Pere D’Alberní a la Colúmbia Britànica, 1790-1792

El 29 d'agost del 1789, el Virrei en Manuel Antonio Flores, ordenà que un destacament dels Voluntaris de Catalunya, s'enviés a Nootka Sound (Illa de Vancouver) per restablir de nou el fortí o castell espanyol, que havia estat construït per n'Esteban José Martinez l'any 1789 i abandonat més tard davant la crisi o incident aparegut, quan en Martinez capturà uns vaixells anglesos i, a més a més matà a un familiar del cap del clan dels nadius de Nootka, se suposa, en defensa pròpia.

L'incident de la captura dels vaixells anglesos originà el que es va anomenar la Controvèrsia o Crisi de Nootka, per la qual, Espanya i Anglaterra gairebé arribaren a una batalla armada al voler tots dos els drets a la possessió dels territoris de la costa del nord-oest del Pacífic. Espanya havia enviat diverses expedicions a aquestes costes durant el període de 1774 a 1789 i havia estat la primera en navegar per aquests llocs l'any 1774, enviant al vaixell Santiago comandat per Joan Perez Hernandez.

El destacament militar escollit va ésser la primera Companyia dels Voluntaris de Catalunya amb el seu Capità Pere d'Alberní, que en aquell moment es trobaven destinats a Guadalajara (Mèxic). Aquests militars, amb un total de prop de vuitanta homes, varen viatjar de Guadalajara al Departament Marítim de San Blas (Mèxic). Aquest departament marítim era el lloc d'on sortien tots els vaixells cap al nord. Una vegada arribats a San Blas varen formar part de l'expedició d'exploració d'en Francisco Eliza . Aquesta expedició es trobava formada pels vaixells: Concepción, sota el comandament d' Eliza ; el San Carlos, sota el comandament d'en Salvador Fidalgo i el Princesa Real sota el comandament d'en Manuel Quimper. Sortia de San Blas el 3 de febrer del 1790 i arribava a Nootka el 5 d'abril del 1790.

Durant el viatge a Nootka, d'Alberní va estar arrestat 70 dies a la seva cabina del vaixell Concepción per haver discutit abans de sortir amb un alt oficial espanyol, al demanar que els seus homes rebessin els havers que se'ls devia i també un equip adient pel lloc on anaven.

Quan d'Alberní arribà al fortí espanyol de Nootka, va haver-lo de reconstruir, ja que havia estat desmantellat. Va col·locar 20 canons i va distribuir als seus homes en llocs estratègics per a la defensa, tant per terra com per mar. Va fer barracons, la casa del comandant, la casa del capità, forns, fargues, infermeria, cultivà totes classe de verdures. Alberní va èsser el primer home blanc que va conrear un hort en el que avui és la província canadenca de la Colúmbia Britànica. Va fer un registre amb les temperatures mesurades, va fer un primer diccionari de 630 paraules natives amb la seva equivalència a l' espanyol i també va fabricar una cervesa antiescorbútica treta de les coníferes. En una paraula, va construir, organitzar i administrar el Fort pel benestar dels seus habitants i dels viatgers que arribaven al seu port, mentrestant molts dels seus homes participaven amb les exploracions d'Alaska i l'estret de Juan de Fuca acompanyant als exploradors espanyols.

Totes les dades que d'Alberní recopilà van ser utilitzades més tard per Moziño, escriptor de "Noticias de Nootka", que formava part de l'expedició de Bodega-Quadra (1792) i per Malaspina (1791) en el seu viatge científic per tot el món. Segons Moziño es va saber guanyar l'estimació i el respecte de tots els que l'envoltaven, inclosos els nadius, als quals per afalagar-los va composar un vers dedicat al seu cap Maquinna, amb la música del Mámbru. La lletra de la cançó deia :

Macuina, Macuina, Macuina,
És un gran Príncep, amic nostre
Espanya, Espanya, Espanya
És amiga de Macuina i Nootka

Aquesta cançó es va fer molt popular, fins el punt que l'explorador Narváez la va escoltar a l'altra punta de l'illa i a prop de Point Grey (Narváez va arribar a lo que avui és la ciutat de Vancouver, un any abans que el Capità anglès, Vancouver). L'estança d'Alberní a Nootka va coincidir també amb el major nombre d'exploradors espanyols i viatgers d'altres nacionalitats en aquella àrea.

Un cop acabada la feina encarregada per la corona espanyola, i després d'haver estat en el fortí espanyol més de dos anys, va rebre l'ordre de tornar al Departamento Marítimo de San Blas. El nomenament que se li va donar per ordre reial i a través del Virrei Revillagigedo, va ésser el de Governador i Comandant d'Armes del castell o fortificació de Nootka.

Pere d'Alberní havia nascut a Tortosa (Espanya) un 30 de gener del 1747, dins d'una família benestant i noble. El seu pare, en Jaume Alberní, era notari públic i "ciutadà honrat de Barcelona", aquest s'havia casat el 24 de juny del 1728 i havia tingut cinc fills barons i dues filles, tots els fills menys l'hereu varen ésser militars. En Pere d'Alberní morí als 55 anys de hidropesia (acumulació anormal de serositat en una cavitat del cos o en el teixit connectiu) a Monterrey (California) un 11 de març de l'any 1802. S'havia casat amb Juana Velez de Tepic (Mèxic), quan havia estat set anys de Comandant de la guarnició de Nayarit (Mèxic).

L'escut dels Alberní, que es troba a la Catedral de Tortosa, és en quatre quarters, el primer, ones de mar, el segon, mans agafades en actitud d'encaixar, el tercer, espasa i tres corones dels Aldana, i el quart, dues esferes o dos medalllons superposats parcialment.

La carrera militar d'en Pere d'Alberní comença a l'ingressar el 17-7-1762 al Segon Regiment d'Infanteria Lleugera de Catalunya, va participar llavors amb aquest cos i com a cadet a la campanya de Portugal (Guerra dels Set Anys). D'aquest cos militar sortí més tard la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb la qual d'Alberní va servir durant més de 38 anys. El mes de maig del 1767 sortia aquest cos militar de Cadis destinat primer a Cuba i a l'arribar aquí, a la colònia de Nova Espanya, Veracruz (Mèxic), a on arriba el Sotstinent d'Alberní el mes de agost del 1767.

A la colònia espanyola de Mèxic participa d'Alberní i els Voluntaris de Catalunya en diferents campanyes de submissió de les tribus indígenes. Serví el capità d'Alberní en guarnicions del centre i el nord-oest (Sonora del 1767 al 1771) de Mèxic com a Tinent, Capità i Comandant. Va estar set anys a la provincia de Nayarit (Mèxic). Després de la seva estada de més de dos anys a Nootka va estar vuit mesos com a Comandant del Fort de San Juan de Ulúa de Veracruz en funcions de Tinent Coronel del Rei d'aquesta plaça.

El mes d'abril del 1796, per ordre del Virrei de Nova Espanya, Branciforte, i junt amb la seva companyia, va anar a California a on va arribar a ésser Comandant de totes les tropes militars destacades als forts espanyols de San Diego, Santa Barbara, San Francisco i Monterrey amb el càrrec de Tinent Coronel graduat. L'any 1800 va ésser nomenat Governador interí de California, lloc que ocupà fins que es va anomenar a un nou Governador.

D'Alberní era un home de gran caràcter, coratge, diplomàtic i que tenia molts recursos per solucionar bé els problemes que se li presentaven. Francisco Eliza batejar el canal d'Alberní (Illa de Vancouver) en el seu honor i més tard el Capità Richards del H.M.S. Hecate anomenà Port Alberni a una ciutat de l'Illa de Vancouver l'any 1861. A les ciutats de Vancouver (Canadà) i Tortosa (Espanya) d'Alberní té el seu nom en sengles carrers.

Fonts documentals:

Full de serveis d'en Pere d'Alberní de l'Arxiu General de Simancas, Valladolid/Espanya.
Arxiu Naval de Madrid (Espanya).
Arxiu General de la Nación de Mèxic.

Bibliografia:

Brancroft, Hubert H.: Historia de California.

Miró, Angelina : (Manuscrit) " Pedro de Alberni Teixidor-Los viajes de un Capitán de los Voluntarios de Cataluña al Virreinato de Nueva España y a la Costa del noroeste del Pacifico", 1997.

Massip, J: "Pere d'Alberní". I Jornades d'estudis catalo-americans. 1984

Moziño, José Mariano: "Noticias de Nootka". editado por Alberto Carreño, 1913

Moziño, José Mariano: "Noticias de Nutka". McClelland & Stewart Limited, Toronto 1970.

Tesis:

Sánchez, Joseph P.:"Pedro de Alberni, The Catalonian Volunteers and the Spanish Claim to Nootka". Universidad de Arizona.

Partida de neixement d'en Pere d'Alberní.

Acta de defunció d'en Pere d'Alberní.