Felip Bauza I Cañas. Un mallorquí a les costes de la Colúmbia Britànica
Felip Bauza va nèixer un 17 d'octubre del 1764 a Ciutat de Mallorca. Els seus pares eran Bartolomeu Bauza de Deià (Illa de Mallorca) i la seva mare Maria Cañas de Sant Quintí de Mediona (Principat de Catalunya).
Els pares van enviar al seu fill Felip a estudiar matemàtiques a la Acadèmia de Pilots de la Marina a Cartagena, tot i no tenir masses diners per pagar-li els estudis. Allí va fer una carrera molt brillant i el 3 de decembre del 1773 va ésser nomenat pilot de número i destinat al Departament de la Marina de Cartagena. Sortint llavors a navegar cap a Gibraltar i fent diverses campanyes contra els anglesos.
El 30 de gener de 1786 era ja segon pilot de número i era enviat a viatjar a les ordres d’en Vicente Tofiño de San Miguel, per la seva intel·ligència en resoldre problemes de pilotatge i per fer unes cartes marítimes excel.lents. Durant aquest temps que va navegar amb Tofiño va fer un Atlas Marítim d’Espanya que va donar un gran honor al cos de la marina espanyola.
El 14 de febrer del 1789 era ja alferes de fragata i mestre de dibuix a l’Escola de Guardiamarins. Aquest càrrec no el va exercir mai ja que va ésser nomenat llavors Director de Cartes i Mapes de la corbeta Descubierta, i va passar a formar part de l’Expedició d'Alejandro Malaspina al voltant del món des de l’any 1789 al 1794.
Aquesta expedició estava formada per dos vaixells el Descubierta i el Atrevida. Varen sortir de Cadis el 30 de juliol del 1789. Van visitar Nootka Sound de l'11 al 28 d’agost del 1791 i van tornar el 21 de setembre del 1794 a Cadis.
L’expedició de Malaspina va arribar fins els 60 graus latitud nord i varen estar vuit dies ancorats al Port de Mulgrave, Badia de Yakutat, Alaska. Després de viatjar per tos els voltants d’aquests llocs varen tornar cap al sud i varen fer una estada des de l'11 al 28 d’agost del 1791 al fort espanyol de Nootka Sound. Durant aquesta estada, Felip Bauza va recollir dades de la flora, fauna, cultura i costums dels habitants de Nootka Sound i va muntar un observatori dins d'una tenda de campanya per fer observacions astronòmiques. A més d'observacions en el camp de la geografia, hidrografia i cartografia, ciències que dominava molt bé, va fer molts mapes d'aquests llocs de la costa del Pacific nord-oest. Es pot dir que quasi va cartografiar tota la costa del Pacífic desde el pol nord fins al pol sud. Al Museu Naval de Madrid hi han dibuixos i mapes originals, fets per ell, de la costa de la Colúmbia Britànica, Alaska i altres llocs del món.
Quasi al final de l’expedició d'Alejandro Malaspina al voltant del món, Bauza no va trobar-se bé de salut i va decidir tornar a Espanya abans, amb la fragata comandada per José Espinosa Tello, via Valparaiso i Buenos Aires. Va fer mapes també d’aquests llocs. Va arribar a Cadis, un 21 de decembre del 1794, tres mesos més tard que els seus companys de navegació de l’expedició de Malaspina.
Una vegada a Espanya va anar a Madrid per publicar tots els mapes de l’expedició de Malaspina i que ell havia fet, però al ser empresonat aquest últim es varen suspendre totes les publicaciones d'aquest viatge.
El 24 d'agosto del 1796 els seus superiors li varen donar l’ordre d’embarcar-se a la fragata Mahonesa per anar a lluitar un altre vegada contra els anglesos. Fet presoner, i posteriorment alliberat, va ser cridat el 29 de agost del 1797 a la Cort espanyola per encarregar-li la formació dins de la Direcció d'Hidrografia del Departament de Publicacions i de la Biblioteca. Feina que Bauza va fer tan bé, que va col·locar a la Marina espanyola en un lloc honorífic entre les de Europa.
El l0 d'octubre del 1808 la Junta Militar li encarrega un mapa de la frontera entre Espanya i França. A l'entrar Napoleó a Espanya, Bauza va tenir molts problemes, ja que el nou govern va voler que els donés tot el material que ell tenia en el seu poder, cosa que ell es va negar ha fer. Va sortir de Madrid a correcuite amb 6 caixes plenas de material, cap a l’exili.
El 22 de juny del 1810 va ésser nomenat vocal per fer un informe d'un pla de seguretat exterior a les colònies del Paraguay i Riu de la Plata
A l'octubre del 1814 era Director interí del Depósito Hidrográfico, pasaant a ésser propietari d’aquest càrrec per la mort d’en José Espinosa Tello el 10 de setembre del 1815.
Quan el rei Ferran VII va jurar la Constitució l’any 1820 va ésser nomenat Vocal de la Junta Suprema de Censura i el 13 de maig del 1821 era escollit, per les Corts com individu de la Junta Protectora de la Llibertat d’Imprenta i se’l recomenava, per el Govern, per fer una nova divisió del territori nacional, acabant-lo el 18 de març del 1821.
Bauza va ésser nomenat Diputat a Corts, càrrec que va jurar el 22 de febrer del 1822 però per Reial Decret del primer d’octubre del 1823 va tenir que abandonar Espanya, després de 49 anys de serveis, ja que Ferran VII comença a tiranitzar el país. Es va refugiar a Gibraltar i va ésser condemnat a mort en absència i s’exilia a Anglaterra.
Durant la seva estada a Anglaterra es va dedicar a la geografia i hidrografia d'Espanya i Amèrica. Va publicar molts treballs entre els quals es troben els mapes de la Vall de Caracas, del riu Orinoco, Atures, Muipures i Cassigiari així com un mapa de la República de Colòmbia.
Era amnistiat per Reial Decret del 23 de octubre del 1833 per poder tornar a Espanya, que ell tant estimava, i tornar a abraçar a la seva família, però quan ja ho tenia tot preparat un atac apoplètic li va provocar la mort un 3 de març del 1834.
Una vegada mort Bauza, el govern anglès va voler comprar tots el tresor científic que ell tenia però d’acord amb el seu testament, els seus marmessors varen fer arribar aquests tresors a Espanya.
Font: Museu Naval de Madrid.