Joan Perez Hernandez, primer navegant blanc a les costes de la Colúmbia Britànica

Segons els escrits dels frares franciscans Junípero Serra i Francesc Palau, el pilot de la Marina Real espanyola i Alferes de Fragata, Joan Perez, era mallorquí de la Ribera de Palma.

Durant molts anys aquest pilot va fer la carrera a les Naus de Filipines, treball que el va preparar per ésser un dels millors pilots del Departament Marítim de San Blas i per fer el viatje d'exploració d'allò que és avui la costa canadenca de la Colúmbia Britànica. Perez va adquirir durant aquests anys que va viatjar pel Pacífic, d'Acapulco a Filipines i a l'inrevés, grans coneixements dels corrents d’aire, tant importants, per navegar per aquest oceà amb les naus del segle XVIII.

Quan Gaspar de Portolà va preparar l’expedició de 1769 per colonitzar i explorar les costes de l’Alta California, la va dividir en quatre seccions, dues expedicions marítimes i dues terrestres. Perez en va formar part tot comandant un dels dos vaixells. Va ésser per tant present en la descoberta de San Francisco i en la fundació dels presidis i missions de San Diego, el maig i juliol del 1769, i de Monterrey el 3 de juny del 1770. Tenint l’oportunitat de fer amistad amb els frares Serra i Crespí, que també eren de Mallorca, com ell.

A l’expedició d’en Portolà a l'Alta California, hi anaven també: la Segona Companyia dels Voluntaris de Catalunya d’en Pere Fages, el militar Ferran de Rivera Moncada amb els seus soldats de cuir; el Doctor Pere Prat; un Oficial de la marina, Vicent Vila, Comandant de l’altre nau, l’enginyer Miquel Constanco i els frares franciscans Serra i Crespí.

L’any 1771 el rei Carles III, va nomenar a l'Antonio Maria Bucareli, Virrei de la Colònia de Nova Espanya (virrei del1771 al 1779) i amb ell el català Melchor de Peremas serà el seu assessor. Més tard, aquest virrei va rebre instrucciones del rei i del Ministeri de les Índies per preparar una expedició marítima a la costa nord del Pacífic per comprovar si els russos estaven per aquells indrets, tal i com deia un diplomàtic espanyol destinat a la cort russa. El capità de la Flota Marítima, Luís de Córdoba, resident a Veracruz, és el que aconsellà al virrei d’escollir a Joan Perez, per la seva experiència, com a comandant d’aquesta expedició, convertint-se així, en el primer home blanc en navegar per les costes desconegudes de la Colúmbia Britànica.

El mes de desembre de 1773 l'expedició d’en Perez es troba gairebé a punt. S'escolleix el vaixell Santiago que portarà de segon a l'Esteban Martinez i als frares franciscans Joan Crespí i Tomás de la Peña. Aquests últims seren recollits a Monterrey. A la nau s'hi carreguen provisions per quasi un any i al comandant Perez se li donen instruccions per prendre possessió de la nova terra descoberta, comprovar si hi han russos i tractar bé als nadius. Es discuteix el millor temps per sortir a navegar i és el 25 de gener quan la nau es fa a la mar. S'aturen a San Diego per deixar al frare Junípero Serra, i a Monterrey per recollir els dos frares esmentats abans. L'expedició arriba quasi als 55 graus latitud nord un 11 de juliol del 1774. Prenent possessió per la Corona espanyola de la terra que veuen des del lloc a on han ancorat, i que és avui una part de les Illes de la Reina Carlota (Haida Gwaii), anomenant-la Cap de Santa Margarida. El 22 de juliol i amb la tripulació esgotada per la llarga navegació, el mal temps i els problemes de salut que tenen, el Comandant Perez dóna l’ordre de virar cap al sud, arribant el 6 d'Agost del 1774 pels voltants del que és avui l’Illa de Nootka Sound, latitud 49 graus i 30 minuts latitud nord. Aquí i degut al mal temps no poden encorar tampoc i ho fan a alta mar, batejant aquest lloc, que és una badia, amb el nom de Sant Llorenç.

Diu la llegenda dels nadius de les costes de la Colúmbia Britànica que quan aquests varen veure el vaixell a l'horitzó varen sortir corrents de les seves cases per amagar-se al bosc, ja que creien que era un dels seus Déus que tornava per castigar-los. Una vegada comprovat que no era així varen acostar-se al vaixell amb canoes per donar la benviguda a la tripulació. D'aquest primer contacte començà el que més tard seria el negoci d'intercanvi entre els nadius i la gent vinguda de fora.

A la cerimònia de benvinguda, hi va haver intercanvi de regals. Entre aquests hi han dues culleres de plata que quan el Capità Cook, dins del seu viatge al voltant del món, arribà a aquestes costes, les comprà a un nadiu que les portava penjades al coll.

L’expedició d’en Perez torna a San Blas, d'on havia sortit, el mes de novembre del 1774 haven parat abans a Monterrey i amb quasi tots els membres de la tripulació malalts pel gran esforç fet i per l’escorbut. Perez escriu un diari d'aquest viatge i el titula: Extracto del Diario de la Corbeta del rey nombrada Santiago, en su viaje desde el puerto de San Blas de California 1774 al reconocimiento de la costa hasta los 55 grados norte. Hi han tres diaris més d’aquesta expedició, un pel frare Joan Crespí que descriu als nadius d’aquest llocs i que s'ha convertit amb un clàssic pel coneixement de les Cultures del Pacífic nord-oest i de la forma en que vivien ara fa més de 200 anys enrere, un altre pel frare Tomás de la Peña i el tercer per l'Esteban Martinez.

Al següent any, o sigui el 1775, el virrei dóna l’ordre d'enviar una altra expedició sota el comandament d’en Bruno de Heceta per reconèixer millor i cartografiar aquests nous llocs descoberts per Joan Perez.. Aquesta vegada són dos vaixells els que s'envien, el Santiago, en el que en Joan Perez va de segon i pilot, comandat per Heceta, i el Sonora, comandat per Juan Francisco de la Bodega-Quadra i pilotat per Francisco Antonio Mourelle. Aquesta expedició surt de San Blas el dia 16 de març del 1775 i només el Sonora arribarà fins Alaska ja que el Santiago i degut al mal temps tornava a San Blas quan ja estava a l’altitud de Nootka Sound, descobrint més endavant el riu Colúmbia. Aquesta expedició i l'anterior tenen molts problemes de navegació pel mal temps i la salut per culpa dels menjars i de la manca de vitamina C, causant de l'escorbut.

Com sigui que en Perez no estava completament restablert de l'esforç fet en el viatge de l'any 1774, quan el Santiago tornava cap a San Blas morí en alta mar dos dies després de deixar Monterrey, un 2 de novembre del 1775 i després d'haver servit a la marina per més de 25 anys. El seu cos va ésser ofrenat a l'oceà Pacífic que ell tan bé coneixia, a on descansa per sempre més aquest pilot, i al que no se li ha donat la importància que la seva descoberta va tenir per obrir el camí a les futures expedicions espanyoles al nord del Pacífic. La notícia de la seva mort va ésser comunicada a la metròpolis un 26 d'abril del 1776.

Perez també va escriure un diari d'aquest segon viatge, que es troba al Museo Naval de Madrid i que té algunes pàgines mutilades, potser pel comandant de l'expedicio Bruno de Heceta.

Durant molts anys es va creure que l'expedició d'en Perez a les Costes de la Colúmbia Britànica no va produir cap mapa dels llocs on varen navegar. Doncs bé, a la Biblioteca del Congrés de la ciutat de Washington, D.C., l'any 1988 es va trobar un mapa dibuixat per José Cañizares i per ordre d'en Perez. És el primer mapa fet d'aquests llocs.

Aquest estiu, el del 1999 es celebra el 225 aniversari d'aquesta expedició a les costes d'aquesta província canadenca, i per celebrar-ho la Royal Canadian Mint ha fet un dòlar de plata amb el vaixell Santiago.