem que bullin fins que estiguin cuits, Llavors els passarem pel "passapures" o els xafarem amb una forquilla fins deixar-los com una pasta, que ficarem en una cassola de terra, afegint-hi tanta quantitat de sucre com de pasta. A foc lent ho anirem remenant sense parar amb una cullera de fusta. Quan estigui ben cuit, es passa el codonyat a un o diversos recipients que taparem. Es serveix després de deixar refredar a la nevera

Bunyols de Quaresma.

Recepta d'una cuinera mítica, la Lola de Fuixà, treta del que sempre repetiré que és un dels millors llibres de cuina que conec, La cuina de Festa Major i altres plats de la Lola de Fuixà (Editorial La Gaia Ciència, 1981):

Desfàs un dau de llevat en mig got de llet tèbia, hi afegeixes tres cullerades soperes de farina i un pols de sal, treballant-ho tot bé fins a fer-ne una bola que deixaràs reposar tapada amb un drap fins que augmenti el doble del seu volum. En un altre cassó, hi poses mig vas d'oli, mig de llet, sis cullerades grans de sucre, tres ous sencers, clara i rovell, la pell ratllada d'una llimona i una cullerada de matafaluga (o anís).

Ho treballes tot, afegint-hi farina (tanta com la pasta et demani, ben bé mig quilo), hi barreges la bola de llevat i segueixes treballant-ho fins a aconseguir una pasta seca i flonja. Llavors deixa que reposi un parell d'hores en un lloc que no sigui fred.

Quan vagis a fer els bunyols, agafes boles de pasta de la mateixa mida, les estires i ajuntes les puntes com si fossin anelles. Les fregeixes en oli ben calent fins que siguin daurades, les treus de la paella i un cop escorregudes les empolses amb sucre fi.

Bon profit

Edició de Setembre 2003. Número 28

Carta de la Presidenta

Benvolguts amics i amigues,

El passat Maig es va escollir la nova junta del Casal. Com a presidenta i en nom de d’aquesta nova junta m’agradaria donar la benvinguda als nous membres de la junta: l’Ivan Mestres, el nou tresorer, i el Carles Roch-Cunill, el nou secretari.

També voldria aprofitar per acomiadar i sobretot donar les gràcies a aquells membres que es retiren de la Junta aquest any, que no com a socis actius del Casal. Desprès de dos anys com a president del Casal, en Jesús Alfonso s’acomiada de la Junta. L’Oriol Rofes també es retira de la Junta per tornar a Barcelona. Li desitgem el millor en la seva tornada a Catalunya i esperem continuar en contacte amb ell i amb la seva companya la Teresa! En Miquel Ronsano es retira com a tresorer desprès de 5 anys. A tots tres moltíssimes gràcies per tot el que heu fet pel Casal i pels membres del casal.

Tots estem d’acord en què ha estat un plaer treballar amb tots i cadascú de vosaltres i esperem continuar gaudint del vostre suport.

Pel que fa a la resta dels membres de la junta, moltíssimes gràcies per continuar amb la vostra feina de promoció de la cultura catalana a Vancouver, i de fer possible que els Catalans que viuen a Vancouver i rodalies tinguin un lloc per reunir-se, per parlar Català i per continuar en contacte amb la societat i cultura catalanes.

Aquesta tardor es presenta plena d’activitats, trobada de l’11 de Setembre, la castanyada, i com no, la trobada de Nadal. Espero veure-us a tots en aquestes i altres trobades que s’organizaran al llarg de l’any vinent.

Atentament,

Èlia Robles
Presidenta, Casal Català de Vancouver

Edició de Setembre 2003. Número 28

Anuncis, Notícies, Xafarderies...

El dia 5 de juny, a Barcelona, per segon cop, l’IPECC amb l’Estat Català organitzà una jornada per commemorar el Corpus de Sang del 7 de juny de 1640, davant de l’ estàtua de’n Pau Clarís a Barcelona.

Durant el mes de juliol a Barcelona han hagut moltes activitats:

  • Els Campionats Mundials de Natació.
  • Les Olimpiades dels Bombers i Policies, del 27 de juliol al 3 d’agost.
  • La trobada de Corals d’ arreu d’ Europa, EUROPA CANTAT. Tres mil cantants d’una vintena de paisos, aplegats deu dies a la ciutat de Barcelona. A l’inauguració es va fer un homenatge al mestre Oriol Martorell, un dels fundadors de la Federació Europea de Cors, que avui es diu Europa Cantat. Europa ha cantat a Barcelona i, en fer-ho, ens ha recordat la millor de les seves cares: care de pau i de cultura, de comunicació i de germanor.

Trobada mundial dels Testimonis de Jehova al camp del Barcelona.

El cap de setmana del 27 al 29 de juny, trobada de 22.000 motos Harley Davidson a Barcelona.

El fotògraf nord americà Sr. Tunick, va despullar a més de 7000 persones per fer una foto, batent el record mundial de gent despullada.

El President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, s’ ha retirat, cal subratllar la seva inusual fermesa moral i el seu bon example al front del Parlament. Des del nostre butlletí li desitjem molta sort en el seu futur.

El Casal Català dona les gràcies, des de aquest butlletí, al General Maldonado per la seva donació de fotocòpies de documents de l’Arxiu de Historia Nacional (Madrid) per a la biblioteca del Casal i també per la seva conferència, a la Sala del Museo Militar de Montjuich, titulada: El ejercito español en la Isla de Vancouver.

El Casal agraieix també al Tinent Coronel Pablo Martínez de Capitania General, pel seu article titulat: Catalanes en las Costas del Pacífico Norte.

Moltes gràcies a l’Arxiu Municipal de les Corts per la donació de llibres per la nostra biblioteca.

Moltes gràcies a ÒMNIUM CULTURAL per la seva donació de llibres i cartells per la nostre biblioteca.

El premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2003, ha sigut pel filòleg Dr. Badia i Margarit.

La Fundació Universitat Catalana d’ Estiu, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Blanes promouen un seguit d’ actes per commemorar enguany els 100 anys de la publicació de Marines i Boscatges, considera per alguns l’ obra cabdal de Joaquim Ruyra, l’ escriptor que fou anomenat Príncep de la prosa catalana.

L’arquitecte valencià Santiago Calatrava dissenyarà la terminal de transports de la Zona Zero de Nova York.

L’ Any del Disseny continua amb gran èxit, catalans i coreans dissenyen junts i es celebra l’exposició Seul-Barcelona, per la resta de l’any hi ha previstes més activitats.

L’ escriptor Toni Sala ha tret una autobiografia de Floquet de neu, titulada Goril.la blanc. Memòries d’en Floquet de Neu.

L’exregidora Teresa Carvajal i el periodista Anibal Lozano de Salamanca van rebre el dia 22 de maig un emotiu homenatge de la Comissió de la Dignitat - Papers de Salamanca- en un concorregut acte a l’ Ateneu Barcelones . El Sr. Toni Strubell Trueta es la President de la Comissió i li desitjem des de aqui molta sort.

El dia 27 d’abril va ésser el Dia Internacional de la Catalunya al Exterior. D’aquesta manera es recorda als catalans de fora.

El científic Joan Oro rep el títol de Marquès de Oro.

Joan Laporta és el nou president del Futbol Club Barcelona.

Ara fa 150 anys del naixement del músic Josep Rodareda, ell va ésser l’autor de la música del Virolai.

Aquest juliol, l’ areoport de Barcelona ha batut el seu propi record de passatgers, amb 2.215.812 passatgers. Aquest estiu, els turistes s’han gastat 66 milions d’euros a Barcelona.

El consistori de Manresa va retirar la bandera espanyola i la d’ Europa de la seva façana i a les poques hores se’n va desdir fent hissar les dues banderes a instàncies de la delegada del govern de Madrid.

El Conseller en cap de la Generalitat, Artús Mas, va viatjar, el mes de febrer, al Quebec per reforçar l’aliança entre el Quebec i Catalunya.

L’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) ha guardonat a la nostra estimada Vocal de Relacions Institucionals, Angelina Miró, amb el XV Premi J.M. Batista Roca, juntament amb 9 catalans més d’ arreu del mon. En nom del casal, Moltíssimes Feliticitats Angelina!!!

Els focs forestals cremen 7.700 ha, en cinc dies, a Catalunya. Els incendis més importats han sigut a San Llorenç Savall amb 5 morts i a Maçanet de la Selva.

Estats Units i Canadà s’acusan mútuament de la gran apagada. Al final la culpa va ser dels americans.

El 15 d’agost es la Mare de Déu d’agost, felicitats a totes les Maries, també sort a les Festes de Gràcia i de Sants perquè no els hi plogui. Aquest dies hi ha més de 300 localitats de Catalunya amb Festes Majors.

Fa 75 anys el President Macià va viatjar a l’ Havana per participar en la redacció d’una constitució. L’Estatut va ésser elaborat per Josep Conangla i Fontanilles de Montblanc. L’ Estatut elaborat el 1928 apostava per l’ independència prenent com a model les nacions americanes. L’ original és des del 1999 a l’ Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat.

En Pasqual Maragall diu que visitarà tots els casals catalans d’ Amèrica abans de les eleccions a la Generalitat, segons l’ article firmat per ell a l’ Avui del 17 d’ agost. No crec que vingui a La Colúmbia Britànica!!!!! Ja que hi ha les Rocalloses per el mig !!!

Com sigui que aquí ens plou molt i de vegades a Catalunya també, aquí teniu unes dites:

  • Cel a borreguets, aigua a grapadets.
  • Pluja menuda, cap gota perduda.
  • Quan el pigot canta, plourà, sino es avui sera demà.
  • El juny diu al juliol: jo ja he plogut, tu fes bon sol.
  • Aigua d’agost, safrà, mel i millor most.
  • Aigua caiguda, mai tota perduda.
  • Aigua de gener omple botes i celler.
  • L’aigua corrent fa viura a la gent.

Totes aqueste dites s’han tret d’ Aigües de Barcelona.

Edició de Setembre 2003. Número 28

MERCÈ 2003

La ciutat de Barcelona està vivint un moment de gran animació cultural i ciutadana amb les celebracions de l’any Gaudí i l’ any Verdaguer durant el 2002 i la preparació del Fòrum de les cultures de 2004.

L’any 2003 es compleixen 800 anys de l’inici de la redempció de captius promuguda per Sant Pere Nolasc. Nolasc era un mercader jove afincat a Barcelona, commugut per la situació dels cristians captius a terres enemigues, va vendre tots els seu bens per comprar la llibertat d’un grup de captius. L’ any 1203, va comencar la seva obra redemptora que culminà amb la fundació de l’Ordre de la mare de Déu de la Mercè, a Barcelona, l’ any 1218. Durant aquest any hi ha diferentes activitats per celebrar aquests 800 anys. Aquesta Ordre va comprar la llibertat del gran escriptor Cervantes, entre altres.

La Verge de la Mercè es la patrona de la ciutat de Barcelona i el seu dia es el 24 de setembre, aixi que felicitats a totes les Merces del nostre Casal i Bona festa major a la ciutat de Barcelona!!!!.

Edició de Setembre 2003. Número 28

In Memoriam

Ha mort el bisbe emèrit de Solsona, Antoni Deig, als 77anys.

Ha mort l’ escriptor, Josep Maria Carandell als 69 anys, era el cronista d’una Barcelona secreta. Va publicar 40 títols i deixà inacabada una biografia d’ en Gaudí. El seu llibre Guia secreta de Barcelona és un llibre referent.

Ha mort Pierre Vilar als 97 anys, era historiador i la seva obra Catalunya dins de l’ Espanya Moderna marca la histografia catalana.

L’expresident del C. F Barcelona, Enric Llaudet, mor als 86 anys.

El prestigiós científic català, David Cardús, va morir a Houston, Texas, el dia 2 de juny. Una de les facetes més destacables d’en Cardús va ser la tasca que va portar a terme per projectar Catalunya al continent americà i promoure les relacions entre Amèrica i Catalunya en els àmbits cultural i acadèmic.

Edició de Setembre 2003. Número 28

Carta d'En Josep María Ballarín

Estimats cofrares vancouverians.

Sóc un carallot.

Vaig rebre els vostres presents i